En Atapuerca, Eudald Carbonell y Rosa M. Tristán repasan con exhaustividad y contagiosa fascinación la
historia del yacimiento, sus claves y su relevancia, y los detalles de su formación y de los trabajos que en él se han
realizado y se realizan en la actualidad. Con todo ello, nos sumergen en un mundo prehistórico explicado con tanta
precisión que llegan a hacernos sentir parte de él. Se han escrito muchos libros sobre Atapuerca, pero ninguno como
este, completo, riguroso entretenido y cautivador redactado por algunas de las personas que, posiblemente, mejor
conocen sus secretos.

Carbonell i Sala repassen cadascuna de les adquisicions que esdevindran pròpies dels humans, des del bipedisme adquirit pels primers homínids fins al desenvolupament del llenguatge simbòlic. Els autors aporten dades empíriques recents de l'arqueologia prehistòrica i la paleontologia humana, entre les quals destaquen les troballes d'Atapuerca, i advoquen per la socialització del coneixement científic i la superació de prejudicis que sovint han posat una bena als ulls dels científics davant de certes evidències.

Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho) revisa els criteris de la ciència i la seva filosofia, alhora que exposa els problemes més importants amb els quals la humanitat s’enfronta en la relació ciència-societat. Per elaborar aquesta obra, els autors s’han basat, d’una banda, en argumentacions de diversos especialistes en epistemologia i, d’una altra, en les idees que ha generat la pràctica quotidiana de la tasca científica. Lectures pausades i experiència són, doncs, el fonament d’aquest curt assaig, alhora subjectiu i empíric.

Planeta humà ens parla del procés d'hominització i humanització que va viure la Terra fa més de quatre milions d'anys. Els autors repassen cadascuna de les adquisicions que esdevindran pròpies dels humans, des del bipedisme adquirit pels primers homínids fins al desenvolupament d'un llenguatge simbòlic.Eduald Carbonell i Robert Sala aporten dades empíriques recents, entre les quals destaquen les troballes d'Atapuerca, per demostrar que avui en dia ja disposem de prou informació per no haver de plantejar les preguntes de sempre: Quan ens vam fer humans?, a partir de quin moment som humans? La resposta és que no hi ha un moment definit, és un procés llarg, que va iniciar-se fa més de quatre milions d'anys... i encara continua.

Hace tan solo tres décadas pocos podían imaginar que una especie humana hallada y nombrada en la península ibérica por científicos españoles tuviera el honor de formar parte de nuestra historia evolutiva. La especie Homo antecessor, cuyos restos fueron descubiertos en un yacimiento de la sierra de Atapuerca, fue descrita en 1997 en la revista Science. El proceso, que duró tres años, no estuvo exento de grandes dificultades ajenas a la propia investigación. No obstante, la emoción de cada nuevo hallazgo y la sorprendente anatomía de los restos fósiles fueron un estímulo para superar todos los obstáculos. Una vez superado el primer escollo, la aceptación de Homo antecessor como fuente trascendental para la comprensión del origen del linaje de nuestra especie tropezó con la oposición de un buen número de expertos en evolución humana. La resistencia duró más de veinte años, hasta que la información anatómica y molecular impuso su lógica.