Si "L?hora de l?estrella" és la novel·la més coneguda de Clarice Lispector, "La passió segons G. H." és la seva obra mestra, la confirmació de l'autora brasilera com un dels grans del segle XX. G. H. és la dona aburgesada que un dia puja a netejar el quarto de la criada, a l?àtic, i topa amb un escarabat. Aquesta trobada còsmica trenca l?embolcall i allibera una torrentada de reflexions íntimes i de sentiments ?fins a l?acte final en què G. H. venç totes les seves pors. ?De tots els llibres que he escrit, "La passió segons G. H." és el que millor correspon a la meva exigència literària?, va dir Lispector.

Aprendizaje o El libro de los placeres, publicado por primera vez en 1969, despertó la polémica entre los críticos, que aún hoy debaten sus posibles interpretaciones. Este es el relato de cómo el amor se forja en dos seres: a través de un arduo desnudamiento interno los protagonistas van recuperando su identidad hasta alcanzar la renovación vital en la mutua entrega. A su ejercicio introspectivo opone la autora su propia búsqueda formal, el intento de superar los límites del estilo amalgamando forma y fondo en una prosa rebosante de imágenes que desarman al lector con su verdad hiriente. Su lectura ofrece a quien la emprende el desafío de seguir paso a paso ese ahondamiento, ese despojarse de todos los bagajes para iniciar un definitivo aprendizaje de la existencia.

La vida íntima de la Laura són els ?minipensaments i minisentiments? de la protagonista d?aquesta història, que Clarice Lispector va escriure per al seu fill. La Laura viu al pati de la senyora Luísa, on passa de tot. Fa petar la xerrada amb les companyes, de tant en tant es baralla amb el marit, s?ocupa del fill que no para de menjar, espanta els lladres nocturns i s?amaga de la terrible cuinera, que l?amenaça d?acabar al forn si no pon prou ous? Ah, per cert, la Laura és una gallina.
Aquest conte respon al dilema que tenim els humans enfront dels animals: quina bona companyia, però quin bon estofat! I ho fa amb l?afectuosa crueltat que la natura gasta amb tots els éssers vius: narra sense vel, i amb molt d?humor i tendresa, les aventures d?una gallina conscient que se la podrien menjar qualsevol dia.
Aquest text genial i divertidíssim l?ha il·lustrat la dibuixant hongaresa Mariann Máray amb una explosió de color i una destresa exquisida per dibuixar animals.

La narradora d?Aigua viva escriu a una persona a qui ha estimat molt, amb qui encara manté un vincle d?amor, d?enamorament i d?agraïment. Intenta transmetre cada instant viscut amb alegria i sensualitat. És una novel·la breu i un himne a la joia de viure. Té la forma d?un llarg poema en prosa, que subratllaries sencer. I és la destil·lació de tota l?obra anterior.
¿Què és la joia a mans de Clarice Lispector? Una fletxa que travessa el cant.

A prop del cor salvatge és la novel·la iniciàtica de Clarice Lispector, i la primera que va escriure només amb vint-i-tres anys. Explica la vida de Joana, personatge que és alhora nena, adolescent i dona adulta. Des que es queda òrfena fins que accepta l?adulteri del seu propi marit, passant per uns tiets aburgesats que la duen a un internat, Joana forma part del conjunt d?heroïnes de Lispector. Quan es petita Joana es fon amb les seves joguines i amb el tac-tac que fa la màquina d?escriure del pare. Les gallines la fascinen, com si tingués nostàlgia de ser animal; i muntant a cavall, cau en un riu. Sota l?aigua intenta copsar la completesa del món a cada instant. Poc li importen felicitat o tristesa, el bé o el mal: vol la vida en estat pur. Tots els temes de l?obra posterior hi bateguen: la mirada, l?instant, els animals, l?amor, la perplexitat davant de la vida, el tremolor de la vida, la presència arreu del sexe i la mort. ¿Com dir amb paraules exactes tot el que sent quan pren un bany o quan galopen els cavalls? Cal inventar una llengua.

Esta es «la historia de una inocencia herida, de una miseria anónima», una breve e intensa visión del absurdo que supone una existencia anodina, una rutina vacía tanto de pensamientos como de afectos, como la de Macabea, la insignificante y escuálida joven del Noreste permanentemente anonadada, una muchacha que «no sabía que ella era lo que era» y que por ello «no se sentía infeliz».
En las páginas de La hora de la estrella aparece con toda su fuerza el personalísimo estilo de Clarice Lispector (Tchetchelnik, Ucrania, 1920-Río de Janeiro, 1977): su peculiar forma de transformar las palabras en imágenes vigorosas y puras se une aquí a una compleja estructura formal.

Esta colección de relatos para niños, publicados por primera vez en un solo volumen, nos revela la faceta más entrañable, divertida e imaginativa de la obra de Clarice Lispector. Con un estilo fresco y directo, que interpela al lector para hacerlo partícipe de sus historias, transforma experiencias cotidianas, algunas autobiográficas, en cuentos llenos de magia y grandes dosis de humor.
Con ilustraciones de la reconocida artista Mariana Valente, nieta de la autora.

Cerca del corazón salvaje es el intento de construir la biografía de Joana desde la infancia hasta la madurez, buscando la verdad interior, estudiando la complejidad de las relaciones humanas, intentando olvidar la muerte, la muerte del padre, que Joana no aceptará jamás.
Nadie duda hoy de que la obra de Clarice Lispector es, en nuestro tiempo, una de las experiencias más profundas para expresar temas que nos desbordan: el silencio y el ansia de comunicación, la soledad en un mundo en el que la comunicación ficticia nos abisma en el desamparo, la situación de la mujer en un mundo creado por los hombres...

Aquesta és l?obra pòstuma de Clarice Lispector i la seva recerca definitiva: un diàleg entre l?autor i el seu personatge, Ângela Pralini. El jo de l?un i de l?altre es prenen la mida de l?esquena, llancen crits al cel fins que les seves veus es confonen. Fins que Ângela s?allibera de les paraules del seu creador. ¿Què passa quan el personatge supera l?autor? Si hi ha algú capaç de revelar el misteri, aquest geni es diu Lispector. Un alè de vida és d?aquells llibres que subratllaries sencer, a cada racó hi ha una imatge on passar-te la vida. No cal burxar en el sentit amagat del diàleg entre Ângela i l?autor. Les frases de Lispector són lapidàries com tatuatges: «Tinc por d?estar viva, perquè qui té vida ve un dia que es mor.» / «Una paraula és la mentida d?una altra.» Lispector enlluerna com només ho fan les grans ments d?una generació. Potser no l?hem entès del tot, encara. ¿I si no estem preparats perquè sigui una dona qui reveli el misteri?

Poco antes de morir, Clarice Lispector escribió un texto en el que recogía gran parte de sus reflexiones sobre la literatura y sobre la vida. Podríamos decir que Un soplo de vida es la última indagación literaria de la escritora brasileña, y posiblemente su meditación más exhaustiva sobre el acto de escribir y sus ramificaciones. Escrita en forma de diálogo casi místico entre un autor (trasunto de la propia Lispector) y su creación, una mujer llamada Ángela Pralini, la obra refleja la fascinación que supone crear personajes y mundos. Cuando Clarice Lispector falleció, su secretaria y gran amiga Olga Borelli dotó de estructura a los fragmentos que conforman este texto metaliterario, una obra póstuma que arroja luz sobre la trayectoria de Lispector.