A Roger, un adolescent que tot just comença a descobrir la vida, de colp el món se li afona: li diagnostiquen un càncer. A partir d'aquest moment haurà de lluitar contra aquesta terrible malaltia. L'ajuda dels seus pares i del seu amic seran fonamentals, però sobretot l'ajuda d'Ona, una amiga molt especial.(*CR*)Roger es veurà identificat amb Tirant lo Blanc i, com ell, haurà de compartir les dures batalles contra la mort amb la seua inexperiència com a enamorat. El protagonista descobrirà que la vida és una lluita i que els cavallers valerosos i intrèpids són els que sempre acaben triomfant.

Estàs pendent tota l ' estona del mòbil? Aguantes la respiració fins que no reps una resposta? Prioritzes un missatge de WhatsApp a qualsevol altra cosa?
La Xènia ho fa. Mira la pantalla totalment hipnotitzada. L ' aparell li indica que en Carles està en línia. Espera impacient perquè aparegui a la part superior de la pantalla el gerundi del verb escriure. Li sembla sentir les campanetes. De tant que ho desitja, les té ficades al cap. No està boja, és amor, un sentiment nou per a ella, que tan aviat li fa volar mil papallones a l ' estómac com la turmenta. En la seva vida res no és el que sembla, però ella, que sempre es queixa del final de les pel·lícules, aquesta vegada, que és la protagonista, està ben decidida a triar el final… O potser ho faràs tu?

Bagdad, primavera del dos mil tres, mentre els tambors de guerra amenacen la ciutat, l’Erfan, una xiqueta de tretze anys, representa la seua última funció, El llag dels cignes. La seua única preocupació és ballar, li fa il·lusió arribar a ser la gran Pavlova iraquiana. Viu feliç amb la seua família, els pares, la Bibi i la seua germaneta, Mawj, fins que un gran terrabastall canvia la seua confortable vida de soca-rel: la guerra li esborra totes les il·lusions i la transporta a un altre món, ple de penúries, sense aigua, sense llum, on la prioritat és sobreviure.(*CR*)L’Erfan aprendrà a subsistir en aquesta nova vida, fent pinya amb la seua família i amb els nous amics que trobarà en el camí, valorarà la importància de les coses menudes i descobrirà l’amor. Malgrat tot, no perdrà mai l’esperança que algun dia el seu país retrobarà la pau i ella tornarà a ballar.(*CR*)

La vida del Guillem i de la seva família canvia a partir del dia que ell i els seus amics, la Mireia i el Lluís, decideixen donar refugi a un rodamón alemany gran, de cabells blancs i embullats, que es pensa que és Einstein i que ha viatjat en una màquina del temps. A mesura que transcorre la novel·la, unes vegades creurem que és el vell savi i d’altres, que és un pobre boig. En La relativitat d’anomenar-se Albert, l’autora dóna veu a les persones grans, a la memòria; elles ens explicaran les seves històries, des de la Guerra Civil i la repressió franquista fins a la visita d’Einstein a Barcelona o la riuada de València. També descobrirem que l’amor no té edat i ens acostarem a les relacions entre els avis i els joves, al respecte i a l’estima. Tot farcit de paradoxes matemàtiques, forats negres i una mica de física pràctica. Aquesta novel·la ha estat guardonada amb el Premi Mallorca de Narrativa Juvenil 2008.

Bagdad, primavera del dos mil tres, mentre els tambors de guerra amenacen la ciutat, l’Erfan, una nena de tretze anys, representa la seva darrera funció, El llag dels cignes. La seva única preocupació és ballar, li fa il·lusió arribar a ser la gran Pavlova iraquiana. Viu feliç amb la seva família, els pares, la Bibi i la seva germaneta petita, la Mawj. Fins que un gran terrabastall canvia la seva confortable vida de soca-rel, la guerra li esborra totes les il·lusions i la transporta a un altre món, ple de penúries, sense aigua, sense llum, on la prioritat és sobreviure.
L’Erfan aprendrà a subsistir en aquesta nova vida, fent pinya amb la resta de la seva família i amb els nous amics que trobarà en el camí, valorarà la importància de les petites coses i descobrirà l’amor. Malgrat tot, no perdrà mai l’esperança que algun dia el seu país retrobarà la pau i ella tornarà a ballar.