La propagación del mensaje cristiano es una de las campañas de marketing más notables de la historia de la humanidad. Si la voluntad de Jesús era eminentemente comunicativa, y si los apóstoles, poniendo por escrito su mensaje, amplían su alcance receptivo ?el share mediático?, todo apunta que los recursos de la moderna ciencia de la comunicación nos pueden ayudar a arrojar luz sobre uno de los episodios iniciáticos más espectaculares de la cultura occidental. Con las herramientas de la semiótica, del análisis del discurso y de la teoría del periodismo, Antoni Batista se acerca a los textos bíblicos y nos invita a reflexionar, con osadía y dinamismo, sobre la relación entre profetas y evangelistas (el cuerpo redaccional de un gran medio de comunicación) y la voz que los guía en la transmisión del mensaje (Dios, el Editor). Mediante la crónica, el ensayo y el «periodismo de la vivencia», el libro se adentra en los evangelios y propone una interpretación innovadora, atrevida y sugerente desde la óptica de la teoría de la comunicación.

La propagació del missatge cristià és una de les campanyes de màrqueting més notables de la història de la humanitat. Si la voluntat de Jesús era eminentment comunicativa, i si els apòstols, posant per escrit el seu missatge, n?amplien l?abast receptiu ?el share mediàtic?, tot apunta que els recursos de la moderna ciència de la comunicació ens poden ajudar a posar llum a un dels episodis iniciàtics més espectaculars de la cultura occidental. Amb les eines de la semiòtica, de l?anàlisi del discurs i de la teoria del periodisme, Antoni Batista s?acosta als textos bíblics i ens convida a reflexionar, amb gosadia i dinamisme, sobre la relació entre els profetes i els evangelistes (el cos redaccional d?un gran mitjà de comunicació) i la veu que els esperona en la transmissió del missatge (Déu, l?Editor).
A través de la crònica, de l?assaig i del «periodisme de la vivència», el llibre s?endinsa en els evangelis i en proposa una interpretació innovadora, agosarada i suggeridora des de l?òptica de la teoria de la comunicació.

Noms falsos, pisos francs, dobles personalitats: res no era el que semblava. Els clandestins es van enfrontar a la dictadura franquista en la lluita per les llibertats polítiques i nacionals. Aquesta és la seva història, neta de falsedats i rumors interessats, lliure de revisions idealitzades. L'autor els va conèixer i va compartir-ne els escenaris. A Clandestins, Antoni Batista assumeix el risc intel·lectual d'endinsar-se a explicar-los des dels seus amagatalls i des dels seus interiors: Gregorio López Raimundo, Joan Comorera, Ramon Sunyer, Miguel Núñez, Tomasa Cuevas, Palmira Domènech, Francesc Vicens, Quico Sabaté... i tanta altra gent compromesa i valenta, amb històries gairebé increïbles que són rescatades aquí de l'anonimat i l'oblit.

Esta obra ofrece una gran panorámica de la música política de todos los tiempos, compositores e intérpretes. Si eres amante de la música, disfrutarás con esta faceta de Antoni Batista en un viaje inédito por el arte de los sonidos.

Mozart hizo política. Beethoven es el legado de la Revolución Francesa a la Unión Europea. Chopin, Verdi, Sibelius, Falla reivindicaron patrias libres. Dvorak inventó el federalismo sinfónico. La inmensa creatividad de Shostakóvich venció al estalinismo. Casals desafió a Franco y a Hitler. Celibidache se rebeló contra la industria discográfica. Barenboim unió a palestinos y a judíos...

La música y la política se han ido entrelazando a lo largo de la historia, pero es una relación poco menos que desconocida. La sinfonía de la libertad recoge sus encuentros más significativos.

Además de abundante información, que sorprenderá a muchos, este libro contiene aportaciones musicológicas originales de un autor que logra aunar el desafío intelectual del ensayo con el ritmo trepidante de la narrativa.

«Antoni Batista ha realizado una labor de explorador incansable. Un dosier revelador de todo aquello que ignoramos sobre la diversidad y la complejidad del mundo vasco.» (Josep María Espinàs, El Periódico).

«En estas páginas hay un Arnaldo Otegi como yo honestamente lo veo a partir de mi trato con él y con la gente que le es cercana, complementado con el seguimiento periodístico que hice durante veinticinco años en mi corresponsalía política en el País Vasco.

»Mi punto de vista, catalán, y por lo tanto ni vasco ni español, me ha permitido siempre observar el conflicto desde una distancia crítica.

»He tratado mucho a Arnaldo. Conservo innumerables notas de mis encuentros con él y diez horas de conversaciones grabadas. He contado que, sumando los ocho libros sobre el País Vasco que he escrito, tiene 156 referencias; y que, entre 1998 y 2004, sale 2.926 veces en mis crónicas y entrevistas.

»No es porque sí: Arnaldo Otegi es la fuerza de la paz.»
Antoni Batista

La crítica opina...
«Rara avis excepcional, las honradas crónicas de Batista, en medio de una guerra y en momentos durísimos, eran aire limpio, no contaminado, iban siempre a contracorriente. Ayudaban a comprender un conflicto gravísimo, te hacían cuestionar tu opinión y tu visión y miraban lejos, siempre mucho más lejos, para vislumbrar otro mañana resolutivo. Una generación entera está en deuda con Batista por ayudarnos a pensar.»
David Fernàndez (autor del prólogo)

«Documentadísimo, revelador, imprescindible e impactante.»
Xavier Antich, La Vanguardia

«Un periodista honesto que nos ha explicado toda la complejidad del conflicto des de la imprescindible distancia crítica. Un libro esencial.»
Jordi Creus, El Punt Avui

«Antoni Batista ha fet una feina d'explorador incansable. Un dossier revelador de tot allò que ignorem sobre la diversitat i la complexitat del món basc.» (Josep Maria Espinàs, El Periódico).

«En aquestes pàgines hi ha un Arnaldo Otegi tal com jo honestament el veig a partir del meu tracte amb ell i amb la gent que li és propera, complementat amb el seguiment periodístic que vaig fer durant vint-i-cinc anys en la meva corresponsalia política al País Basc.

»El meu punt de vista, català i per tant ni basc ni espanyol, m'ha permès sempre observar el conflicte des d'una distància crítica.

»He tractat molt Arnaldo Otegi. Conservo innombrables notes de les meves trobades amb ell i deu hores de converses enregistrades. He comptat que, sumant els vuit llibres sobre el País Basc que he escrit, hi té 156 referències; i que, entre el 1998 i el 2004, surt 2.926 vegades a les meves cròniques i entrevistes.

»No és perquè sí: Arnaldo Otegi és la força de la pau.»
Antoni Batista

Què n'han dit:
«Rara avis excepcional, les cròniques honrades d'en Batista sobre el conflicte basc, enmig d'una guerra i en moments duríssims, eren aire net no contaminat, anaven sempre contra corrent. Ajudaven a comprendre un conflicte gravíssim, et feien qüestionar el teu parer i la teva mirada i fitaven lluny, sempre molt més lluny, per albirar un altre demà resolutiu. Tota una generació estem amb deute amb Batista per haver-nos ajudat a pensar.»
David Fernàndez (autor del pròleg)

«Documentadíssim, revelador, imprescindible i colpidor.»
Xavier Antich, La Vanguardia

«Un periodista honest que ens ha explicat tota la complexitat del conflicte des de la imprescindible distància crítica. Un llibre essencial.»
Jordi Creus, El Punt Avui

Francisco Franco Bahamonde fue un tirano que violentó la democracia, encarceló, maltrató, ejecutó y sembró de miedo una sociedad amedrentada por una guerra extremadamente violenta y una posguerra cruel y larga. Por eso, hubo muchas personas que se rebelaron contra él. Y otras, menos, que quisieron matarle. Éste es el relato de aquellos que planearon el magnicidio del dictador para intentar poner fin a una pesadilla. Paradójicamente, ellos no acabaron con Franco, pero Franco sí acabó con algunos de ellos; a otros los mandó a sus comisarías de tortura y a sus cárceles terribles.
"Matar a Franco" recrea especialmente el atentado con mayor probabilidad de éxito, el del Palacio de Ayete en San Sebastián, en agosto de 1962, uno de cuyos protagonistas fue Jordi Conill Vall, el "Camarada Bonet". Con extraordinaria fluidez y alguna pincelada de humor en un universo trágico, los distintos personajes y hechos reales que concurrieron se entrelazan hábilmente penetrando en la acción de este militante de la conciencia, las ideas y la acción, cuyo enorme recorrido político le convierte en una figura clave para entender la evolución de la lucha antifranquista y su asentamiento en la democracia, del ayer al hoy. La historia del "Camarada Bonet" es la de una vida que todavía pugnamos por exhumar del olvido.

Adiós a las armas es la crónica de veinte años de negociaciones y de reflexión interna que han acabado propiciando una decisión histórica. Con un acceso incomparable a las fuentes, y a menudo como testigo presencial, Antoni Batista cuenta la historia de cómo la izquierda abertzale acabó logrando imponer a ETA la vía política frente a la armada.

Llibre guanyador del Premi d'assaig Irla 2011



Com entenen la nació Catalunya i Euskadi

Amb un coneixement directe i profund de les realitats dels dos països, Antoni Batista reflexiona sobre l'evolució del concepte de nació a Catalunya i el País Basc. Planteja que les nacions en el segle XXI ja no poden bastir-se només sobre els principis clàssics de territori, raça i llengua, sinó que, cada vegada més, guanyen pes els components simbòlics: la cultura, les tradicions, el fet consuetudinari. És a dir, els himnes, les banderes, les cançons que el poble fa seves, l'esport.

En aquest camí, Euskadi i Catalunya s'han encarnat al llarg de la història en formes d'identitat simbòliques totalment allunyades. Els uns, en la convexitat, la lluita atàvica, la interiorització de la resistència. Els altres, en la concavitat, la integració, la cohesió social, el pacte. Ara, però, els temps estan canviant. La fi de la violència al País Basc és un pas ambiciós per acostar-se a la concavitat, mentre Catalunya afronta el repte d'un independentisme renovat, transversal, cordial.

Pròleg de Josep Bargalló



Entrevista sobre Catalunya i Euskadi a Tribuna.cat



Antoni Batista

Nascut a Barcelona el 1952, és doctor en Ciències de la Comunicació i professor de «Periodisme en Situacions de Conflicte» (URV) i de l?assignatura «Nació i ciutadania: el conflicte basc» al Màster d?Estudis Històrics (UB). Ha exercit el periodisme en diversos mitjans. Com a redactor de l'Avui i La Vanguardia va dedicar atenció al conflicte basc, sobre el qual ha escrit sis llibres, destacant la recerca acadèmica Terror i negligència. Hipercor i la construcció periodística d?ETA (1997), Diario privado de la guerra vasca (1989) i Madariaga. De las armas a la palabra (2007).

La història de l?antifranquisme ha estat també un dels motius principals del seu reporterisme i objectiu de recerca acadèmica. És coautor, amb Josep Playà, del llibre La gran conspiració. Crònica de l?Assemblea de Catalunya (1991). De la seva investigació sobre la repressió de la dictadura en són resultat La Brigada Social (1996) i el recent La Carta. Historia de un comisario franquista (2010). Ha tractat temes de la història del catalanisme a Salvador Espriu. Itinerari personal (1985) i Montserrat. Els misteris de la muntanya sagrada (2008).





Ressenya a Diari de Balears

Raimon. La construcción de un canto es un viaje en profundidad a la vida y al artista más importante de la Cançó Catalana y, sin duda, uno de los creadores más universales de un género que se ha convertido en masivo. Con las canciones de Raimon como hilo conductor, el libro sigue fielmente su universo, las letras y las músicas, la interpretación y la comunicación, las influencias y los amigos, la reflexión y la acción. brEs un retrato en tres dimensiones del creador exigente con el idioma y la música, capaz de hacer un bellísimo producto artístico y conseguir un compromiso social, cívico y político de una enorme fuerza.br