PREMIO JOANOT MARTORELL 2019.
El libertario Dani Cajal, tal vez trasunto del autor, ha retomado sus investigaciones y ahora enfoca su mirada en una excusa de partida bien diferente: la búsqueda de la letra de un tango de Gardel desaparecido, el himno de los refugiados en los campos de las playas de Argeles, a partir del cual llegará hasta Vietnam y atravesará parte de las guerras y conflictos del siglo XX. Así, a partir de testigos directos, libros de memorias y documentos de archivos militares, reconstruye paso a paso la peripecia vital de toda una generación que sufrió la Guerra Civil, los campos de concentración franceses, la Segunda Guerra Mundial y, en muchos casos, los conflictos de posguerra. En su búsqueda, Cajal revisita escenarios y momentos casi olvidados de algunos de los episodios más sangrientos del pasado siglo. Desde la salida de las columnas libertarias por la frontera en 1939 hasta la derrota francesa en Vietnam en 1954, es ésta una novela coral que explora las biografías de personajes anónimos que no tuvieron miedo a la derrota.
David Castillo consigue en esta novela, a través de la mirada de su protagonista, convertirse en el ojo crítico de la generación que nos ha precedido. Sin voluntad de revancha ni pretensión de juicio alguno, El tango de Dien Bien Phu deshace, al fin, las interpretaciones heroicas de las grandes guerras del siglo pasado.

L'Àngel, sense feina i sense nòvia, decideix tornar al barri que el va veure créixer. El seu paradís perdut són els solars abandonats de Vallcarca i el Carmel, on jugava a futbol, es barallava amb les colles rivals i on entre tots feien explotar bombes de carbur de fabricació casolana. Eren els anys en què l'home posava els peus a la Lluna i els hippies arribaven a Eivissa. Trenta o quaranta anys després, el panorama dels turons de Barcelona és un altre. L'Àngel reprèn el contacte amb el que ell en diu «els supervivents» i inicia una relació amb una prostituta de luxe que el farà aferrar-se de nou a la vida. David Castillo ha escrit una novel·la intensa, amb episodis de fúria i de poesia, que és un retrat viu de l'amistat, de l'amor i de la Barcelona que no surt a les guies turístiques.Veure vídeo.

El llibre dels mals catalans és una novel·la satírica en vers sobre un triangle amorós a la Catalunya del Govern tripartit. El seu trio protagonista aplega un polític d'una organització governamental, un poeta que es guanya la vida com a periodista i una prostituta russa. Antics companys de l'esquerra revolucionària en la seva joventut, tots dos homes en l'actualitat comparteixen amant. Mentre que el poeta la idealitza, el polític la utilitza com a refugi sexual dins el seu catàleg de perversions privades davant les virtuts públiques.Abocat a malviure del "periodisme més prostibulari", el poeta és el narrador d'aquesta història, en què estén el seu desencant vital a la política. D'aquesta manera, alhora hi relata una mordaç crònica dels esdeveniments que ha viscut la societat catalana en l'era de pretesa redempció oberta després de vint-i-tres anys de pujolisme. David Castillo s'adreça al lector: "Els escàndols financers, la crisi de les infraestructures, l'ordenança cívica municipal de Barcelona, la corrupció generalitzada... desfilen per aquesta novel·la. El sentit de l'humor de cada lector podrà fer-ne la seva interpretació".

Guijarro
Bajo tu cuerpo, ardiente delta,
piedra luz desnuda,
duna ebria,
como desnuda luz de piedra...
¿De qué sirve recordar?
Olvida...

Edición bilingüe. Traducción de Judit Díaz Barneda.
David Castillo (Barcelona, 1961) ha publicado dos antologías, una biografía de Bob Dylan y ocho libros de poesía en catalán, traducidos en los volúmenes En tierra de nadie, Bandera negra y Downtown. En 1997 obtuvo el premio Carles Riba por su poemario Game Over. Ha editado también dos novelas, El cielo del infierno (premio Creixells a la mejor novela en catalán de 1999) y Sin mirar atrás (premio sant Jordi 2001), ambas traducidas por editorial Anagrama. Su último libro es Conversaciones con José Pepín Bello, también en Anagrama. Dirige el suplemento cultural del diario Avui y, entre otros ciclos, la Semana de Poesía de Barcelona desde su fundación en 1997. Ha sido galardonado con tres premios Atlántida de periodismo y sus poemas han sido versionadas por cantautores y grupos de jazz y rock. Espalda desnuda (Tenerife, 2010) obtuvo el premio Cadaqués a Quima Jaume por su trayectoria desde la década de los setenta.

 No miris enrere és un thriller sentimental amb el mateix protagonista de la primera novel·la de David Casillo -El cel de l'infern (1999)-: el militant llibertari Dani Cajal. El temps, però, ha canviat vertiginosament en els darrers vint anys i aquell Dani Cajal que havia viatjat de la presó Model a la Nicaragua de la revolució sandinista ara es guanya la vida a Barcelona fent de periodista i escriptor. Al mateix temps, manté una relació difícil amb una jove amant, Clara, filla d'un escriptor de l'exili republicà. Ambientada en el canvi de segle, la novel·la parteix de la mort d'un amic íntim de Cajal a la presó de Saragossa. La investigació sobre les causes d'aquesta mort el durà a retrobar-se amb vells amics de la lluita política i a recuperar els perfils d'un passat on la nostàlgia s'acaba convertint en una malaltia de la consciència. A través d'una successió de paisatges que van de la Barcelona de la dubtosa transformació olímpica fins a Rio de Janeiro i ciutats diverses del Marroc, la novel·la evoluciona pels camins d'un thriller poderós i dinàmic, on els descobriments de la pròpia indagació i la confusió del protagonista se'ns mostren en una prosa càlida i àgil.Alguns fragments de l'obra seleccionats per l'autor:Fragment 1. Capítol 2, pàg. 29 "En un temps dominat pel narcicisme, l'amor havia estat per a nosaltres una mena de presumpció del que podríem arribar a estimar una persona, però la majoria de les vegades havia acabat sent una font de dolor i d'enganys, un cop continuat al nostre orgull afeblit. Em desconcertava la relació amb Clara, i jo buscava els justificants a les diferències que ens separaven: l'edat, l'educació, el país, la religió... Tòpics que només servien per tranquil·litzar-me esporàdicament cada cop que es produïa una nova crisi."Fragment 2. Capítol 2, pàg. 87 "El barri on vaig néixer també havia estat el barri de la meva perdició. Per aquests carrers vaig deambular en la meva joventut, immers en nits com aquesta en què els punks que es reunien als bars dels carrers del vell Poblenou buscaven brega en tuguris negres i acabaven la nit barallant-se amb les bosses d'escombraries."