El Text i els seus contextos esdevé l'adaptació d'una frase emblemàtica de l'exegesi contemporània: 'Tot text té el seu context', que defensa el medi històric i el medi social com a elements imprescindibles per comprendre l'Escriptura. El Text i els seus contextos explica que l'Escriptura ha de ser llegida dins la multiplicitat de contextos del món contemporani, tots receptors i tots interpretadors del Text, on destaca la praxi exegètica per la capacitat de construir ponts de connexió metodològica. El Text i els seus contextos reflexiona sobre l'exegesi bíblica com a disciplina teològica i científica. Com una gota d'oli vessada delicadament damunt l'Escriptura, l'exegesi penetra el Text per absorbir els seu batec teològic i escampar-lo al seu entorn existencial i humanístic.

LA BÍBLIA ÉS UN LLIBRE SENSE DATA DE caducitat. Ho confirma l'àmbit religiós, el món cultural i la vida social. És un far que il·lumina les peripècies humanes de qualsevol època i de qualsevol poble, sobretot en temps agitats. La Bíblia despulla hipocresies, proclama injustícies, desvetlla consciències, assenyala amb el dit l'arbitrarietat dels poderosos. Però per damunt de tot, revela que tot forma part d'un misteriós projecte diví de plenitud, que s'imposa progressivament en la història humana. Per aquestes raons, expliquem les històries dels personatges bíblics que sofreixen empresonament i exili, perquè empatitzant amb les seves vicissituds il·luminem esperançadament les nostres.

Els mètodes historicocrítics són un tresor eclesial reconegut pels principals documents pontificis, són una porta oberta al debat i al progrés dels estudis bíblics, són un referent indefugible pels nous mètodes d'anàlisi bíblica que es proposin interpretar la Sagrada Escriptura de manera encarnada i amb una exegesi contrastada. Aquest llibre és un reconeixement agraït a la generació de professors catalans de Sagrada Escriptura que han marcat la docència postconciliar en centres teològics principalment catalans, romans i centreamericans. També s'hi trenca una llança a favor dels mètodes historicocrítics que aquests professors han ensenyat i ensenyen amb tossuda convicció. Aquesta metodologia d'anàlisi que ells ens han transmès dinamitzà els canvis eclesials del Concili Vaticà II i ha esdevingut un signe d'identitat de la docència i la investigació bíblica del nostre país.