Una confessió d’amor amb el cor obert a la mare malalta; l’autofàgia com a única possibilitat per a sobreviure; la llum encegadora de l’amor en l’ombra de la ceguesa; la persecució en el no-res de promeses evanescents; la serenor anihiladora davant del cos de la persona estimada; el potencial mediàtic del suïcidi; les empremtes indelebles en el cor i en la memòria de les primeres carícies, de la primera mirada; l’agostament d’uns retrats infantils en paral·lel amb el marciment de la vida de les persones que representen; el retrobament definitiu amb un amor perdut en un paisatge a l’oli...
Relats de llum, d’ombra i de penombra és un recull de 25 relats i 80 microrelats que giren al voltant d’un eix temàtic tan polièdric com uniforme com és el de la complexitat de les vivències i de la naturalesa humanes, presidides i marcades pels matisos que el mateix títol del llibre, de manera metafòrica, indica. La mort, l’eutanàsia, la vida com a obsessió, la tendresa, la brutalitat individual i social, el desencís, l’esperança, la desesperança, el desig, la insatisfacció, la soledat, l’amor en moltes de les seues dimensions (com a salvació, com a somni, com a quimera, com a força genèsica...), la força alliberadora de l’art i de la bellesa..., hi conviuen sobre el rerefons de les profunditats del jo, les relacions amb els altres o la immediatesa social.