Poemes d'Abissínia

Aquest treball de recopilació (una fita finalment assolida, i vull suposar que cada vegada menys provisionalment tancada, perquè l'Albert es pugui dedicar als nous reptes que vulgui emprendre), l'hem d'entendre com un homenatge i com un desafiament. Que hagi estat llargament covat i que formi part d'un projecte de joventut no li treu cap mèrit, sinó al contrari. La seva edició no neix en cap cas de l'autocomplaença, tot i que els seus amics la puguem rebre com un regal (per tant, la complaença serà nostra), sinó de l'exigència, que al cap i a la fi farà que sigui un regal encara més exclusiu. (Xavier López Vivancos, Pròleg)