Antònia Carré-Pons ha descobert un nou gènere: la literatura gerontològica. Després dels vells de "Com s?esbrava la mala llet" torna amb una parella de jubilades amb qui et petes de riure. Ha passat la pandèmia i la Paula i l?Ernestina decideixen llogar el quarto de convidats. Comença el càsting: desfilen una pastissera de wedding-planner, una comptable amb el cor trencat, una noia reprimida per un nòvio de dretes i una estudiant de cirurgia que els recorda que ja no tenen edat de compartir pis. Els candidats acabaran tots escaldats, però elles hauran trobat el passatemps definitiu.

El Pol és un periodista cultural, de caràcter ordenat i metòdic, devot dels seus curiosos germans i ple de consciència social, de rebel·lia contra el que considera injust o abusiu.
La Blanca és una creativa d’una agència de publicitat, de caràcter insegur, que rep un encàrrec de prestigi relacionat amb la figura de Ramon Llull.
El Pol, quan decideix lluitar per un ideal que creu superior, pot ser capaç de capgirar la seva vida, d’anar allà on sigui, sense aturar-se gaire en els detalls.
La Blanca, quan s’entusiasma amb un projecte, s’hi capbussa obsessivament, i més si hi detecta un seguit de coincidències amb la seva pròpia persona, amb el seu propi nom.
L’aspiradora de Ramon Llull és una història de lluita entre el compromís proper i el compromís global, un conflicte humà dels nostres dies, les arrels del qual penetren i es perden en els segles, fins als temps del gran filòsof mallorquí.

Dins un còdex de la Biblioteca Vaticana, una investigadora descobreix uns folis, escrits en català i italià, que revelen un seguit d’enigmes sobre el manuscrit únic de l’Espill, la gran obra literària del metge valencià Jaume Roig.
Aquest estrany relat anònim porta la investigadora a la València de 1480 i al Nàpols i a la Roma dels inicis del segle XVI, i li permet saber quin va ser el dificultós periple que va haver de fer l’Espill fins que va trobar repòs a les lleixes vaticanes.
Durant aquest viatge, però, els personatges que custodien el manuscrit únic viuen fets extraordinaris, que només aquells folis anònims són capaços de narrar.

A l’aparador d’una rellotgeria situada vora l’Arc de Triomf de Barcelona, s’hi apleguen moltes coses a més de rellotges, joies o objectes de regal. Els seus vidres ens reflecteixen la vida de la Rita, la Julia, la Poma i el rellotger cinèfil, que ens ofereixen un mosaic narratiu d’amors intensos, d’episodis dramàtics, d’abnegació en la feina diària, de lluites personals contra la crueltat humana o la del destí.
La novel·la ens trasllada també a una Cracòvia que pugna per recuperar les llibertats, a la geografia plena de nostàlgia de Cabo de Gata i al record d’una Viena sota una pluja sempre torbadora.
«Rellotges en temps de pluja» és un profund homenatge literari a aquelles persones que, dia rere dia, ens trobem pel carrer i que poden ser protagonistes d’una història vital extraordinària, encara que ens sigui desconeguda.