En un futur no gaire llunyà, estarà prohibit enterrar els nostres morts per falta d?espai a la Terra. Només els més rebels o idealistes, intentaran trencar aquesta norma castigada amb duresa. Isobel, una d?aquestes rebels, arriba a un dels últims cementiris amb la intenció d?enterrar la seva mare. Ha aconseguit aturar durant algunes hores el procés, però d?aquí a dos dies, com a molt tard, haurà  d?incinerar-la tal com obliga la llei.
Per a la noia aquest cementiri es converteix en un paradís on creu que és possible fer realitat el seu desig, i Travis, l?enterramorts, és la seva darrera oportunitat i esperança. Però, al mateix temps, suposa per a ella la perdició.
Gerard Guix s?inspira en els mons distòpics de tres obres de la ciència-ficció, 1984 de George Orwell, Fahrenheit 451 de Ray Bradbury i Els androides somien xais elèctrics? De Philip K. Dick, per situar-hi la seva faula futurista, encara que l?ambient, els personatges i la història s?acostin més al món tortuós dels Cims borrascosos d?Emily Brontë o als contes gòtics d?Edgar Allan Poe.

Una veu nova, lliure de prejudicis, que aprofita hàbilment recursos narratius cinematogràfics
Amb un gran enginy, Gerard Guix crea una teranyina de personatges i situacions xocants, que manté sempre la tensió del lector
Una novel·la descarada, perversa, subtil
La deriva dels continents és una novel·la amb cops amagats. En el capítol final (que, de fet, obre el llibre), tres nens de camí cap a l’escola, l’Òscar, el Tete i el Martí, canviaran les vides d’un grapat de personatges anònims. Vinculat al món del cinema i el teatre, Gerard Guix construeix una faula contemporània, àgil, imaginativa, en què sembla cedir tot el protagonisme a l’atzar i l’absurd.
Una paralítica que cau per l’escala, un músic homosexual que vol suïcidar-se en un hotel, un xinès que espera l’autobús a les quatre de la matinada, una parella d’infermers en una ambulància a tota velocitat, la ciutat silenciosa, deserta i indiferent... Al llarg de la novel·la, Guix pren i reprèn amb subtilesa el fil dels diversos personatges i va teixint una trama de situacions que manté la tensió del lector fins al final, quan, segons totes les expectatives, «les coses només poden anar millor».
BIOGRAFIA AUTOR
Gerard Guix
Nascut a Vic l’any 1975, la seva formació i els seus inicis professionals van ser en el món de la realització cinematogràfica i televisiva.
És autor de l’obra de teatre L’hipòcrita (2001), Salveu les nostres ànimes (2002), 1975 (2003) i L'invencible Dorian Gray (2004). L’any 2000 va publicar Memorias (sucias y hambrientas), amb pseudònim.
L’any 2004 va debutar en la direcció teatral amb Salveu les nostres ànimes (2002). Recentment s’ha incorporat a la companyia Els Joglars com a ajudant de direcció d’Albert Boadella.