Un dels temes que més curiositat desperta als lectors és l?origen de les coses. L?eterna pregunta del perquè és a la boca de tots els nens i nenes, els acompanya des de la infantesa fins a la maduresa. Aquil?les representa perfectament aquest paper inquiet, que el porta a transformar-se contínuament: es fa créixer els ulls, la boca, el nas, les orelles, els braços i les cames; tot plegat amb la idea d?anar més enllà, d?experimentar noves vivències, de créixer com a ésser viu.

All?inizio, nel mezzo di un foglio bianco senza disegni né tracce c?era un puntino. Era chiaro, quasi trasparente. Il sole lo attraversava come uno specchio d?acqua. Pian piano si colorò...

Un dels temes que més curiositat desperta als lectors és l?origen de les coses. L?eterna pregunta del perquè és a la boca de tots els nens i nenes, els acompanya des de la infantesa fins a la maduresa. Aquil?les representa perfectament aquest paper inquiet, que el porta a transformar-se contínuament: es fa créixer els ulls, la boca, el nas, les orelles, els braços i les cames; tot plegat amb la idea d?anar més enllà, d?experimentar noves vivències, de créixer com a ésser viu. No importa pas tant la mena d?ésser viu que és Aquil?les. La proposta plàstica desenvolupada amb un gran talent per Marc Taeger no aclara el gènere al qual pertany. Però el text i la imatge deixen prou clar des de les primeres pàgines que Aquil?les té una gran personalitat, amb molta iniciativa i una gran sensibilitat.

La familia Knitter era una familia normal, compuesta de padre, madre, dos hijos, un perro, un gato y un canario. Y es precisamente el canario quien, un día particularmente bochornoso en el que apenas se puede respirar, les enseña a volar.
Así que, al principio de las vacaciones, la familia decide irse volando y, de tanto volar, llega a una isla paradisíaca, en la que los días pasan rápido y pronto llega la hora de volver. Y es que todo lo empieza se acaba.
Al menos eso es lo que se suele decir, sin embargo la familia Knitter tendrá que cuestionarse precisamente ese punto de sentido tan común. ¿Y si hubiese cosas que una vez aprendidas marcan un cambio tan grande en tu camino que no hay vuelta atrás?
Un cuento que le lleva al lector a reflexionar acerca de la esencia de la libertad y cuyas delicadas imágenes discurren delante de la mirada del lector como una ensoñación.

La giganta representa la naturaleza, su belleza, fuerza, delicadeza, poder, rabia y profundo consuelo. Las palabras Guia Risari dan vida a un libro evocativo que dirige la mirada hacia esa naturaleza que nos envuelve y de la que nosotros mismos somos parte.
Las hipnóticas ilustraciones de Beatriz Martín Terceño recrean con libertad de trazos y composición el mundo de la giganta y lo pueblan de personas, entre ellas un niño desamparado, que se irá desplazando de página en página hasta convertirse en receptor del regalo más grande de esta giganta.
Un libro delicado, que invita a contemplar y recrearse en este mundo que nos rodea.