Para além dos cinco sentidos, devo ter outro que não se vê nem se sente, não tem cheiro nem sabor e que também não se pode tocar:
o sexto sentido!
É aquele que me faz ver o que não se vê à primeira vista. É aquele que me ajuda a sentir com todo o corpo o que tem lugar dentro de mim.

El libro explica que, además de los cinco sentidos, debemos de tener otro que no se ve ni se oye, no se huele ni tiene gusto, y que tampoco se puede tocar: ¡el sexto sentido! Es aquel que nos hace ver lo que no se ve a simple vista. Es aquel que nos ayuda a sentir con todo el cuerpo lo que ocurre en nuestro interior.

El llibre explica que, a més dels cinc sentits, en devem tenir un altre que no es veu ni se sent, que no fa olor ni té gust, i que tampoc no es pot tocar: el sisè sentit! És aquell que ens fa veure el que no es veu a primera vista. És aquell que ens ajuda a sentir amb tot el cos el que passa dins nostre.

¿És possible una espiritualitat sense religió? ¿El marc religiós és l'únic on l'espiritualitat es pot desplegar? ¿Existeix una espiritualitat desvinculada de la religió? Aquest llibre neix de la necessitat de saber fins a quin punt allò que molts plantegen, auguren o neguen, ja s'està vivint. Dóna la paraula a una espiritualitat que vessa més enllà, més ençà i més endins de les religions; que tot just balbuceja fora de la llera institucional, somoguda encara per la consciència de néixer a quelcom de nou.
Les persones entrevistades en aquest llibre —Oriol Texidor, Lídia Pujol, Carles Duarte, Gustavo Duch, Laia Montserrat, Josep M. Vigatà, Agustí Pàniker, Natxo Tarrés, Teresa Guardans, Maria Rosa Lloveras, Ignasi Dies, Jordi Pigem, Jaume Gillamon Villalba, Anna Caixach i Joan Antoni Melé— expliquen que l'espiritualitat és una experiència que no té paraules; que conforma la vida i que s'encarna en la quotidianitat del món; que té una litúrgia i unes formes que li són pròpies. ¿Quina és, doncs, la diferència? Una voluntat de voler viure l'espiritualitat al marge o a la frontera de les estructures religioses, perquè no responen a les seves necessitats, perquè no les consideren necessàries. Viuen «sense religió», però no d'esquena ni en contra del fet religiós ni de la saviesa de les tradicions religioses.

Sabies qui va ser Teresa de Calcuta? En aquest llibre podràs descobrir qui era i què va fer i per què hi ha tanta gent que l'estima i la recorda. Sabies que li agradaven molt els nens?

Pilar Blanco Díaz nacío en Bembibre, en El Bierzo, León. Licenciada en Filología Hispánica por la Universidad de Salamanca, ejerce como profesora de Lengua y Literatura españolas en Alicante.
Ha recibido distintos premios de poesía entre los que se encuentran el Francisco de Quevedo del Ayuntamiento de Madrid (1996), el accésit del Ciudad de Salamanca (1998), el primer accésit del Gil de Biedma (1999), el internacional de Poesía Miguel Hernández y el accésit del Ciudad de Las Palmas (2003).
Ha publicado, hasta la fecha, los siguientes poemarios: voz Primera. Poemas de amor y agua (1982), Mundos disueltos (Algaida, 1998), Vocabulario Íntimo (1998), A flor de agua. (2000) Mar de silencio (2004. Con la luz herida obtuvo el VIII Premio Alegría del Ayuntamiento de Santander.