1ª edición.

Nacida en las fiestas de Dionisio, la tragedia fue evolucionando hasta llegar a su perfección con los tres grandes autores cuyo texto ha pervivido hasta la actualidad Esquilo, Sófocles y Eurípides.Esquilo ha sido llamado en ocasiones padre de l

Introducción y traducción de Luis M. Macía Aparicio Encuadradas dentro de lo que se denomina «ciclo troyano» ­esto es, el que tiene que ver con todos aquellos acontecimientos vinculados a la Guerra de Troya y los que en ella participan­, las tres piezas del teatro de EURÍPIDES (484-406 a.C.) que recoge este volumen tienen como protagonistas a los hijos de los reyes Agamenón y Clitemestra. Si en IFIGENIA EN ÁULIDE el nudo del conflicto reside en la pugna entre el amor y el deber paternos y los compromisos políticos, ELECTRA y ORESTES plantean por su parte el tema de los sentimientos fraternos y de la amistad puestos a prueba por unos sucesos trágicos. Traducidas y prologadas por Luis M. Macía Aparicio, estas tres obras vienen a sumarse a las otras de Eurípides ya publicadas en esta colección: «Alcestis. Medea. Hipólito» (BT 8224), «Las Troyanas» (BT 8249) y «Andrómaca. Heracles loco. Las Bacantes» (LB 1477).

Introducción y traducción de Ramón Irigoyen Considerado generalmente el más moderno de los tres grandes dramaturgos clásicos griegos, EURÍPIDES (ca. 484-406 a.C.) se distinguió por plantear ensus obras los conflictos morales más permanentes de la condición humana. La experiencia de la guerra del Peloponeso, de la que fue testigo en el postrer tramo de su existencia, le movió, como bien testimonia LAS TROYANAS, a tomar una posición antibelicista que, desgraciadamente, al cabo de los siglos, no ha perdido vigencia. En efecto, aunque centrada en el amargo destino de las mujeres dependientes de los héroes vencidos en la guerra de Troya, la obra versa sobre el desastre que suponen las guerras, cualquier guerra, así como sus detestables secuelas. Traducida y prologada por Ramón Irigoyen, la presente tragedia euripidea viene a sumarse a las otras ya publicadas en esta colección: «Alcestis. Medea. Hipólito» (BT 8224) y «Andrómaca. Heracles loco. Las Bacantes» (LB 1477).

Fedra, casada amb Teseu, s'enamora del seu fillastre Hipòlit, el protagonista d'aquesta obra. En rebre una negativa rotunda d'Hipòlit, Fedra, presa de la desesperació, se suïcida després d'haver acusat per escrit el seu fillastre d'intent de seducció. Quan Teseu descobreix l'escrit, no dubta d'inculpar el seu fill i el foragita del país mentre profereix una maledicció que Posidó li havia assegurat que es compliria. Al cap de poc temps s'anuncia que Hipòlit està ferit de mort a causa d'un accident. Teseu rep aquesta notícia amb fredor. Però la dea Àrtemis revelarà a Teseu tota la veritat. El pare, que ha renegat de l'afecte envers el seu fill, obté el perdó d'Hipòlit just abans que aquest expiri.

Medea, l'heroïna d'aquesta obra, es troba en una situació límit: és abandonada pel seu espòs, que es casa
amb la filla del rei de Corint. Medea, sentint-se enganyada i menystinguda, actua d'una manera desesperada: assassina
la futura muller del seu espòs i els seus dos fills. Eurípides aprofità aquest personatge mític per posasr en escena
les interioritats emocionals d'una dona humiliada. Amb una visió que ultrapassava el seu temps, Eurípides dóna vida a
una Medea que reclamava els mateixos drets que tenen els homes.

Impregnat d'una vivíssima frescor i escrit en un to graciós i amè, El Ciclop recrea la vella narració homèrica de l'estada d'Ulisses a l'illa del gegant Polifem. Tal com llegim també a l'Odissea, l'heroi pot fugir d'allí gràcies a un bot de vi que duia amb ell. L'acció d'Els sàtirs rastrejadors, obra molt més simple, ens posa a la recerca d'un ramat de vaques que Hermes, el prodigiós nounat, ha robat al mateix Apol.lo.

Els grecs deien del drama satíric que era una "tragèdia en broma". I és que amb aquestes peces l'espectador reprenia l'alè després d'aquelles aclaparadores jornades teatrals bo i rient amb els mites i personatges que els havien angoixat l'ànim durant les anteriors representacions de tragèdies.