La luxúria no és el pecat més mal vist, perquè secretament tots el podem comprendre i disculpar, però sí que és el més temut i contra el qual s'ha escrit més literatura. Sobretot perquè posa en perill la família, sobre la qual s'aguanten les comunitats polítiques. I perquè, més enllà d'aquest aspecte públic, la luxúria conté en ella mateixa un component demoníac.
Anna Punsoda reflexiona sobre la condició ambigua del desig: és qui fractura el subjecte de la modernitat, un subjecte lliure, autosuficient, capaç de mantenir a ratlla qualsevol passió alienadora; i, tanmateix, també és l'escletxa miraculosa per on reneix el que donàvem per mort. «Pensar les tensions sexuals per protegir el feble és un deure amb la persona i la història. Fer-ho sense matar el desig és un deure amb la vida, l'art i la gràcia del món», afirma l'autora.
La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de la cada «pecat» a càrrec de noves veus de l'assaig català.

La lujuria no es el pecado peor visto, porque en nuestro fuero interno todos podemos comprenderlo y disculparlo, pero sí es el pecado más temido y contra el cual se ha escrito más literatura. Ante todo, porque pone en peligro la familia, sobre la que se sostienen las comunidades políticas. Y porque, más allá de este aspecto público, la lujuria contiene en sí misma un componente demoníaco.
Anna Punsoda reflexiona sobre la condición ambigua del deseo: es lo que mejor cuestiona al sujeto de la Modernidad, un sujeto libre, autosuficiente, capaz de mantener a raya cualquier pasión alienadora. Y, sin embargo, también es la rendija milagrosa por la que renace lo que dábamos por muerto. «Pensar las tensiones sexuales para proteger al débil es un deber para con la persona y la historia. Hacerlo sin matar el deseo es un deber para con la vida, el arte y la gracia del mundo», afirma la autora.
La serie «Pecados capitales» pretende ofrecer una visión fresca y rigurosa de cada «pecado» de la mano de nuevas voces del ensayo.