?De petita tenia una idea força precisa de com moriria: enverinament per kriptonita, fums tòxics provinents d?una central termonuclear i dejuni forçós per la clausura dins d?un búnquer contra els atacs químics dels russos. En les meves fantasies conspiratives, sempre era culpa dels russos: tenia cinc anys i era el 1989 a Nova York.?
Als sis anys Claudia Durastanti va emigrar a un poble petit del sud d?Itàlia provinent de Brooklyn. Filla de pares sords que van lluitar contra l?aïllament bastint una relació passional i conflictiva, i que han triat viure d?esquena a la discapacitat, Durastanti va tenir una infantesa convulsa i fràgil que la va dotar, en canvi, de la capacitat d?arrelar a qualsevol banda, com una planta tossuda. A cavall entre un llibre de memòries, un dietari de viatges i un assaig personal, i amb la tensió i el ritme d?una novel·la convencional, L?estrangera és el relat d?una educació sentimental magnètica i original que salta de les històries d?una família italoamericana al Brooklyn dels anys seixanta a la quasi-distòpica realitat del Londres post-Brexit. Sense dramatismes, amb sentit de l?humor i intel·ligència literària, Durastanti hi explora la memòria i la vida viscuda, els viatges, la família i la sensació permanent de desubicació. I, per sobre de tot, L?estrangera és un homenatge a la família, a les diversitats físiques i a les diferències de classe, una investigació dels diferents tipus de silencis ?el silenci de la sordesa, el silenci de l?immigrant, el silenci d?una noia?
convertida en una declaració d?amor pel llenguatge.

En su juventud, cuando no sabía muy bien qué hacer con su vida, la parisina Paula Krast se marchó a Bruselas a estudiar arte. Allí conoció al tímido Jonas, por el que sintió un deseo no siempre correspondido, y a Kate, una escocesa pelirroja y escultural. El trío selló su amistad en esos años repletos de entusiasta creatividad y de sueños que después, con el tiempo, no siempre llegaron al puerto previsto. Paula seguirá un periplo vital que la llevará a los legendarios estudios de Cinecittà, en las afueras de Roma –donde trabajará en los decorados de Habemus Papam de Nanni Moretti y vivirá una fugaz relación amorosa con un italiano–; a Moscú, donde se está rodando una versión cinematográfica de Anna Karénina, y finalmente a las cuevas de Lascaux, donde nuestros lejanos antepasados pintaron escenas en las paredes para contar su historia…