Aquest llibre estudia la llegenda des de perspectives diverses, necessàries per esbrossar un camp terminològic ple de confusions. Pretén fomentar el debat al voltant d’aquest concepte, determinar-ne els límits, examinar-ne l’evolució i observar el rendiment que ha proporcionat en textos literaris significatius. Dividit en dos apartats (Conceptes i límits; Llegenda i literatura), és una iniciativa del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i compta amb la col·laboració del grup de recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat (LIRA), tots dos de la Universitat Rovira i Virgili, pel tal d’emprendre l’anàlisi del gènere des dels orígens de la cultura occidental.
El primer apartat (Conceptes i límits) agrupa cinc aportacions que situen la llegenda en relació als gèneres amb què d’una o altra manera intersecciona; en conseqüència, aporta elements per a la definició del gènere des del folklore, la literatura grega, la literatura llatina, la llegenda històrica i la literatura fantàstica.
El segon (Llegenda i literatura) reuneix vuit estudis específics sobre llegendes literàries que mantenen una relació d’hipertextualitat amb els relats originaris. Es tenen en compte, així, les aportacions fetes per autors que van des d’Homer fins a Salvador Espriu, passant per Francesc Maspons i Labrós, Narcís Oller, Josep Aladern, Frederic Soler, Josep Carner, Josep M. López-Picó, Alfons Maseras i Ventura Gassol.


ÍNDEX

Pròleg – Reflexions sobre la llegenda

— Conceptes i límits —
Carme Oriol: La llegenda, un dels grans gèneres del folklore narratiu — Jesús Carruesco: La llegenda en el món grec — Diana Gorostidi: Llegendes de la Roma arcaica: entre història, literatura i folklore — Magí Sunyer: La llegenda històrica romàntica — Alfons Gregori: L’ambigüitat de la creença: la llegenda i el fantàstic a la llum de les teories contemporànies de la literatura i el folklore

— Llegenda i literatura —
Joana Zaragoza: Aquil·les: una vida breu i una fama eterna — Emili Samper: Francesc Maspons i Labrós i les Tradicions del Vallès: un tast del llegendari català — Margarida Aritzeta: Narcís Oller, llegendes, mites nacionals i mites literaris — Albert Oliva: Llegenda i festa. Narcís Oller i Josep Aladern — Jordina Gort: La llegenda del comte Arnau vista per Frederic Soler — Montserrat Corretger: Relat llegendari fundacional i llegenda: la prosa narrativa de Carner, López-Picó i Maseras el 1922 — Montserrat Palau: Folklore i llegenda en el teatre de Ventura Gassol: La mort de l’os — Joan Ramon Veny: De la «llegenda» de la reina Esther a la Primera història espriuana

The Myths of the Republic: Literature and Identity explores Catalan republican thinking through a series of writers and literary texts from the 19th and 20th centuries. The book has thirteen chapters distributed over two parts and features various specialists who analyse the contemporary points of reference for Catalan republicanism and their relation to the republican mythology and symbolism of Western culture during this period.

Roger Canadell studies the myth and the man who fought so hard for democracy in the middle of the 1800s: Josep Anselm Clavé. Magí Sunyer and Biel Sansano examine the ideological aspects of the theatre of the Democratic Six-Year period in Barcelona and Valencia, respectively. Pere Gabriel and Margalida Tomàs analyse features of Rossend Arús’ work, a combination of republicanism, free thinking and freemasonry. Emili Samper interprets the poetry of the quite singular folklorist and anarchist Cels Gomis. Josep M. Domingo and Anna Llovera study a book that is the key to understanding Apel·les Mestres, the republican “total artist” and internationalist. And Margarida Aritzeta relates the myth of Vilaniu, created by Narcís Oller, to republicanism.

Montserrat Palau and Montserrat Duch discuss the approaches of female republican writers. Carme Oriol shows that in this new setting folklore, which had been related to the reactionary side of Romanticism, finds its place as an element of identity and a tool for cultural development. Montserrat Corretger and Oriol Teixell delve into the situation of democratic ideals in the exile that followed the defeat in 1939 by focusing on writers such as Odó Hurtado, Joan Puig i Ferreter and Domènec Guansé. Alfons Gregori observes the nostalgia of the Republic in the narratives of Jesús Moncada.


TABLE OF CONTENTS
Magí Sunyer: Literature and Republic — Roger Canadell: The construction of Republican myths in the work of Josep Anselm Clavé — Magí Sunyer: First Republican Theatre in Catalan: satires and parodies — Gabriel Sansano: First Spanish Republic and Society. Theatre in Valencia (1873-1874). A first approach — Josep M. Domingo & Anna Llovera: Enlightenments on the Modern Muse: Apel·les Mestres’s Llibre verd and Literature, 1874-1884 — Pere Gabriel: Commemorations in 1879-1881: Symbols, republicanism and Catalan nationalism. The case of Rossend Arús i Arderiu — Margalida Tomàs: An approach to the poetic work of Rossend Arús — Emili Samper: From Republicanism to Anarchism: the poetry of Cels Gomis — Margarida Aritzeta: The myth of Vilaniu and the First Spanish Republic — Carme Oriol: Catalan folk literature and Republican values: the contribution of Sara Llorens i Carreras — Montserrat Palau & Montserrat Duch: Women’s bodies, sexuality and the Republic — Montserrat Corretger: Odó Hurtado: a novelist with republican roots — Oriol Teixell: Between history and fiction: the epistolary relationship between Joan Puig i Ferreter and Domènec Guansé in republican exile (1949-1954) — Alfons Gregori: A head game or a debate about saints? Fantasy and references to republican ideology and policy in Jesús Moncada’s short stories — Authors and abstracts

s exclusius com, alhora, els compartits amb altres cultures. Així mateix, repassa la relació que uneix aquests gestos amb el llenguatge col·loquial i la fraseologia, i molts dels processos metafòrics i metonímics en què es fonamenten.Tot i que no va publicar mai cap recull de rondalles, el folklorista Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841-Barcelona, 1915) sí que va incloure dins la seva extensa obra folklòrica (formada per articles i estudis monogràfics), textos rondallístics. En aquest volum s’ha seleccionat, transcrit, editat i ordenat la part més important d’aquests textos per a descobrir aquest vessant totalment inèdit de la seva producció. Les seixanta-set rondalles que integren el corpus s’hi presenten ordenades i catalogades segons el sistema internacional d’Aarne/Thompson/Uther (ATU). El corpus ve precedit d’un estudi introductori i seguit de la catalogació i estudi de cada rondalla, amb les anotacions i els comentaris pertinents, cosa que permet fer-ne un doble ús i adreçar-se tant al lector com a l’especialista. Aquest volum, en definitiva, dóna forma a un rondallari inèdit i enriqueix el nostre patrimoni rondallístic amb la incorporació d’un folklorista excepcional com Cels Gomis.

La ciutat de Tarragona i el seu entorn més proper conserven petjades que són testimoni del seu passat esplendorós, sobretot romà, però també medieval i modernista. Aquestes petjades es troben gravades en pedra en els monuments aixecats fa segles, però també en aquelles històries que hi van de bracet i que han perviscut de boca a orella i gràcies al testimoni escrit de diferents autors que les han recollit. Aquest llibre presenta cinquanta-sis llegendes agrupades en tretze apartats diferents que recuperen el testimoni de la Tarragona llegendària des de la seva fundació fins a l’actualitat i que conviden a resseguir-ne els carrers i els racons.