Una cinquentena d'espectadors de teatre de 25 països van ser convidats, amb motiu del I Congrés Internacional d?Espectadors de Teatre organitzat per Àfora Focus del 24 i el 26 d?octubre de 2022 al Teatre Romea de Barcelona a redactar i consensuar un manifest dels espectadors de teatre que recollís les seves necessitats, els seus neguits, les seves declaracions i els seus desitjos respecte del seu rol en el futur de les arts escèniques. El text resultant, en format de Manifest, va ser llegit pel mateix grup d'espectadors com a cloenda del Congrés.

Sexe Fora de norma (gelats) ens acosta les tretze històries finalistes del Premi de Literatura Eròtica Feminista. Relats que ens parlen d?una sexualitat diversa i inclusiva, allunyada dels estereotips marcats per la pornografia i pel sexe fal·locèntric. A més, com a novetat, enguany totes les històries responen a un mateix marc temàtic: sexe sense penetració.
Així, trobem peces literàries que tracten temes com el consentiment, l?onanisme, el no binarisme, el descobriment de la sexualitat, l?acceptació del propi cos, la comunicació amb la parella, els jocs sexuals, les fantasies o la solitud buscada, tot des d?una perspectiva feminista, oberta i integradora.

La història del teatre representat a l’Arboç és constituïda, majoritàriament, per l’activitat de l’Elenc Artístic Arbocenc, que ha estat i segueix essent el grup més actiu de la vila. Aquest llibre compila l’estudi de tot el teatre fet (i documentat) a l’Arboç, des dels seus inicis (1770) fins a l’actualitat (2020).

Francesc Tosquelles (1912-1994) va ser un psiquiatre republicà que es va exiliar a França, on va dur a terme una pràctica transformadora en el camp de la salut mental i les institucions psiquiàtriques. Partidari de la interacció dels interns amb el personal mèdic i els cuidadors, i de la relació amb la gent de l?entorn rural de la Losera, va fomentar la vida i el treball en comú en la dinàmica terapèutica. A l?hospital de Saint-Alban, hi van confluir la psiquiatria d?avantguarda, l?antifeixisme i unes pràctiques culturals, entre les quals el que s?ha conegut com a art brut, que van traspassar els murs de la institució. Convençut del caràcter intrínsecament humà de la bogeria, Tosquelles va reivindicar l?estrangerisme de la llengua i una manera de dir desbarrada. Va veure en la trobada fortuïta ?com una màquina de cosir en un camp de blat? un principi per entendre millor el nostre vincle amb els altres i amb els llocs, i una forma de cura basada en la capacitat humana de superar l?adversitat. El catàleg recull assaigs de Mireille Berton, Christophe Boulanger, Kaira M. Cabañas, Éric Fssin, Savine Faupin, Carles Guerra, Jean Khalfa, Rapgaël Koenig, Sarah Lombardi, Josée Manenti, Joana Masó, Julien Michel, Paul B. Preciado, Alejandra Riera, Valérie Rousseau, Mireia Sallarès i Annabelle Ténèze, a més de documentació gràfica i la reproducció d?una selecció de les obres exposades, en color.

Les recents publicacions de Daniel Recasens (2017) i de Joan Veny (2015) han tornat a posar en el centre de la discussió científica una de les particularitats del català dins de les llengües romàniques: la inversió vocàlica de la sèrie palatal en posició tònica. És la qüestió fonològica del català més estudiada pels romanistes, però, malgrat això, encara no s'ha arribat a una explicació satisfactòria, a pesar del paper central que juga per a entendre la fesomia del català actual i l'existència de dialectes orientals i occidentals. Per això el meu objectiu és, ara i ací, en honor del professor i historiador de la llengua Antoni Ferrando, qui em cedí l'assignatura d'Història de la Llengua del País Valencià-I fa ara quaranta anys, intentar aportar-ne una nova explicació sistemàtica a la llum de l'evolució de les altres llengües romàniques i la història de la nostra llengua, explicació que assage ja fa més de vint anys, que potser ja està prou madura per a presentar als ulls crítics dels col·legues.

Dotze relats eròtics seleccionats des d'una perspectiva femenista per abarcar tots els gustos del plaer i de l'erotisme. Des d?una perspectiva feminista, defugim els estereotips i rebutgem el discurs únic i indiscutible de com i per a qui ha de ser el plaer, el sexe i l?erotisme. Oferim una literatura eròtica fora de norma però normal en un recull de relats eròtics que respon a la diversitat de la sexualitat i de l?erotisme de la societat. Aquestes dotze peces literàries tracten temes com el consentiment, l?onanisme, l?intercanvi de parelles, l?ambigüitat de gènere, la llibertat individual, l?exploració, el consentiment, l?aventura o el redescobriment de la teva parella de tota la vida.
Eludim el sexe fal·locèntric del porno, ens apropem a històries més reals i més afins a la realitat amb personatges que captiven per les seves aspiracions, desitjos, somnis i ambicions.

L’Himnari dels fidels, inspirat en la pràctica de l’Església catòlica d’Anglaterra, consistí en fulls publicats a partir de Pasqua de 1950. Volgué ser ressò fidel del llenguatge i del pensament litúrgic i bíblic que emmarca cada període litúrgic, i tingué un èxit extraordinari (en total se’n difongueren més de mig milió d’exemplars). En la seva totalitat el text era del pare Hildebrand Miret i la música del pare Ireneu Segarra (llevat de dues melodies, del pare Gregori Estrada). Fou editat en llibre el 1959 i conegué dues edicions més, a part les dues corresponents als acompanyaments. La qualitat de la seva espiritualitat l’ha fet entrar amb naturalitat en la reforma litúrgica promoguda pel Concili Vaticà II i manté tota la seva vigència al cap de setanta anys.

El llibre La premsa, la ràdio i la televisió com a agents difusors de coneixements lingüístics conté nou estudis sobre espais que han divulgat la normativa del català als mitjans de comunicació de massa de diferents territoris catalanòfons durant el segle XX i comença-ment del XXI i sobre el procés de construcció de l'estàndard català en l'àmbit audiovisual. Prologat per Maria Teresa Cabré Castellví (IEC, UPF) i editat per Daniel Casals i Martorell (UAB) i Mar Massanell i Messalles (UAB), aquest llibre és la continuació de L'extensió social de la normativa als mitjans de comunicació, que es va publicar el 2018 en aquesta mateixa col·lecció.

Montserrat ha estat un monestir molt popularitzat a traves de les targetes postals. Posades al mercat per diferents cases editorials, els nombrosos pelegrins, excursionistes, viatgers i visitants del segle passat van promoure amb dedicació i entusiasme la memòria gràfica del lloc enviant arreu aquestes postals impreses amb imatges del santuari i de la muntanya. Què ha canviat en els edificis? Com és ara mateix el paisatge montserratí? Les fotografies actuals realitzades per David Monfil acarades a les postals donen respostes a aquestes preguntes. El fotògraf ha reproduït el mateix indret procurant fer la fotografia amb la mateixa perspectiva que la postal. Quan això ja no era possible, ha buscat una escena al·lusiva. Sempre que ha estat possible hem volgut acompanyar aquestes imatges d'ahir i d'avui amb textos triats de dos viatgers il·lustres: Alexandre de Laborde i Rafael d'Amat, baró de Maldà, i un fragment d'una de les grans Cròni­ques, la del rei Pere el Cerimoniós escrita per ell mateix.