El decàleg imprescindible per salvar la llengua: el llegat savi i valuós de M. Carme Junyent.

Quin paper ha de tenir el català en el futur del país? Com en podem tenir cura? Quines polítiques lingüístiques són encertades per preservar la llengua? I quina és la vertadera llengua inclusiva? M. Carme Junyent reflexiona sobre les qüestions lingüístiques que més li preocupaven en aquesta tria d'articles que va publicar a Vilaweb els deu darrers anys i algunes de les entrevistes que li van fer.

El filòleg Jordi Badia n'ha fet l'edició i la tria dels textos i la periodista Assumpció Maresma n'ha escrit el pròleg.

La gran majoria de les més de cinc mil llengües que es parlen al món no tenen el futur garantit. El patrimoni lingüístic de la humanitat està greument amenaçat. Aquest crit d’alerta és un dels principals punts de partida del pensament i de la feina de la lingüista M. Carme Junyent (1955-2023), convençuda que la diversitat lingüística té un valor fonamental i que el fet que minvi té conseqüències nefastes per a tothom. En primer lloc, perquè el procés de pèrdua d’una llengua és dolorós i, fins i tot, dolent per a la salut. Però, també, perquè les llengües aporten creativitat i obren camins per a solucions alternatives a tota mena de problemes. I encara, són un element essencial de la identitat grupal que alhora evita l’exclusió perquè sempre en podem adquirir una de nova sense renunciar a cap. Aquesta recopilació de textos vol recollir les principals idees de M. Carme Junyent sobre les llengües i els seus parlants —perquè una llengua no és res sense les persones, i la lingüística no és res sense les llengües—, sobre el futur del català o sobre la polèmica de la llengua no sexista, articulades sempre per una de les seves principals consignes: conviure sense renunciar a la diversitat.

Aquest llibre, que serà fonamental en el debat sobre el futur de la llengua catalana, aplega 77 autors d’arreu dels Països Catalans, entre els quals lingüistes, sociolingüistes o, senzillament, gent que treballa amb la llengua, de totes les edats, i amb trajectòries molt diverses. En 77 articles breus ens expliquen com veuen la situació de la llengua i què creuen que s’hi hauria de fer. El resultat és una obra coral en què cada aportació és essencial i alhora fa créixer les propostes dels altres.

Quantes llengües es parlen a Catalunya? Vet aquí una pregunta sense resposta possible, i per raons diferents.
Quan diem que a Catalunya es parlen pel cap baix unes 300 llengües, el que volem dir és que el nostre mapa lingüístic és molt més ric i divers que fa 50 anys, que a Catalunya es parlen llengües de gairabé tot el món, i que amb nosaltres hi conviuen persones procedents de més de 300 comunitats lingüístiques d’arreu del món. Cal fer visible aquesta realitat perquè només amb el coneixement és possible la convivencia, i perquè la diversitat fa possible la reciprocitat i la cooperació. El futur del nostre país ja es construeix amb les aportacions d’aquestes llengües, alenades que revitalitzen el nostre llegat i l’enforteixen enfront de l’homogeneïtzació.

El 14 d'abril es van reunir, a la Universitat de Barcelona, alguns dels signants del text que va acabar sent conegut com "Manifest de Els Marges" i dos dels autors gironins que, deu anys abans, amb els seus textos havien provocat una nova polèmica sobre el futur del català. Amb ells i altres sociolingüístes es van revisar els textos i es va buscar i proposar alternatives. Aquest llibre recull algunes de les ponéncies presentades amb els debats corresponents i recuperen tres dels textos que, amb intervals de 10 anys s'han publicat sobre la qüestió: "El manifest de Els Marges", "Quin futur hi ha per a la llengua catalana?", i " El català: una llengua en perill d'extinció?".

La diversidat lingüística és un llibre adreçat especialment als profesionals de l’ensenyament i als lectors interessats en els fenòmens del llenguatge. El seu objectiu fonamental és explicar de manera entenedora els mecanismos de la divesificació lingüística, de manera ue pugui ser entesa com un fenòmen natural que actua com a mitjà d’adequació a l’entorn i no com a un obstacle per a la comunicació. Al mateix temps, es fa èmfasi en els fenòmens de contacte equitatiu que palesen que és posible la convivencia i la comunicació sense renunciar a la diversitat ni a la les formes de representar el món que han forjat les diferents cultures.