¿Es Cataluña una nación?
¿Es España plurinacional?

Una invitación al debate desde un periodismo riguroso.

El 12 de septiembre de 2019, el periodista Antoni Bassas pronunció una conferencia en el Círculo de Bellas Artes de Madrid con motivo de la fiesta nacional de Cataluña, que terminó con una larguísima ovación de los presentes y miles de reproducciones posteriores en YouTube. Bassas, una de las voces con más credibilidad e influencia en el panorama informativo contemporáneo, presentó una selección de portadas de la prensa de Barcelona y Madrid de los últimos 40 años, en un ejercicio de periodismo comparado que permitía percibir el cambio de tonalidades de la vida social y política en Cataluña y España y que van de la afirmación nacional catalana a través del Estatuto de Autonomía hasta el colapso de la vía estatutaria que da paso a la reclamación del derecho a la autodeterminación, el referéndum del 1 de octubre de 2017 y la condena por sedición de sus responsables políticos en sentencia del Tribunal Supremo en el año 2019.

Hace ya más de cuarenta años que se aprobó la Constitución y la reivindicación nacional de Cataluña ha terminado por condicionar decisivamente la actuación de todos los actores de la vida institucional española. Y Bassas se pregunta: «Si, como repiten los medios españoles, el Procés constituye el desafío más grande de la historia reciente de España y si Cataluña puede poner España boca arriba, ¿no será que no estamos ante una comunidad autónoma más? ¿Y que la receta no puede ser policías y jueces, sino la negociación política y el referéndum pactado, como en Escocia o Quebec?».

És Catalunya una nació?
És Espanya plurinacional?

Una invitació al debat des d'un periodisme rigorós.

El 12 de setembre de 2019, el periodista Antoni Bassas va pronunciar una conferència al Círculo de Bellas Artes de Madrid amb motiu de la festa nacional de Catalunya, que va acabar amb una llarguíssima ovació dels presents i milers de reproduccions posteriors a YouTube. Bassas, una de les veus amb més credibilitat i influència en el panorama informatiu contemporani, hi va presentar una selecció de portades de la premsa de Barcelona i de Madrid dels darrers 40 anys, en un exercici de periodisme comparat que permetia percebre el canvi de tonalitats de la vida social i política a Catalunya i Espanya i que van de l'afirmació nacional catalana a través de l'Estatut d'Autonomia fins al col·lapse de la via estatutària que dona pas a la reclamació del dret a l'autodeterminació, el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i la condemna per sedició dels seus responsables polítics en sentència del Tribunal Suprem el 2019.

Ja fa més de quaranta anys que es va aprovar la Constitució i la reivindicació nacional de Catalunya ha acabat per condicionar decisivament l'actuació de tots els actors de la vida institucional espanyola. I Bassas es pregunta: «Si, com repeteixen els mitjans espanyols, el Procés constitueix el desafiament més gran de la història recent d'Espanya i si Catalunya pot posar Espanya de panxa enlaire, no deu ser que no estem davant d'una comunitat autònoma més? I que la recepta no pot ser policies i jutges, sinó la negociació política i el referèndum pactat, com a Escòcia o al Quebec?».