Sovint ens referim al segle xviii com l?època de la Il·lustració, el segle de les llums o altres metàfores prometedores i esplendoroses. Cal, però, preguntar-nos per l?abast real de la Il·lustració: fins a quin punt aquesta nova visió del món, importada dels nostres veïns europeus, va trobar acollida a les nostres terres? Com van impactar les idees dels filòsofs en un entorn catòlic, contrareformista i barroc? Es van traduir aquestes inquietuds culturals en un autèntic canvi social o va ser simplement el tema d?interès d?alguns cercles intel·lectuals esnobs? En aquest llibre explorem els clarobscurs de la cultura tortosina des del 1700 fins al 1821, a través de la seva expressió literària. El paisatge resultant és variat i heterogeni. Hi trobem continuïtats barroques tant en els temes com en els gèneres i estils emprats: les històries de les advocacions marianes, els goigs i les devocions populars, o també els plecs de cordill amb romanços de cec i la comèdia barroca, en un àmbit més lúdic. A partir del darrer terç de segle, però, podem copsar una clara obertura cap a les noves idees: historicisme crític, projectes tècnics per construir canals i poblar el Delta, al·legats constitucionalistes ?ja entrat el segle xix?, programes educatius i reformistes, etc. Tot plegat, es tracta de posar una peça modesta però inexcusable en el trencaclosques de la cultura catalana del segle xviii i principis del xix: la de la ciutat de Tortosa i les Terres de l?Ebre.

L’auge econòmic, el paper preeminent com a centre políticoadministratiu i la seva posició estratègica, a l’extrem del Regne, van convertir Morella en un enclavament referencial per a la Corona i en el centre de serveis d’un ampli territori que s’estenia pel nord de València i les comandes santjoanistes d’Aragó. La presència de professionals liberals —mestres, metges, notaris, juristes, mestres de capella i diversos artistes— i l’aposta del municipi per mantenir un Estudi de Gramàtica de prestigi van fomentar la dedicació als estudis universitaris, principalment a la Universitat de València. Tot plegat, aquest context intel·lectual va fructificar en el patronatge i la creació de diverses produccions artístiques, i també en una animada dedicació a la literatura, especialment en el període Barroc. Aquest estudi enregistra els principals escriptors, així com els gèneres literaris i estils més productius, alhora que vol mostrar els canals de transmissió culturals que van permetre la presència d’autors de la prestància de Francesc Cros, Francesc de la Torre, Gaspar de la Figuera i Carles Gassulla d’Ursino, entre altres, en una comarca apartada dels grans centres intel·lectuals hispànics.

La ciutat de Tortosa, situada a la confluència dels inveterats camins de la costa mediterrània i de l’Ebre, i equidistant dels grans centres culturals de la Corona d’Aragó, desplegà una interessant activitat cultural durant l’edat moderna. Aquest llibre vol donar compte dels episodis més brillants de la vida literària durant els segles XVI i XVII, però també de les eines a l’abast de la societat local a l’hora de rebre, absorbir i redistribuir els gèneres literaris, els corrents estètics i els canvis culturals del moment.