En aquest segon volum, la nostra superheroïna preferida s?ha d?enfrontar a la MultiMulti, una de les mutants més malvades de la malvada història dels mutants més malvats del món. La superheroïna més superheroica de tots els temps també haurà de lluitar contra tota una família, la banda dels Swoonarie, que abans de dur a terme les seves accions transformen en núvols tothom qui els pot fer nosa. Entre aquestes accions hi ha buidar les caixes fortes dels casinos de Las Vegas i robar grans museus sencers, edifici i tot!

«Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l’avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l’avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m’agradava moure’m. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»

El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare. Les històries entrellaçades d'aquests tres personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions i la capacitat de supervivència i de lluita dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure. Publicada per primera vegada fa gairebé vint anys, El silenci dels arbres conserva intacta la seva vigència literària, i és per això que hem volgut posar-la en circulació altra vegada incorporant-la al catàleg de L?Altra.