Noms falsos, pisos francs, dobles personalitats: res no era el que semblava. Els clandestins es van enfrontar a la dictadura franquista en la lluita per les llibertats polítiques i nacionals. Aquesta és la seva història, neta de falsedats i rumors interessats, lliure de revisions idealitzades. L'autor els va conèixer i va compartir-ne els escenaris. A Clandestins, Antoni Batista assumeix el risc intel·lectual d'endinsar-se a explicar-los des dels seus amagatalls i des dels seus interiors: Gregorio López Raimundo, Joan Comorera, Ramon Sunyer, Miguel Núñez, Tomasa Cuevas, Palmira Domènech, Francesc Vicens, Quico Sabaté... i tanta altra gent compromesa i valenta, amb històries gairebé increïbles que són rescatades aquí de l'anonimat i l'oblit.

Llibre guanyador del Premi d'assaig Irla 2011
Com entenen la nació Catalunya i Euskadi
Amb un coneixement directe i profund de les realitats dels dos països, Antoni Batista reflexiona sobre l'evolució del concepte de nació a Catalunya i el País Basc. Planteja que les nacions en el segle XXI ja no poden bastir-se només sobre els principis clàssics de territori, raça i llengua, sinó que, cada vegada més, guanyen pes els components simbòlics: la cultura, les tradicions, el fet consuetudinari. És a dir, els himnes, les banderes, les cançons que el poble fa seves, l'esport.
En aquest camí, Euskadi i Catalunya s'han encarnat al llarg de la història en formes d'identitat simbòliques totalment allunyades. Els uns, en la convexitat, la lluita atàvica, la interiorització de la resistència. Els altres, en la concavitat, la integració, la cohesió social, el pacte. Ara, però, els temps estan canviant. La fi de la violència al País Basc és un pas ambiciós per acostar-se a la concavitat, mentre Catalunya afronta el repte d'un independentisme renovat, transversal, cordial.
Pròleg de Josep Bargalló
Entrevista sobre Catalunya i Euskadi a Tribuna.cat
Antoni Batista
Nascut a Barcelona el 1952, és doctor en Ciències de la Comunicació i professor de «Periodisme en Situacions de Conflicte» (URV) i de l?assignatura «Nació i ciutadania: el conflicte basc» al Màster d?Estudis Històrics (UB). Ha exercit el periodisme en diversos mitjans. Com a redactor de l'Avui i La Vanguardia va dedicar atenció al conflicte basc, sobre el qual ha escrit sis llibres, destacant la recerca acadèmica Terror i negligència. Hipercor i la construcció periodística d?ETA (1997), Diario privado de la guerra vasca (1989) i Madariaga. De las armas a la palabra (2007).
La història de l?antifranquisme ha estat també un dels motius principals del seu reporterisme i objectiu de recerca acadèmica. És coautor, amb Josep Playà, del llibre La gran conspiració. Crònica de l?Assemblea de Catalunya (1991). De la seva investigació sobre la repressió de la dictadura en són resultat La Brigada Social (1996) i el recent La Carta. Historia de un comisario franquista (2010). Ha tractat temes de la història del catalanisme a Salvador Espriu. Itinerari personal (1985) i Montserrat. Els misteris de la muntanya sagrada (2008).
Ressenya a Diari de Balears

Raimon. La construcció dun cant és un viatge en profunditat a la vida i lartista més important de la Cançó Catalana i, sens dubte, un dels creadors més universals dun gènere que ha esdevingut massiu. Amb les cançons de Raimon com a fil conductor, el llibre segueix fidelment el seu univers, les lletres i les músiques, la interpretació i la comunicació, les influències i els amics, la reflexió i lacció. brÉs un retrat en tres dimensions del creador exigent amb lidioma i la música, capaç de fer un bellíssim producte artístic i dassolir un compromís social, cívic i polític duna enorme força.br

Raimon. La construcción de un canto es un viaje en profundidad a la vida y al artista más importante de la Cançó Catalana y, sin duda, uno de los creadores más universales de un género que se ha convertido en masivo. Con las canciones de Raimon como hilo conductor, el libro sigue fielmente su universo, las letras y las músicas, la interpretación y la comunicación, las influencias y los amigos, la reflexión y la acción. brEs un retrato en tres dimensiones del creador exigente con el idioma y la música, capaz de hacer un bellísimo producto artístico y conseguir un compromiso social, cívico y político de una enorme fuerza.br

Francisco Franco Bahamonde fue un tirano que violentó la democracia, encarceló, maltrató, ejecutó y sembró de miedo una sociedad amedrentada por una guerra extremadamente violenta y una posguerra cruel y larga. Por eso, hubo muchas personas que se rebelaron contra él. Y otras, menos, que quisieron matarle. Éste es el relato de aquellos que planearon el magnicidio del dictador para intentar poner fin a una pesadilla. Paradójicamente, ellos no acabaron con Franco, pero Franco sí acabó con algunos de ellos; a otros los mandó a sus comisarías de tortura y a sus cárceles terribles.
"Matar a Franco" recrea especialmente el atentado con mayor probabilidad de éxito, el del Palacio de Ayete en San Sebastián, en agosto de 1962, uno de cuyos protagonistas fue Jordi Conill Vall, el "Camarada Bonet". Con extraordinaria fluidez y alguna pincelada de humor en un universo trágico, los distintos personajes y hechos reales que concurrieron se entrelazan hábilmente penetrando en la acción de este militante de la conciencia, las ideas y la acción, cuyo enorme recorrido político le convierte en una figura clave para entender la evolución de la lucha antifranquista y su asentamiento en la democracia, del ayer al hoy. La historia del "Camarada Bonet" es la de una vida que todavía pugnamos por exhumar del olvido.

Adiós a las armas es la crónica de veinte años de negociaciones y de reflexión interna que han acabado propiciando una decisión histórica. Con un acceso incomparable a las fuentes, y a menudo como testigo presencial, Antoni Batista cuenta la historia de cómo la izquierda abertzale acabó logrando imponer a ETA la vía política frente a la armada.