Un europeu il·lustrat del segle XVIII a l’Àfrica: un viatge a les profunditats de l’ànima humana.

L’any 1749, el naturalista francès Michel Adanson desembarca al Senegal per tal d’estudiar-ne la flora, com a part de les seves investigacions per a la gran enciclopèdia botànica que està confeccionant. Romandrà allí fins el 1753, any en què tornarà a Europa.

A partir d’aquests fets històrics, David Diop ordeix una novel·la basada en l’existència fictícia

dels diaris secrets d’Adanson, escrits durant la seva transformadora estància africana; uns diaris que va amagar durant tota la seva vida i que, un cop mort, acabaran en mans de la seva filla Aglaé.

Al Senegal, Adanson coneixerà la Maram Seck, una jove d’ètnia wòlof que es rebel·la contra el seu destí d’esclava, després que el seu oncle l’hagi venuda a canvi d’un fusell, i descobrirà una cosmovisió que el transformarà per sempre. I a més, anirà a parar a l’illa de Gorea, on els traficants carregaven d’esclaus els vaixells destinats al món civilitzat: era la porta del viatge sense retorn...

David Diop ha escrit un llibre d’aventures sobre terres exòtiques, exploradors i aventurers des de l’òptica dels colonitzats. A partir de la mirada d’un europeu il·lustrat que desembarca a l’Àfrica, una de les ments més brillants del Segle de les Llums, ens presenta una novel·la esplèndida, una denúncia del sistema colonial i un viatge al més profund de la consciència humana.

Un europeo ilustrado del siglo XVIII en África: un viaje a las profundidades del alma humana.

En 1749 el botánico francés Michel Adanson desembarca en Senegal para estudiar la flora como parte de sus investigaciones para elaborar una gran enciclopedia. Permanecerá allí hasta 1753, año en que regresa a Europa.

Hasta aquí los hechos estrictamente históricos. A partir de ahí, el novelista David Diop imagina la existencia de unos diarios secretos escritos por el naturalista durante su transformadora estancia africana; un dietario que, tras su fallecimiento, acabará en manos de su hija Aglaé. ¿Qué contienen esas páginas que permanecieron ocultas durante tantos años? Las experiencias vitales de un científico que viajó a África en busca de plantas exóticas y se encontró con personas; el testimonio de quien se trasladó a otro país para estudiar la naturaleza y se topó con el dolor de los seres humanos.

En Senegal, Adanson conocerá a Maram Seck, una joven de la etnia wólof que se rebela contra su destino de esclava después de que su tío la haya vendido a cambio de un fusil. El botánico descubrirá una cosmovisión muy distinta a la suya, que lo transformará para siempre, y sabrá de la existencia de la isla de Gorea, donde los traficantes cargaban de esclavos los barcos con destino a América. Era la puerta del viaje sin retorno…

David Diop ha escrito un libro de aventuras desde una nueva óptica: la de los colonizados. A través de la mirada de un europeo ilustrado que desembarca en África, nos ofrece una espléndida novela poscolonial, que no es solo la denuncia de muchas injusticias, si no también el relato de un viaje a lo más profundo de la consciencia humana y de la comprensión del mundo en toda su complejidad.

El senegalès Alfa Ndiaye combat amb l’exèrcit francès a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial. Al mateix regiment hi lluita també el seu amic Mademba Diop, ferit sense remei al front. Quan en Mademba li demana que el mati per escurçar l’agonia, l’Alfa se’n sent incapaç. Desitjós de venjar-lo, cada nit repeteix el mateix ritual: s’arrossega sigilosament fins a la trinxera enemiga, escull un soldat, el mata infligint-li la mateixa ferida que ha dessagnat en Mademba i després li talla una mà que s’emporta com a trofeu. Al principi, els companys se’l miren amb admiració, però aviat comença a córrer la brama: l’Alfa no és un heroi sinó un boig, un bruixot, un devorador d’ànimes. Una novel·la enlluernadora, esfere-ïdora, inoblidable.

Alfa Ndiaye es senegalés y ha acabado combatiendo con el ejército francés en las trincheras de la Primera Guerra Mundial. En el mismo regimiento también lucha su amigo Mademba Diop, que es herido de gravedad en el frente. Cuando Mademba le pide que lo mate para evitar sufrimientos inútiles, Alfa se siente incapaz de cumplir su deseo. Deseoso de vengar la muerte de su amigo, cada noche se desliza con sigilo hacia las posiciones enemigas, elige a un soldado, lo mata infligiéndole la misma herida con que se desangró Mademba y después le corta una mano y se la lleva como trofeo.