Ernesto perdeuse na selva e ningún dos seus habitantes
parece querer axudalo a volver coa súa manda de elefantes.
Nin o máis forte, nin o máis fero, nin o máis veloz dos animais fai o mínimo ademán de escoitalo e trátano con desdén.
Pero a máis cativa das criaturas sorpréndeo dándolle
a comprensión e a colaboración que precisa.

Ernesto se ha perdido en la selva y ninguno de sus habitantes
parece querer ayudarle a volver con su manada de elefantes.
Ni el más fuerte, ni el más fiero, ni el más veloz de los animales
hace el más mínimo ademán de escucharle y le tratan con desdén.
Pero la más pequeña de las criaturas le sorprende dándole
la comprensión y la colaboración que necesita.

L?Ernest s?ha perdut a la selva i cap dels seus habitants
sembla que vulguin ajudar-lo a tornar amb la bandada d?elefants.
Ni el més fort, ni el més ferotge, ni el més ràpid dels animals
fan el mínim gest per escoltar-lo i el tracten amb menyspreu. Però la més petita de les criatures el sorprendrà donant-li
la comprensió i la col·laboració que necessita.

Il protagonista di «Nel bosco» si identifica implicitamente con il personaggio di Cappuccetto Rosso: suo padre non è in casa e la madre gli chiede di portare una crostata alla nonna malata e, come la protagonista della fiaba classica, deve scegliere tra due strade per raggiungere la sua destinazione, una più lunga e una più corta.

Amb aquest llibre, els m‚s petits aprendran a expressar els seussentiments a trav‚s d'imatges i de paraules senzilles: avorrits,contents, tristos… El text ‚s breu i es completa a la perfecció ambunes il·lustracions que destaquen per l'expressió i l'actitud delpersonatge, tot barrejat amb elements quotidians d'atrezzo -joguines,pintures, llibres...- que reforcen cada concepte amb la sevadescripció visual.

El conte de la Caputxeta reinventat; el nen d'aquest intrigant relat s'endinsa en un bosc, a on trobarà diversos camins i també perills...

El Sr. Garrí vivia amb els seus dos fills, en Marc i en Pol, en una casa molt bonica, amb un jardí molt bonic i amb un cotxe molt bonic, en un garatge molt bonic. Dins la casa, hi havia la seva dona. «Afanya?t amb l?esmorzar, estimada!» Cridava el Sr. Garrí cada matí abans de marxar cap a la seva feina, que era tan important. «Afanya?t amb l?esmorzar, mama!» Cridaven en Marc i en Pol abans de marxar cap a l?escola, que era tan important? Tot això passava un dia si l?altre també, fins que la senyora Garrí es va afartar de ser la minyona de tots ells i va decidir marxar de casa tot deixant una nota d?acomiadament ben demolidora: ?Sou uns porcs?. Llavors, el senyor Garrí i els seus fills van haver de fer-se càrrec de totes les feines de la casa, que abans tenien ben resoltes: netejar, fer el menjar, planxar, fer els llits..