Les reflexions sobre el món del teatre, la poesia i la traducció d'una de les veus més reconegudes de la cultura catalana.

Aquest volum comprèn diferents textos de Feliu Formosa (­reconegut poeta, traductor, dramaturg, assagista, actor i director escènic català­) escrits entre el 1969 i el 2001, que giren al voltant dels tres grans camps en els quals ha basat la seva tasca intel·lectual i professional: el teatre, la poesia i la traducció. Hi podem trobar pròlegs, presentacions de llibres, ponències per a simposis i jornades diverses, comentaris per a espectacles teatrals, etc. I també s'hi inclouen textos sobre dos temes als quals l'autor ha dedicat molts anys de la seva carrera: la literatura alemanya i Bertolt Brecht, de qui Formosa ha traduït molta obra i ha coordinat la publicació del seu teatre complet.
La seva llarga experiència en el camp de la traducció, la seva tasca poètica que se'n deriva i la seva relació directa amb la pràctica escènica poden conferir un gran interès a aquests textos assagístics sobre la llarguíssima experiència d'aquest autor català dins el món de la cultura catalana, que va ser premiada amb la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2005.
L'autor treballa en un segon volum que comprendrà textos del 2001 fins a l'actualitat.

Edició actualitzada d'un recull de 51 peces poètiques amb pròleg d'Àlex Susanna en què Feliu Formosa rememora personalitats, llocs o fets que han esdevingut emotius en les vivències del poeta fins al punt de voler-los traslladar al paper per atorgar-los el do de la permanència.
Ja en forma de vers o en bloc de prosa poètica, Formosa ens evoca referents personals ?Agustí Bartra, Anna Murià, Iannis Ritsos, Hart Crane, Wallace Stevens, Kafka, Hölderlin, Baudelaire, Shakespeare?, ens barreja geografies identificables, que ens remeten a la Girona urbana, la monumental Venècia o la fosca Viena de postguerra, amb indrets que ens descobreix perquè només pertanyen al record del poeta, com poden ser el carrer sense empedrar de la infància, el petit llac dessecat de la joventut o el racó de l?Ajuntament on, notant-se envellir, l?autor ha d?esperar abans de rebre un guardó. Formosa dedica alguns dels poemes del llibre a Josep Maria Casanovas, José Corredor-Matheos, Cristina Sirvent i Víctor Sunyol entre d?altres. En aquesta obra també farcida d?imatges, de color i de musicalitat, Formosa ens parla a través dels seus versos de Picasso, Klee, Miró o Kandinsky, i s?acomiada del lector amb una darrera peça, ?L?últim quartet?, que dedica a Beethoven i on sublima l?art únic de la música.
Aquesta segona edició actualitzada de Centre de brevetat es publica en commemoració dels 15 anys de l'aparició del llibre i dels 20 anys d'Editorial Meteora.

El poemari Centre de brevetat de Feliu Formosa és un recull de 51 peces poètiques en què es rememoren personalitats, llocs o fets que han esdevingut emotius en les vivències del poeta fins al punt de voler-los traslladar al paper per atorgar-los el do de la permanència. Ja en forma de vers o en bloc de prosa poètica, Formosa ens evoca referents personals –Agustí Bartra, Anna Murià, Iannis Ritsos, Hart Crane, Wallace Stevens, Kafka, Hölderlin, Baudelaire, Shakespeare–, ens barreja geografies identificables, que ens remeten a la Girona urbana, la monumental Venècia o la fosca Viena de postguerra, amb indrets que ens descobreix perquè només pertanyen al record del poeta, com poden ser el carrer sense empedrar de la infància, el petit llac dessecat de la joventut o el racó de l’Ajuntament on, notant-se envellir, l’autor ha d’esperar abans de rebre un guardó. Formosa dedica alguns dels poemes del llibre a Josep Maria Casanovas, José Corredor-Matheos i Víctor Sunyol entre d’altres. En aquesta obra també farcida d’imatges, de color i de musicalitat, Formosa ens parla a través dels seus versos de Picasso, Klee, Miró o Kandinsky, i s’acomiada del lector amb una darrera peça, ‘L’últim quartet’, que dedica a Beethoven i on sublima l’art únic de la música.

1ª edición.

Feliu Formosa continua la recerca incessant d'una poètica que encara no ha trobat mai. Aquest és un llibre amb poemes dedicats a persones que formen o han format part de l'univers de l'autor (Puigserver, Kandinsky, Matisse i altres poetes) i que es converteixen en referències constants en l'obra de Formosa.