El γνῶϑι σεαυτόν (coneix-te a tu mateix), gravat en pedra al santuari de Delfos, és la divisa que pot lluir aquesta novel·la de Francesc Mompó. I l’aventura d’aquest imperatiu és el que descobrireu si accediu al Prosceni blau. El narrador d’aquest relat es desplega des de la centralitat de l’ara i l’ací de l’enunciació per a entrar, però, en diàleg amb les possibilitats de les seues alteritats i rescatar els records que tots plegats serven i obliden, amb l’objectiu de reconstruir-se a la mida plaent de la seua ambició: dinàmica, agosarada, tràgica o frívola. Reiniciar el subjecte íntim i social, que hom mateix desitja ser i que el món entrebanca i escanyoleix, amb els propis materials acumulats a la mateixa pròpia memòria que el fa. És, doncs, l’ancestral activitat autonarrativa, la misteriosa autoconsciència, actualitzada per la cuita de l’anihilament postmodern, que es desplega amb l’afany d’esdevenir aquell personatge altre de si mateix que l’estalvie. Tota una oportunitat, doncs, de participar en l’experiència d’una satisfacció de l’exigència apol·línia; si això pot ser.

Mai sabem on ni quan ens sorprendrà l’amor. A Màrius i a Talia els nasqué quasi al mateix temps que els creixien les dents i vestien de colors la vida. Però aquest sentiment està ferit per sagetes d’or, de plata i de ferro. Els nostres protagonistes les tastaran totes: saboroses com la mel, arestades com el cantell de les roques muntanyenques, i d’altres amb el regust de ferro rovellat a la boca.

INFANTIL JUVENIL VALENCIANO

INFANTIL JUVENIL VALENCIANO