Félix Martí Alpera (1875-1946), considerado uno de los maestros españoles más destacados de las primeras décadas del siglo XX, desempeñó, junto con otros excepcionales maestros directores de escuelas graduadas emblemáticas, inspectores y profesores de escuelas normales una función de mediación fundamental entre la recepción de las nuevas corrientes pedagógicas, su introducción y adaptación a la escuela española y su difusión entre el magisterio primario. La mayor parte de su vida profesional la desarrolló en Cartagena, donde llevó a cabo una activa labor en la creación y difusión de las primeras escuelas graduadas de España, y en Barcelona, en la que dirigió los grupos escolares Baixeras y Pere Vila. Autor prolífico, asiduo colaborador, entre otras publicaciones periódicas pedagógicas, de La Escuela Moderna o la Revista de Pedagogía, denunciaría la escuela anquilosada, memorística, caduca y abandonada, y propagaría alternativas renovadoras que contribuirían a formar y concienciar al magisterio primario de la necesidad de crear una escuela pública moderna tomando como referencia las corrientes pedagógicas internacionales de la Escuela Nueva. Tras la Guerra Civil fue depurado y separado del magisterio.Este libro presenta una selección de textos publicados por Félix Martí Alpera a lo largo de cuarenta años, entre 1896 y 1936, en medios diversos. Los veintitrés trabajos escogidos se agrupan en seis núcleos temáticos que aglutinan las líneas maestras de su reflexión pedagógica y acción educativa: el estado de la escuela pública y la regeneración pedagógica, la renovación pedagógica en Europa: los viajes pedagógicos, la escuela graduada, la enseñanza, el magisterio primario y la protección a la infancia.

Lluís Alpera i Leiva (València, 1938), filòleg i crític literari, fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d?Alacant i destacat animador cultural, és un referent de la literatura catalana del darrer mig segle. Ha desenvolupat una prolífica activitat com a crític literari, col·laborador en revistes, diaris i editor, i ha participat alhora en tasques directives d?organismes professionals. Les primeres produccions poètiques d?aquest autor compten amb influències de Rilke, Maragall, Riba, Espriu i Lorca; mentre March, El Tirant, Kavafis, Virgili, Quasimodo, Llompart i Estellés contribueixen, posteriorment, en la creació de noves perspectives literàries. La seua obra presenta una forta tensió existencial i una percepció conflictiva del món, ara editada en un nou volum que arreplega més de 50 anys de poesia.
La lírica alperiana, emmarcada inicialment dins el realisme social amb obres com El magre menjar (1963) i Dades de la història civil d?un valencià (1967), es decanta cap a un sensualisme esclatant a partir de Surant enmig del naufragi final? (1985), d?influència barroca, Tempesta d?argent (1986) i Els dons del pleniluni (1990), amb una poesia més depurada, de tons clàssics, primer, Amb cendres i diamants (1995) i Els bells papirs d?Alexandria (1997) i de ressorts neopopularistes després, Amor de mar endins (1996). Així mateix, ha publicat Cavalls a l?alba (Obra poètica) (1998), El nou rapte d?Europa (2008) i Les síl·labes secretes (2017), a més d?una antología bilingüe Los mapas de Odiseo (2010). La seua trajectòria ha estat reconeguda amb diversos premis literaris, entre els quals cal destacar el Salvat-Papasseit (1963), l?Ausiàs March de Gandia (1994), el Premi de la Crítica del País Valencià (1987) i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia (1996). Ha participat en el programa l?Escriptor del Mes (març 1996) de la Institució de les Lletres Catalanes. És Soci d?Honor de l?Associació d?Escriptors en Llengua Catalana.

José Luis Alonso: Historia de la dirección escénica en España es una investigación que persigue restituir y devolver al lugar que merece a José Luis Alonso Mañes, uno de los más admirados y respetados directores españoles de la segunda mitad del siglo xx. Injustamente tachado de «posibilista», lo cierto es que José Luis Alonso se esforzó en realizar el mejor teatro a su alcance, en línea con el que se representaba en occidente, y dotó a la escena española de posguerra de una profesionalidad inusual para su tiempo, fruto de una labor continuista con la tradición republicana cercenada por la guerra civil.
Director de varios de nuestros teatros nacionales, su trabajo y su repercusión a lo
largo del tiempo han dejado huella en nuestra dramaturgia. En este libro se analiza
la impronta de su legado en el teatro español contemporáneo; algo que seguramente pase de soslayo para el público de a pie, pero que subyace y es perceptible en el ámbito teatral actual.
GABRIEL QUIRÓS ALPERA es filólogo y traductor de textos dramáticos. Licenciado por la Universidad de Valladolid y doctor por las universidades Complutense de Madrid y la Queen Mary University of London, ha sido profesor universitario en Estados Unidos y, actualmente, lo es en Inglaterra donde reside. Estudioso de distintas facetas del arte dramático ha escrito numerosos artículos y ha presentado ponencias y comunicaciones en muy diversos congresos.

Llu¡s Alpera, poeta ben conegut i actualment col.laborador honor¡ficdel Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, ens ofereix un sisŠ volum d’estudis i comentaris cr¡tics sobre elsaspectes m‚s diversos de la literatura actual. Una primera parttracta, com als volums anteriors, de poetes valencians. La segona i la tercera part agrupen un seguit d’articles i comentaris cr¡tics sobrepoetes i escriptors, fonamentalment, per• no £nicament, valencians.

1ª edición.

Lluís Alpera, poeta ben conegut i actualment col·laborador honorífic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, ens ofereix un cinquè volum d'estudis i comentaris crítics sobre els aspectes més diversos de la literatura actual. Una primera part tracta, com als volums anteriors, de poetes valencians. La segona part agrupa un seguit d'articles i comentaris crítics sobre poesia i poemaris. I la tercera part ens ofereix un recull d'altres escrits seus.

Lluís Alpera ens ofereix un quart volum d’estudis i comentaris crítics sobre els aspectes més diversos de la literatura actual. La primera part tracta de poetes valencians. La segona agrupa un seguit d’articles i comentaris crítics sobre altres escriptors, valencians en bona part també, i sobre algun poeta d’altres indrets, com ara Blai Bonet.

Tercer volum d’estudis i comentaris crítics de Lluís Alpera sobre els aspectes més diversos de la literatura actual. Dedicat majoritàriament a poetes valencians contemporanis, hi trobem també agudes pàgines sobre Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Francesc de B. Moll, Salvador Espriu i altres escriptors de Mallorca i del País Valencià.

La poesia de Lluís Alpera és un exemple de l’evolució de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. Els assaigs d’aquest volum són un resum de les seves preferències, de la seva història personal i un codi estètic. També hi trobareu articles sobre alguns dels escriptors que el van marcar, lectures de la poesia femenina valenciana de la postguerra i aproximacions a autors joves.