Situada en una dictadura de l'Est d'Europa sense nom (basada en la Romania dels anys vuitanta, on Dragomán
va passar la infantesa), El rei blanc està narrada de forma trepidant pel Djata, un noi d'11 anys el pare del qual ha
estat enviat a un camp de treball per a dissidents. Cada capítol conté una història completa que retrata una
adolescència tan corrent -futbol, baralles a cops de puny, proeses puerils, partides d'escacs...- i, atesa l'absència
del pare i les absurditats contradictòries de la societat que el rodeja, surrealment divertida i profundament trista.
Al rerefons de les històries del Djata subjau la història real: la recerca de la mare del noi per aconseguir fer tornar
el seu marit. Així, comprenem les implicacions de la seva situació abans que ho faci el Djata, però fins i tot quan
comença a arribar a l'edat adulta, descobrim que ell té la pell massa endurida com per sentir pena per si mateix.