Cançons, conjunts, sales de festes, pick ups, matinals, segells discogràfics, i festivals musicals transformaren la societat rural mallorquina.
Amb un quadern de 72 pàgines de fotos color i b/n.
Paradise of Love o l’illa imaginada és un estudi de cas de com la cultura popular dels anys seixanta va contribuir a posicionar diferents grups de joves en el món. Aquest treball no és tan sols una mirada a la història de la música popular illenca, no és només un inventari d’artistes i estils, sinó també de circumstàncies socials, ideologies, esdeveniments històrics i desenvolupaments tecnològics que varen interactuar amb la música per donar-hi rellevància.
Cançons, conjunts, sales de festes, pick ups, matinals, segells discogràfics, pel·lícules o festivals musicals s’incorporaren a la societat mallorquina per construir una nova manera de ser adolescent. En aquest llibre observam com la música de factura illenca va codificar trets imaginaris d’una Mallorca inventada, va aglutinar valors de la identitat juvenil, va representar l’impacte turístic, va esdevenir un estàndard de les cançons promocionals i va exemplificar el fenomen de les versions.
Amb més de 200 imatges i una relació d’exemples sonors, l’estudi de Francesc Vicens també analitza fenòmens com ara la recepció dels Beatles a Mallorca o l’ús de la música amb finalitats turístiques, sistematitza els espectacles de l’època i analitza l’impacte de la cultura global com a factor de canvi social.
A partir del diàleg raonat amb els protagonistes s’actualitzen episodis rellevants i mitificats com ara l’actuació de Jimmi Hendrix a la sala Sargent Pepper’s de Palma o The Kink’s al Festival Beat 66, entre molts d’altres.
Tot plegat aporta una visió de conjunt de com les expressions musicals de la cultural global varen donar lloc a noves expressions locals, de les quals la cançó Paradise of Love va ser exemple i para­digma de la Mallorca imaginada.
Francesc Vicens Vidal (Ciutat de Mallorca 1977), Doctor en Musicologia per la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), ha completat la seva formació a les universitats de Bolonya i Siena. És autor de les obres I cantaven un Càntic Nou. Els ancians músics de l’Apocalipsi a l’art romànic hispànic (PAMSA 2010), Diabolus in Musica (premi Hiperbòlic 2008), El cant de la Sibil·la a Mallorca (Documenta Balear 2004), Visca Sant Antoni! (Documenta Balear 2010) i Paradise of love o l'illa imaginada (Documenta Balear 2012). És coautor de Les músiques de Mallorca en DVD (2003, 2005 i 2008) i de diversos articles científics publicats en revistes de musicologia. Durant el curs 2009-2010 va ser visitant al Centre de Graduats de la Universitat de Nova York (CUNY) i des del curs 2003-2004 és professor titular del CESAG (Centre d’Ensenyaments Superiors Alberta Giménez).
Prologuista: Antoni Pizà.

La representació dels vint-i-quatre Ancians de l'Apocalipsi és una de les temàtiques musicals més recurrents del món romànic. La història de l'art, la història de la música, la iconografia i la musicologia es combinen en aquest llibre per ordenar i agrupar les tradicions artístiques del tema, cercant les seves fonts d'inspiració i els focus d'irradiació.