Heus aquí un home de Déu, un home de pregària com no se'n troben... Tot ell revestit de la humilitat cristiana. Ens ha anat deixant, gairebé sense voler, discretament, moltes pistes per poder-lo recordar i evocar: escrits sobre la seva infantesa, amb una certa ambició literària, però que mai no va publicar; la poesia esparsa, i tota l'obra gràfica, immensa. Però sempre escrits, poesia, dibuixos, gravats, tot, sota la primacia de la vida espiritual intensa, de la pregària, del compliment dels oficis monàstics, de la vocació -primer sacerdotal i ben aviat monàstica-: 'les dues crides al meu llac de Galilea', com diu ell mateix.

En octubre de 2007, Pasqual Maragall anunció que padecía Alzheimer. Y lo hizo dejando clara su voluntad de hacerle frente: «Quiero ayudar a derrotar esta enfermedad, en ningún lugar está escrito que sea invencible». Ese fue su compromiso, que se tradujo en la creación de la Fundación Pasqual Maragall en abril de 2008. Este libro es un reconocimiento a esa firme voluntad. Cuarenta personas –nombres destacados de la política y la cultura, pero también amigos y amigas anónimos– devuelven sus recuerdos a Maragall. En un tono cercano y distendido, el relato de sus historias y sus anécdotas contribuyen a subrayar la personalidad de quien fuera President de la Generalitat de Cataluña y está considerado como el mejor alcalde de Barcelona de la historia contemporánea. Josep Miquel Abad, Lolita Banchs, Lluís Bassat, Jordi Basté, Carles Bosch, Carmen Cervera, Joan Clos, Pilar i Anna Duocastella, Odón Elorza, Xerardo Estévez, Jordi Évole, Isidre Fainé, Eli Maragall, Roser Marcé, Javier Mariscal , Maite Martín, Federico Mayor Zaragoza, Eduardo Mendoza, Custodia Moreno, Queco Novell, Margarita Obiols, Julia Otero , Lluís Pascual, Sílvia Pérez Cruz, Ricardo Rodrigo, Richard Rogers, Francesco Rutelli, Narcís Serra , Mònica Terribas, Montserrat Tura, Àngela Vinent, Reina Sofía.

Si vols canviar les coses, les coses et canviaran.

Una adolescent pretén canviar el món entrenant un equip de bàsquet en un petit poble de comarques... Abans, però, haurà de vèncer tres pors: els capellans, els senglars i esdevenir una dona adulta.

A cavall de les mem.ries, el llibre pol¡tic i l’assaig sobre educació, Ernest Maragall, consellerd’Educació en el segon tripartit i el que va ser el seu Secretari dePol¡tiques Educatives al departament, FrancescColomer, fan un recorregut pels reptes principals que van haverd’assumir, les reformes que van emprendre, lesreticŠncies o les aliances que van trobar. En resulta un llibre que,mem.ria i anŠcdota a banda, de fons planteja quŠes pot fer per millorar la qualitat educativa del nostre sistema, sihi ha un espai i un marge d'actuació des de laresponsabilitat pol¡tica, i si ‚s possible plantejar canvis d'unacerta profunditat i exercicis d'autoresponsabilitatals propis actors del sistema.

La petja de Joan Maragall al moviment catalanista ha estat profundíssima. Aquesta antologia integra els
materials necessaris perquè el lector d’avui pugui dur a terme l’operació de reconeixement d’ell mateix com a català.
El llibre recopila, bàsicament, articles que abasten els vint anys de la seva activitat periodística. S’inclouen textos
que parlen sobre llengua i literatura i també reflexions de caire religiós perquè, encara que la seva motivació no fos
estrictament política, són fonamentals per ubicar Maragall dins dels debats de la seva època tant pel que fa a la seva
sensibilitat social com ideològica.

La present edició, que veu finalment la llum després d'un lustre defeina, és una iniciativa de l'Arxiu Maragall. El primer volum conté la poesia original completa (editada per Gl.ria Casals), el teatre(editat per Lluís Quintana) i les traduccions en vers (editades perFrancesco Ardolino). Tant els criteris filol.gics com els criteristipogràfics de l'edició s'acorden del tot amb els pressup.sits delprojecte d'una futura Biblioteca de les Lletres Catalanes. Sens dubte, una peça clau en la celebració de l'Any Maragall. -

Després de publicar alguns poemes de temàtica, forma i qualitat variables a la premsa (el primer, titulat «Òptica», el 22 de setembre de 1878 a Lo Nunci), el 27 de desembre de 1891, el mateix dia que es casava amb Clara Noble i quan feia poc més d'un any que treballava al Diario de Barcelona com a redactor i secretari personal de Joan Mañé i Flaquer, Joan Maragall va rebre dels amics (Josep Soler i Miquel, Narcís Oller, Joan Sardà, Josep Yxart i Francesc Matheu, entre d'altres) l'edició no venal de Poesías, recull d'obra pròpia i d'algunes traduccions de Goethe i punt sense retorn en la seva vida i la seva literatura. Les cartes del festeig entre Maragall i Clara que presentem i que s'editen per primera vegada són doncs, a la base del procés d'entrada a la vida adulta (matrimoni, responsabilitats) i del reconeixement com a poeta. Representen el trànsit entre Joan Maragall i Maragall.