El vent que s’endinsa en el pomar, el raig de sol tardà que llisca d’un cel ple de borrallons, l’aigua límpida entrevista per casualitat entre els pedregams d’un areny, els matins ancorats com barques en rada, l’hora en què el rostre més impassible és travessat per una crua ganyota... Montale, artesà del detall i la concisió, mestre egregi de la metàfora, ens suggereix en aquest llibre esplèndid, reblert d’imatges tan exquisides com aquestes, les diverses formes de la vida que s’esmicola, la inconsistència del món en què vivim i la puixança indeleble dels records. I ens permet descobrir, al mateix temps, una de les deus principals de la millor poesia italiana de la modernitat.

Traducción, prólogo y notas: Fabio Morábito Huesos de sepia (la ópera prima donde aparece el paisaje de su infancia en Liguria: el mar, la luz del mediodía...), Las ocasiones, obra introspectiva y llena de recuerdos, y La tormenta y algo más componen una primera etapa intensa líricamente a la que siguen títulos más divagantes y ocurrentes como Satura, Diario del '71 y del '72, Cuaderno de cuatro años y Otros versos. El volumen se cierra con su Diario póstumo.

220 pp.+3 hh. 20,5x13. Simil piel Editorial. Ed.Orbis S.A. Barcelona, 1983.
Premio Nobel 1975. Selección y traducción de Carlo Frabetti.