Al cap de vint-i-cinc anys d?haver acabat el batxillerat, un grup d?antics companys de classe es retroba, però entre els assistents falta l?alumne més brillant de la promoció, Franz Adler, admirat per tothom. Durant el sopar, records que pesen com una llosa tornen a la memòria del jutge d?instrucció Ernst Sebastian. Quan arriba a casa, no pot deixar de donar voltes al passat i comença a escriure per alliberar-se dels remordiments que el roseguen.
Reunió de batxillers narra magistralment com l?enveja i la crueltat d?un grup de joves poden enfonsar l?estudiant més prometedor, alhora que retrata amb precisió una generació que va viure les acaballes de l?imperi austrohongarès, en una Europa decadent i prerevolucionària. Una novel·la incisiva i vigent, sobre el que actualment anomenem assetjament escolar.
Franz Werfel (Praga, 1890 ? Beverly Hills, 1945) és, juntament amb Stefan Zweig, Franz Kafka, Martin Buber i Max Brod, un dels grans escriptors de la Viena dels anys vint del segle passat. El 1921 va rebre el Premi Schiller i el 1925, el Premi Grillparzer. L?any 1929 es va casar amb Alma Mahler. En entrar les tropes de Hitler a Àustria el 1938, van fugir cap a França i van creuar secretament els Pirineus. L?octubre del 1940 van arribar a Nova York i finalment es van establir a Beverly Hills, on Werfel va morir mentre corregia les galerades dels poemes escrits entre el 1908 i el 1945. Poeta, novel·lista, dramaturg i assagista, és l?autor d?una obra extensíssima.

Los textos recopilados en el presente volumen, que se publican por primera vez en castellano, pertenecen a dos períodos marcadamente opuestos de la trayectoria del autor. La danza de los derviches, escrito en 1925, inmediatamente después de que Werfel presenciara tal ceremonia sufí en El Cairo durante su primer viaje a Próximo Oriente, coincide con su época de esplendor y refleja un yo escribiente que, imbuido por la fe en la religión, asiste fascinado al espectáculo del éxtasis que le brindan los giróvagos. En cambio, La dura leyenda de la soga rota y Weissenstein, el perfeccionador del mundo, son relatos nacidos en el exilio, concretamente en 1938 (el primero) y 1939 (el segundo) y llevan la clara impronta de un narrador golpeado con dureza por el destino. Ambientado aquel en nuestra guerra civil y este en la Primera Guerra Mundial, late en ambos una feroz actitud de sublevación contra la deshumanización aparejada al hecho bélico en sí y vehiculada por el estamento antonomásico de la misma: el militar.
En lo formal, parece que las vicisitudes tanto personales como las que sufría la Europa del momento no le dejaron al autor más opción que la apelación al sarcasmo, a la mordacidad de la pluma, que se manifiesta en un verbo filoso, desesperadamente visceral, única arma que le queda ya para hacer frente a la devastación del mundo civilizado. Sabemos que, a la sazón, su protesta, como la de tantos otros, no dio frutos ni para él ni para la humanidad: al año de escribir La dura leyenda, el belicismo fascista desencadena la mayor catástrofe del siglo, y dos años después de evocar en ese relato el éxodo republicano de la ciudad de Málaga, será él mismo quien tenga que emprender el largo camino sin retorno de la fuga, curiosamente a través de la España que había elegido para escenario de su texto. Pero su voz de protesta contra lo ocurrido ha permanecido y es un testimonio inolvidable contra la barbarie.

La Gran Guerra assola Europa i, en les imponents muntanyes de la costa síria, els turcs inicien l?extermini dels pobladors armenis. Sense poder negar el vincle de sang que el lliga al seu poble, un sol home, Gabriel Bagradian, nascut armeni i convertit en parisenc, planta cara a l?esgarrifós destí que els espera i s?enduu cinc mil habitants de la vall armènia al Musa Dagh, la muntanya de Moisès, per organitzar la resistència. Allà, durant quaranta dies, amb la perspectiva d?una mort gairebé segura, els set pobles de la vall s?erigeixen contra el setge ferotge de l?exèrcit turc.
Aquesta monumental novel·la coral, basada en els fets que van convertir els seus protagonistes en veritables herois, aporta llum a la tragèdia que va patir el poble armeni l?any 1915. La importància d?Els quaranta dies del Musa Dagh no rau només en el singular testimoni d?un genocidi deliberadament silenciat, sinó en la gran bellesa literària amb què va ser escrita l?obra. Llegida amb avidesa pels jueus del gueto de Varsòvia durant el seu captiveri, aquesta novel·la publicada l?any 1933 continua sent, avui dia, l?única obra significativa sobre el primer genocidi sistemàtic del segle XX. Lluita, resistència i relats personals escrits amb una mestria narrativa indiscutible que s?universalitzen i ens fan viure en primera persona la coratjosa resistència d?un poble contra el seu poderós enemic.
Franz Werfel (Praga, 1890 ? Beverly Hills, 1945) és, juntament amb Franz Kafka, Martin Buber i Max Brod, un dels grans escriptors de la Viena dels anys vint del segle passat. Va ser guardonat amb nombrosos premis. L?any 1929 es va casar amb Alma Mahler. Quan Hitler va envair Àustria el 1938, el matrimoni es va exiliar als Estats Units. Poeta, novel·lista, dramaturg i assagista, és autor d?una obra extensíssima. Els quaranta dies del Musa Dagh és la seva gran obra mestra. Del mateix autor, a Edicions de 1984, hem publicat Una lletra femenina de color blau pàl·lid.
«La novel·la és d?una riquesa i bellesa coral extraordinàries, amb una gran profunditat psicològica, amb un control dels temps admirable, amb constants canvis d?escena, amb imatges del Musa Dagh i del paisatge plenes de poesia, i sempre amb un ritme i un alè intens, que fan que el lector no vulgui abandonar la lectura al llarg de les nou-centes cinquanta-sis pàgines del llibre.» Glòria Farrés, El Punt Avui
«Franz Werfel aconsegueix travessar amb naturalitat les distàncies (del temps i de l?espai i de mentalitats i de tot) per fer-nos viure i comprendre el batec de la humanitat que es dessagnava a Anatòlia [...].» Núria Cadenes, La Veu del País Valencià
«La novel·la està carregada de realisme, i és un homenatge d?un autor jueu a un poble que ha patit la persecució, com el seu.» Paz Iturbe, La Vanguardia

Un alt funcionari del ministeri, respectable i casat, rep una carta escrita amb tinta blau pàl·lid. La lletra és femenina. Breument i amb molta formalitat, la carta li demana ajut per a un noi. Aquella petició revifa els records d?un amor antic i fa trontollar la vida d?home acomodat que havia farcit de cinisme la seva posició. Precisa i perfecta, aquesta obra de Franz Werfel, un dels grans autors vienesos de l?època d?entreguerres, és la història d?un trasbals i una traïció a la Viena del 1936, però també és una novel·la sobre la mala consciència i els remordiments i un comiat amarg de la ciutat i de tota la civilit-zació centreeuropea que es desfà.
Franz Werfel (Praga, 1890 ? Beverly Hills, 1945) és, juntament amb Franz Kafka, Martin Buber i Max Brod, un dels grans artistes de la Viena jueva dels anys vint del segle passat. El 1921 va rebre el premi Schiller i el 1925, el premi Grillparzer. L?any 1929 es va casar amb Alma Mahler. En entrar les tropes de Hitler a Àustria el 1938, van fugir cap a França i van creuar secretament els Pirineus. L?octubre del 1940 van arribar a Nova York i finalment es van establir a Beverly Hills, on Werfel va morir mentre corregia les galerades dels poemes escrits entre el 1908 i el 1945. Poeta, novel·lista, dramaturg i assagista, és l?autor d?una obra extensíssima.

El escritor Franz Werfel, nacido en Praga en 1890, adscrito tradicionalmente a la corriente literaria del expresionismo, fue un fugitivo del terror nazi por judío y por poeta decadente. En 1937, sin saber que él podría llegar a ser uno de los beneficiarios, había suscrito la creación de lo que hoy día se llamaría un " fondo colaborativo " para el mantenimiento del numeroso grupo de escritores alemanes que había caído bajo la proscripción de los ideólogos nazis. En 1938, tras la anexión alemana de Austria, huyó a Francia para posteriormente exiliarse en los Estados Unidos. En " La tentación " , ahonda en lo subjetivo trasladándose a un plano simbólico en el que se establecen diálogos con las fuerzas cósmicas, y huye de lo social en busca de esa segunda y auténtica realidad: " Juárez y Maximiliano " , drama histórico, conserva la verdad histórica de forma fidedigna para reconstruir los hechos del corto episodio de los Habsburgo en México y plasmarlos en su pieza teatral.

Historia novelada de las apariciones de la Virgen de Lourdes que, por su propia fuerza y por el consumado arte narrativo de su autor, cautiva desde el primer momento. Cuenta el autor: "Durante los últimos días de junio de 1940, tras la caída de Francia, huyendo desde nuestro domicilio en el sur del país, fuimos a parar a Lourdes. Mi mujer y yo teníamos la esperanza de poder escapar a tiempo y, pasando la frontera española, llegar a Portugal. En mi gran desesperación, hice una promesa. Si lograba salir de esa situación y alcanzar las costas salvadoras de América, lo primero que escribiría sería LA CANCIÓN DE BERNADETTE. Este libro es el cumplimiento de mi promesa. En nuestros días, un canto épico sólo puede tener forma novelada. LA CANCIÓN DE BERNADETTE es una novela, pero no una ficción". Franz Werfel, Novelista, poeta y dramaturgo austriaco de religión judía. Nació en Praga en 1890 (por entonces parte del imperio Austrohúngaro). Estudió en el Carolinum de Praga y sirvió en el ejército austriaco durante la I Guerra Mundial.Hasta 1938 vivió en Viena dedicado a la literatura, pero debido a la expansión nazi y por su condición de judío tuvo que huir a Francia. Durante su estancia en este país visitó el santuario de Lourdes donde recibió ayuda por parte de los católicos que atienden el santuario, a los que prometió escribir sobre esta experiencia. Más tarde cuando Francia fue ocupada consiguió huir a Estados Unidos, donde en 1941 publicó La canción de Bernadette, que fue llevada al cine en 1943 con extraordinario éxito por el director Henry King. Werfel falleció en Los Ángeles en 1945.

La Gran Guerra assola Europa i, en les imponents muntanyes de la costa síria, els turcs inicien l?extermini dels pobladors armenis. Sense poder negar el vincle de sang que el lliga al seu poble, un sol home, Gabriel Bagradian, nascut armeni i convertit en parisenc, planta cara a l?esgarrifós destí que els espera i s?enduu cinc mil habitants de la vall armènia al Musa Dagh, la muntanya de Moisès, per organitzar la resistència. Allà, durant quaranta dies, amb la perspectiva d?una mort gairebé segura, els set pobles de la vall s?erigeixen contra el setge ferotge de l?exèrcit turc.
Aquesta monumental novel·la coral, basada en els fets que van convertir els seus protagonistes en veritables herois, aporta llum a la tragèdia que va patir el poble armeni l?any 1915. La importància d?Els quaranta dies del Musa Dagh no rau només en el singular testimoni d?un genocidi deliberadament silenciat, sinó en la gran bellesa literària amb què va ser escrita l?obra.
Llegida amb avidesa pels jueus del gueto de Varsòvia durant el seu captiveri, aquesta novel·la publicada l?any 1933 continua sent, avui dia, l?única obra significativa sobre el primer genocidi sistemàtic del segle xx. Lluita, resistència i relats personals escrits amb una mestria narrativa indiscutible que s?universalitzen i ens fan viure en primera persona la coratjosa resistència d?un poble contra el seu poderós enemic.
Franz Werfel (Praga, 1890 ? Beverly Hills, 1945) és, juntament amb Franz Kafka, Martin Buber i Max Brod, un dels grans artistes de la Viena jueva dels anys vint del segle passat. El 1921 va rebre el premi Schiller i el 1925, el premi Grillparzer. L?any 1929 es va casar amb Alma Mahler. En entrar les tropes de Hitler a Àustria el 1938, van fugir cap a França i van creuar secretament els Pirineus. L?octubre del 1940 van arribar a Nova York i finalment es van establir a Beverly Hills, on Werfel va morir mentre corregia les galerades dels poemes escrits entre el 1908 i el 1945. Poeta, novel·lista, dramaturg i assagista, és l?autor d?una obra extensíssima.

Historia novelada de las apariciones de la Virgen de Lourdes que, por su propia fuerza y por el consumado arte narrativo de su autor, cautiva desde el primer momento.
Cuenta el autor: "Durante los últimos días de junio de 1940, tras la caída de Francia, huyendo desde nuestro domicilio en el sur del país, fuimos a parar a Lourdes. Mi mujer y yo teníamos la esperanza de poder escapar a tiempo y, pasando la frontera española, llegar a Portugal. En mi gran desesperación, hice una promesa. Si lograba salir de esa situación y alcanzar las costas salvadoras de América, lo primero que escribiría sería LA CANCIÓN DE BERNADETTE. Este libro es el cumplimiento de mi promesa.
En nuestros días, un canto épico sólo puede tener forma novelada. LA CANCIÓN DE BERNADETTE es una novela, pero no una ficción".
Franz Werfel, Novelista, poeta y dramaturgo austriaco de religión judía. Nació en Praga en 1890 (por entonces parte del imperio Austrohúngaro). Estudió en el Carolinum de Praga y sirvió en el ejército austriaco durante la I Guerra Mundial.Hasta 1938 vivió en Viena dedicado a la literatura, pero debido a la expansión nazi y por su condición de judío tuvo que huir a Francia. Durante su estancia en este país visitó el santuario de Lourdes donde recibió ayuda por parte de los católicos que atienden el santuario, a los que prometió escribir sobre esta experiencia. Más tarde cuando Francia fue ocupada consiguió huir a Estados Unidos, donde en 1941 publicó La canción de Bernadette, que fue llevada al cine en 1943 con extraordinario éxito por el director Henry King. Werfel falleció en Los Ángeles en 1945.

Un alt funcionari, respectable i casat, rep una carta escrita amb tinta blau pàl·lid. La lletra és femenina. Demana ajut per un noi. Sota la petició dirigida a l'home acomodat, revifen els records d'un amor antic que el trasbalsa amb la possibilitat d'un fill. Per un dels grans autors vienesos de l'entreguerres, Franz Werfel.