A los que vivieron los años 60 siendo jóvenes, les dejaron un recuerdo lleno de nostalgia a pesar de todas sus carencias, a pesar de las limitaciones del sistema político. Vivir en un tiempo de plena ocupación, de mejoría de las condiciones de vida para todos, de entrada en la sociedad de consumo no son cosas que se puedan olvidar fácilmente.
La Cataluña de los sesenta hace un retrato de casi dos décadas de nuestra historia reciente. Fue una época inolvidable, impregnada hoy dia de nostalgia: la lucha por los derechos colectivos, la política emergente pero clandestina, la irrupción del 600 y la televisión, la llegada masiva de turistas e inmigrantes, la minifalda y la pata de elefante, los Beatles y los hippies, los conciertos de folk y la nova cançó...Las vivencias de los años sesenta han dejado una huella irrepetible en toda una generación que vivió la pérdida del miedo y descubrió la magia de las revoluciones y las utopías. Basándose en una magnífica documentación gráfica, recogida por Guillem Huertas, en ocasiones inédita, Josep M. Huertas y Jaume Fabre, periodistas de largo recorrido, han realizado esta obra, un homenaje sentimental a un tiempo y a un país que ya no volverán, pero que este libro evoca con toda su efervescencia.

Als catalans que els van viure sent joves, els anys 60 van deixar un record ple de nostàlgia, malgrat totes les seves mancances, malgrat les limitacions del sistema polític. Viure uns temps de plena ocupació, de millora de les condicions de vida per a tothom, d’entrada en la societat de consum no són coses que es puguin oblidar fàcilment.
La Catalunya dels seixanta fa un retrat de gairebé dues dècades de la nostra història recent. Va ser una època inoblidable, impregnada avui de nostàlgia: la lluita pels drets col•lectius, la política emergent però clandestina, la irrupció del 600 i la televisió, l’arribada massiva de turistes i d’immigrants, la minifaldilla i la pota d’elefant, els Beatles i els hippies, els concerts de folk i la nova cançó...
Les vivències dels anys seixanta han deixat una empremta irrepetible en tota una generació que va viure la pèrdua de la por i va descobrir la màgia de les revolucions i les utopies. Basant-se en una magnífica documentació gràfica, recollida per Guillem Huertas, sovint inèdita, Josep M. Huertas i Jaume Fabre, periodistes de llarg recorregut, han creat aquesta obra, un homenatge sentimental a un temps i a un país que ja no tornaran, però que aquest llibre evoca amb tota la seva efervescència.

Un viaje extraordinario, con imágenes inéditas, por la memoria histórica de los barceloneces.
'La Barcelona desaparecida' pretende acompañar al lector en un itinerario por la memoria histórica de la ciudad condal: un viaje extraordinario que revela las personas detrás de las piedras de un tiempo y de un mosaico humano que la evolución urbanística, social y tecnológica han transformado. Los autores, grandes expertos en rincones y personajes barceloneses, han creado una obra gráfica y documental única para redescubrir la Barcelona del siglo XIX hasta los años sesenta del siglo XX, una Barcelona que ya no existe y que ya no volverá.
El libro hace un excepcional homenaje y un retrato magistral de la Cataluña urbana vista en blanco y negro. Gracias a una búsqueda exhaustiva de los mejores archivos, La Barcelona desaparecida contiene muchas imágenes inéditas de la vida y sociedad barcelonesas. Un volumen único para conocer nuestra historia moderna.
Josep M. Huertas Claveria
Nacido en Barcelona (1939), es periodista y ha sido redactor jefe de diferentes diarios (El Correo Catalán, Tele/eXpres, Diari de Barcelona, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia). Ha sido secretario de la Associació de Premsa (1983-1985), vicedegano del Col·legi de Periodistes de Catalunya (1985-1990), presidente del Arxiu Històric del Poblenou (1992-1997). Ha colaborado en diversas publicaciones y revistas, y ha ganado prestigiosos premios de periodismo. Huertas es probablemente uno de los mejores conocedores de la memoria histórica de la ciudad condal, con más de treinta obras sobre barrios, itinerarios, monumentos, leyendas, personajes y otros aspectos de Barcelona. Actualmente es profesor de Historia del periodismo en la Universitat Ramon Llull.
Guillem Huertas Aiguaviva
Nacido en Barcelona (1974). Después de estudiar Imagen y sonido, y de trabajar en diferentes ámbitos relacionados con la fotografía, se ha dedicado profesionalmente a la cinematografía. Actualmente es ayudante de cámara. Paralelamente, ha trabajado en diferentes libros como fotógrafo «Els barris de Barcelona», dos volúmenes (1997 y 1998), «La gent i els barris de Sant Martí» (2001), «Paseos insólitos para descubrir Barcelona» (2003), «Guia de Montjuïc» (2003), entre otros, y como documentalista gráfico «La ciutat transportada» (1997), «Com ens divertíem, com ens divertim» (2002).

TERCERA EDICIÓ
Un viatge extraordinari, amb imatges inèdites, per la memòria històrica dels barcelonins.
«La Barcelona desapareguda» pretén acompanyar el lector en un itinerari per la memòria històrica de la ciutat comtal: un viatge extraordinari que revela les persones darrere de les pedres d’un temps i d’un mosaic humà que l’evolució urbanística, social i tecnològica han transformat. Els autors, grans experts en racons i personatges barcelonins, han creat una obra gràfica i documental única per redescobrir la Barcelona del segle XIX fins als anys setanta del segle XX, una Barcelona que ja no tornarà.
El llibre fa un excepcional recorregut per les persones, els edificis, els monuments, els barris, les professions, les activitats de lleure, els esports, les escoles, les fàbriques, les festes i els costums que han marcat la memòria dels barcelonins i que, per extensió, són un retrat de la Catalunya urbana vista en blanc i negre. Gràcies a una recerca en els millors fons d’imatges de la ciutat i a la col·laboració de fotògrafs i col·leccionistes, «La Barcelona desapareguda» conté nombroses imatges inèdites de la vida i la societat barcelonines. Per tot això és un volum únic per conèixer la nostra història moderna.
Josep M. Huertas Claveria
Nascut a Barcelona (1939), és periodista i ha estat redactor en cap de diferents diaris (El Correo Catalán, Tele/eXpres, Diari de Barcelona, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia). Ha estat secretari de l’Associació de Premsa (1983-1985), vicedegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya (1985-1990), president de l’Arxiu Històric del Poblenou (1992-1997). Ha col·laborat en diverses publicacions i revistes, i ha guanyat prestigiosos premis de periodisme. Huertas és, sens dubte, un dels millors coneixedors de la memòria històrica de la ciutat comtal, amb més de trenta obres sobre barris, itineraris, monuments, llegendes, personatges i altres aspectes de Barcelona. Actualment és professor d’Història del Periodisme a la Universitat Ramon Llull.
Guillem Huertas
Nascut a Barcelona (1974). Després d’estudiar Imatge i so, i treballar en àmbits relacionats amb la fotografia, s’ha dedicat professionalment a la cinematografia. Actualment és ajudant de càmera. Paral·lelament, ha treballat en diferents llibres com a fotògraf «Els Barris de Barcelona», dos volums (1997 i 1998), «La gent i els barris de Sant Martí» (2001), «Paseos insólitos para descubrir Barcelona» (2003), «Guia de Montjuïc» (2003), entre d’altres, i com a documentalista gràfic «La Ciutat Transportada» (1997), «Com ens divertíem, com ens divertim» (2002).