Blanca Busquets, combinant una estructura construïda de manera impecable i uns personatges quotidians i entranyables, ha creat una novel·la humana i propera, un relat que uneix tres generacions de dones i ens mostra que, tot i que el món ha canviat, els sentiments i els desitjos de les persones sempre són els mateixos.

L'àvia Dolors fa un jersei per la seva néta, asseguda en un racó de casa de la seva filla. Mentre teixeix observa els moviments dels habitants de la casa. Cada membre de la família, que en aparença és molt normal, guarda, en realitat, secrets inconfessables...

El que ningú no sap és que Dolors, tot i que ha patit una embòlia que l'ha deixat sense parla i sense mobilitat, no és ni sorda ni cega, ni ha perdut un bri de la seva brillant intel·ligència. I serà ella qui portarà el lector, ja des de la primera pàgina, des sorpresa en sorpresa, fins al més inconfessable de tots els secrets, el que ella mateixa amaga.

Este libro nace de la preocupación personal de las autoras por el crecimiento de las sanciones y penas relacionadas con los derechos de la libertad de expresión, de manifestación y de información. La obra expone y denuncia el marco legal que ampara la censura en el Estado español, agravado por la aprobación de la ley mordaza y el endurecimiento del Código Penal en el 2015.
Algunos de los casos más conocidos en los últimos años ?Valtònyc, Altsasu, los presos políticos catalanes, Pablo Hasél, La Insurgencia, Strawberry, o Cassandra, entre muchos otros? y otros de menos conocidos pero igualmente importantes, servirán de ejemplo de aquellas malas prácticas y de cómo la censura y la represión pueden afectarnos de manera inesperada.
Esta actividad represiva ha encontrado respuesta, afortunadamente, en la sociedad: desde la actividad de las organizaciones que luchan contra esta ley y sus aplicaciones, como el Centro Irídia, No Callarem, No Solos Delito, Amnistía Internacional, la Plataforma en Defensa de la Libertad de Información, Greenpeace?, hasta diversas reacciones y formas de organización contra la censura de diferentes colectivos en forma de manifiesto, manifestación, cajas de resistencia, canciones y campañas.
Tú, ¡cállate! es un análisis y una denuncia del actual estado de la censura y la represión en España, y una reflexión sobre las pésimas consecuencias de estas políticas: criminalización de la protesta y de la pobreza, desmovilización, autocensura y servitud de información.

T'imagines que el teu pare, al llit de mort, et confessa que va matar un home la nit del 23F? Et quedaries una mica sorprès, oi? Doncs així és com es van quedar l'Annabel, l'Albert i la Nina, els tres protagonistes de Paraules a mitges, que el 23 de febrer del 1981 tenien a la vora de vint anys. A través del relat de cada un d'ells, descobrirem que ningú no és el que sembla, i que tots tres germans, sense saber-ho, estan embolicats en una mateixa trama relacionada amb perfums, amb contraban, amb desenganys amorosos de conseqüències imprevisibles.
Una novel·la en què el menys important és el que va passar al Congrés dels Diputats aquella tarda del mes de febrer... De fet, cap dels membres d'aquesta família no s'hi va fixar gaire.
Blanca Busquets, una de les veus més personals i aclamades de la narrativa catalana actual, ens sorprèn una vegada més amb aquesta magnífica història coral d'una família tan fora de la normalitat com comuna. Amb un argument rodó i uns personatges intensos i propers ens endinsa en els secrets personals de cada un dels protagonistes fent-nos sentir còmplices de les seves vides. Qui no ha amagat coses als seus pares i germans?, o és que la teva família ho sap tot de la teva vida?

¿Te imaginas que tu padre, en su lecho de muerte, te confiesa que la noche del 23-F mató a un hombre? Te sorprendería, ¿verdad? Pues eso es lo que les pasó a Annabel, Albert y Nina, los tres protagonistas de Palabras a medias, que el 23 de febrero de 1981 tenían unos veinte años.
A través del relato de cada uno de ellos, descubriremos que nadie es lo que parece y que todos los hermanos, sin saberlo, están enredados en una misma trama relacionada con contrabando, perfumes y desengaños amorosos de consecuencias imprevisibles.
Una novela en la que lo que menos importa es lo que aconteció en el Congreso de los diputados aquella tarde del mes de febrero... De hecho, ninguno de los miembros de esta familia se enteró demasiado.
Blanca Busquets, una de les voces mas personales de la narrativa actual, nos sorprende una vez más, ahora con esta magnífica historia coral de una familia tan fuera de la normalidad como común. Con un argumento redondo y unos personajes intensos y próximos nos acerca a los secretos de cada uno de los protagonistas convirtiéndonos en cómplices de sus vidas. Y es que... ¿quién no tiene secretos con sus padres y hermanos? ¿O acaso tu familia lo sabe todo de ti?
• Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 1961) vive entre esta ciudad y Cantonigròs. Trabaja en Catalunya Ràdio desde 1986, y durante siete años ha trabajado de redactora en Televisió de Catalunya. Escribe desde los doce años y hasta el momento (2014) ha publicado lo libros Presó de neu (Proa, 2003), El jersei (Rosa dels Vents, 2006), Tren a Puigcerdà (Rosa dels Vents, 2007), A saber donde está el cielo (Plaza & Janés, 2008), La nevada del cuco (Grijalbo, 2012), que obtuvo el Premi Llibreter 2011 con la edición en catalán, y La casa del silencio (Grijalbo, 2013).
Palabras a medias es su séptima novela. Su obra ha sido traducida al castellano, al alemán, al italiano, al noruego y al ruso.
-- Traducción del catalán: Cruz Rodríguez Juiz.

Aquesta és la història de diverses dones i d'algun home. De dones valentes i sensibles, dones apassionades, dones que estimen els homes però que sobretot estimen la música.
Aquesta és la història d'un violí que passa de mà en mà, d'un director d'orquestra exiliat que viu entre notes musicals i entre faldilles, de mares absents, de desamors i de venjances, de guerres que separen, de minyones que mengen xocolata desfeta.
Aquesta és la història de La casa del silenci, on la música no deixa mai de sonar.
A La casa del silenci, la nova novel·la de Blanca Busquets, que el 2011 va rebre el Premi Llibreter, ens endinsem en la vida d'un director d'orquestra alemany exiliat a Barcelona, la de la seva minyona, i les de dues violinistes encarregades d'interpretar el Concert per a dos violins de Bach. Una magnífica novel·la que uneix la història musical de l'Europa del segle XX amb les passions d'una saga de personatges sòlidament construïts. Una història excepcional d'una de les narradores més destacades del nostre país.

Esta es la historia de varias mujeres y de algún hombre. Mujeres valientes y sensibles, mujeres apasionadas, mujeres que aman a los hombres pero que, por encima de todo, aman la música.
Esta es la historia de un violín que pasa de mano en mano, de un director de orquesta exiliado que vive entre notas musicales y faldas, de madres ausentes, de desamores y venganzas, de guerras que separan, de criadas que toman chocolate caliente...
Esta es la historia de La casa del silencio, donde la música jamás deja de sonar.
Una magnífica novela que une la historia musical de la Europa del siglo XX con las pasiones de una saga de personajes sólidamente construidos.
Una obra excepcional de Blanca Busquets, una de las narradoras más destacadas de nuestro país, que en el 2011 recibió el prestigioso Premi Llibreter.

Un tren que cobreix la línia Barcelona-Puigcerdà s'atura al bell mig de la Plana de Vic. És el matí de Sant Esteve. A dintre un vagó, hi ha dotze persones que aparentment no tenen res a veure les unes amb les altres. És clar que, en el fons, totes es coneixen molt més del que es pensen... i no saben que el que els ha passat o el que els passarà en un futur molt pròxim depèn, en gran mesura, d'algú que és en aquest mateix vagó...
Una vegada més, Blanca Busquets ens sorprèn amb la seva extraordinària habilitat per perfilar vides en una trama emotiva i humana,escrita amb ofici i amb unes veus entranyables i plenes de força.

L'àvia Dolors fa un jersei per a la seva néta, asseguda en un racó de casa de la seva filla. Mentre teixeix observa els moviments dels habitants de la casa. Cada membre de la família, que en aparença és molt normal, guarda, en realitat, secrets inconfessables... El que ningú no sap és que Dolors, tot i que ha patit una embòlia que l'ha deixat sense parla i sense mobilitat, no és ni sorda ni cega, ni ha perdut un bri de la seva brillant intel·ligència. I serà ella qui portarà el lector, ja des de la primera página, de sorpresa en sorpresa, fins al més inconfessable de tots els secrets, el que ella mateixa amaga. Blanca Busquets, combinant una estructura construïda de manera impecable i uns personatges quotidians i entranyables, ha aconseguit crear una novel·la humana i propera, un relat que uneix tres generacions de dones i ens mostra que, tot i que el món ha canviat, els sentiments i els desitjos de les persones sempre són els mateixos.

Una mujer que vivió hace cien años escribe, a escondidas, a la luz de una vela en un pueblo perdido en la montaña. Sus letras la unirán con un hilo invisible a otra mujer del siglo XXI que, como ella, tampoco puede vivir sin escribir. El arte y las letras, pero también el dolor y sentimientos muy intensos son los que llevaran a estas dos mujeres a sufrir como nadie, pero también a disfrutar de una vida plena. Una historia que no podrás dejar de leer, unos personajes que adorarás, una novela que no olvidarás. Novela ganadora del prestigioso PREMI LLIBRETER 2011 <> Jurado del Premi Llibreter 2011

Una dona que va viure fa cent anys escriu d'amagat a la llum d'una espelma en un lloc perdut de Catalunya. Les seves lletres la lligaran amb fil invisible a una altra dona del segle XXI que tampoc pot viure sense escriure. Tan sols elles dues veuen un poble nevat en un quadre que aparentment només té taques... L'art i les lletres, però també el dolor i sentiments molt intensos, són el que portarà aquestes dues dones a patir com ningú, però també a viure plenament la vida, probablement també com ningú l'ha viscut. Una història que no podràs deixar de lleguir, uns personatges que estimarás, una novel·la que no podràs oblidar.