Jacint Verdaguer és una de les figures literàries més rotundes i inspiradores de la nostra història. Sobre la seva vida se n’han fet un bon nombre de novel·les, estudis, concerts, pel·lícules i obres de teatre amb més o menys atreviment i encert. Aquesta novel·la no es pot dir que tingui un tema «original», doncs; és en l’estil i la llengua on juga la seva partida de manera genuïna. ‘Fills de la terra dura’ ens apropa la vida de Verdaguer sense caure en el parany de la mitificació ni en la superficialitat, destil·la els grans conflictes del poeta i construeix, de passada, el retrat d’una època i d’un país a partir de breus estampes de gran bellesa que conviden a ser llegides gairebé com un film. Llums, tinta i acció.

Un home malalt a qui acaben d'operar i a qui han hagut de col•locar una bosseta per evacuar, fa un viatge al seu poble d'origen per esclarir alguns secrets de família relacionats amb la Guerra Civil i els silencis habituals dels llocs petits. Estructurat en dos temps, els pocs dies que dura el viatge de retorn al poble i tota una sèrie de flash-backs, el relat ens va desgranant l'horror d'una vida trasbalsada per la intolerància i l'autoritarisme. Escrita amb sobrietat i elegància, la història va pujant d'intensitat fins a les escenes finals, que són terriblement colpidores.