La postpandemia nos ha situado en un escenario confuso que quizá no es más que la normalización de unas formas (bio)políticas y discursivas que han refinado la barbarie. Con la intención de remediar la angustia que provocan la vacilación y el descrédito de las esencias, Josep M. Català propone un mapa rugoso, complejo y matizado de la realidad. A la vez, plantea una crítica sobre cómo la epistemología y la ontología, impulsadas por la desinformación y las rutinas discursivas sustitutivas del pensamiento, configuran un escenario esencialmente conservador, inmovilista y en desacuerdo con el momento de transición líquida entre dos formas de realidad. Nos encontramos en un umbral: en un momento en el que las certezas ontológicas se tambalean y las herramientas morales con las que nos regíamos se revelan caducas. Enmarcado en esta realidad proteiforme, y con unos modos de enunciación que se ajustan al pensamiento en movimiento necesario para abordarla, La era de la incertidumbre analiza las transformaciones radicales que afectan tres ámbitos situados en la frontera entre la era que perece y la nueva «era vírica»: las que afectan a la humanidad, a la sexualidad y a la verdad.

L?obra que presentem és el resultat de reunir en una única publicació el dos Llibres de Privilegis que tenia el monestir de Benifassà.
Els Llibres de Privilegis eren manuscrits elaborats per algun monjo que copiava els privilegis reials, les sentències, els plets, les concessions, les compres, les donacions? Eren documents que constituïen i formaven part de l?arxiu del monestir i que, fins i tot, tenien valor jurídic, ja que eren considerats còpies dels documents originals, la qual cosa impedia que isqueren documents de l?arxiu del monestir, moltes vegades acció necessària per a la defensa dels drets del cenobi davant denúncies i plets. Aquests dos llibres van ser compilats pel frare Miquel Joan Gisbert entre el 1568 i el 1570. Un volum conté la documentació referent als béns i drets del monestir en terres valencianes, conservada a l?Arxiu Històric Nacional, Còdex 1126-B. L?altre volum reuneix el mateix contingut temàtic referit al Principat de Catalunya, que està conservat a l?Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa.

L?obra que presentem és el resultat de reunir en una única publicació el dos Llibres de Privilegis que tenia el monestir de Benifassà.
Els Llibres de Privilegis eren manuscrits elaborats per algun monjo que copiava els privilegis reials, les sentències, els plets, les concessions, les compres, les donacions? Eren documents que constituïen i formaven part de l?arxiu del monestir i que, fins i tot, tenien valor jurídic, ja que eren considerats còpies dels documents originals, la qual cosa impedia que isqueren documents de l?arxiu del monestir, moltes vegades acció necessària per a la defensa dels drets del cenobi davant denúncies i plets. Aquests dos llibres van ser compilats pel frare Miquel Joan Gisbert entre el 1568 i el 1570. Un volum conté la documentació referent als béns i drets del monestir en terres valencianes, conservada a l?Arxiu Històric Nacional, Còdex 1126-B. L?altre volum reuneix el mateix contingut temàtic referit al Principat de Catalunya, que està conservat a l?Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa.

L?obra que presentem és el resultat de reunir en una única publicació el dos Llibres de Privilegis que tenia el monestir de Benifassà.
Els Llibres de Privilegis eren manuscrits elaborats per algun monjo que copiava els privilegis reials, les sentències, els plets, les concessions, les compres, les donacions? Eren documents que constituïen i formaven part de l?arxiu del monestir i que, fins i tot, tenien valor jurídic, ja que eren considerats còpies dels documents originals, la qual cosa impedia que isqueren documents de l?arxiu del monestir, moltes vegades acció necessària per a la defensa dels drets del cenobi davant denúncies i plets. Aquests dos llibres van ser compilats pel frare Miquel Joan Gisbert entre el 1568 i el 1570. Un volum conté la documentació referent als béns i drets del monestir en terres valencianes, conservada a l?Arxiu Històric Nacional, Còdex 1126-B. L?altre volum reuneix el mateix contingut temàtic referit al Principat de Catalunya, que està conservat a l?Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa.

He aquí una propuesta innovadora y valiente. Fundamentado en sólidas premisas científicas, La sabiduría del no saber propugna un giro de 180 grados a nuestro imaginario acerca de las tres realidades que atraviesan la vida de todo ser humano: la física, la individual y la social.
Con un lenguaje muy asequible, el autor va destejiendo la obsoleta visión del mundo imperante y desvela un nuevo paradigma científico actualizado, una inteligente proposición que resulta en una guía hacia la humildad, la inclusividad y la esperanza.
Cuando sabemos que no conocemos las respuestas a casi ninguna de las grandes preguntas que nos plantea la vida, tenderemos a ser prudentes y abrirnos a la tolerancia y la empatía, porque reconocemos que nuestro pensar es un bucle pleno de carencias. Una vez entregados a la actitud del «no saber» del sabio, abiertos a otras formas de explicar y entender la realidad, aflora el asombro ante la vida y una nueva actitud de cooperación con la existencia.

Amb motiu del centenari de Lluís Domènech i Montaner, aquest llibre vol retre un homenatge a l?arquitecte i a la persona.

Lluís Domènech i Montaner és un dels noms imprescindibles del nostre país. Figura cabdal del Modernisme català, és l?autor d?edificis emblemàtics com són el Palau de la Música Catalana o l?Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, declarats Patrimoni de la Humanitat.

El seu besnet, el també arquitecte Lluís Domènech Girbau, ens descobreix la persona que s?amaga darrere de la figura del seu avantpassat. Ens en dona moltes pistes l?article més conegut de Domènech i Montaner, «En busca de una arquitectura nacional », que indica per on anava el seu pensament. L?autor del llibre reprèn aquest títol en cada capítol i es capbussa en la història familiar, a la recerca dels trets més específics del seu besavi.

Lluís Domènech i Montaner. Una visió des del segle XXI és un retrat biogràfic on es creuen dues vides, la del biògraf i la del biografiat, separades per un segle d?una gran complexitat política i d?una arquitectura apassionant. És també una història plena d?anècdotes personals i familiars, i de coincidències en el camp de l?arquitectura i en el de la ideologia política.