Albert Puig és un jove amb tota la vida pel davant quan coneix l'Alisa. S'enamoren bojament durant la setmana que estan junts a Barcelona i s'acomiaden amb la promesa de retrobar-se ben aviat, lliures de les seves càrregues ?l'Alisa viu a Alemanya amb la seva parella? per construir un futur plegats. Però no es tornaran a veure mai més.
I la vida continuarà per l'Albert: altres dones, la passió pel poeta Carner, la mort del pare, fer-se gran, matrimoni, fills... Fins que un dia decidirà fer marxa enrere i investigar per què l'Alisa no va poder tornar, sense imaginar que posarà en risc la seva vida.
Què passa quan descobrim que el nostre passat i els nostres records ?els fonaments més sòlids de la nostra personalitat? estan farcits de secrets, falsedats i traïcions?
«Albert Mestres és l'escriptor més subversiu de la literatura catalana.» -Bernat Puigtobella
«Ens aboca a la més terrible realitat de la condició humana». -Joan Cavallé

El moment de la mort, per breu que sigui, es projecta cap a l'eternitat. Tots, com Aquil·les, podem ser «literaturitzats» i la nostra memòria pot perdurar més enllà de la nostra mort.
A Breu tractat sobre la mort i la bellesa Albert Mestres revisa les manifestacions artístiques -- pintura, literatura, música, cinema-- que han tractat la mort de personatges mítics o històrics en el moment culminant de les seves vides, i com han anat variant al llarg de la història cultural d'Occident.
Un esplèndid assaig sobre la fascinació que exerceix sobre els artistes la mort memorable de personatges en la plenitud de la seva bellesa, la seva joventut, el seu poder o la seva fama.

El paradís perdut de la innocència
Aquell estiu va ser llarg i inoblidable per a l'Albert i l'Elisenda. Avorrits ja de Barcelona, a primers d'agost arriben a Cadaqués, on els seus pares han llogat un apartament per passar-hi dos mesos de vacances. Els dies van escolant-se lentament, al ritme xafogós de l'estiu: recorren llocs desconeguts, coneixen nous amics, experimenten noves pulsions en el seu cos i viuen plenament en un món lliure, solar, que sembla creat només per a ells. Per a l'Albert, la vida es desplega davant seu en una inesgotable gamma de colors, sensacions i noves conviccions.
Però tot canvia durant un temporal violentíssim de pluja i vent que els deixa aïllats de tothom. «Llavors es dóna el fenomen meravellós. Només dura res, uns segons, però l'Albert els viu a càmera lenta. S'acosta a la porta d'entrada per tancar-la. Agafa el pom amb la mà esquerra. Empeny la porta, que es resisteix pressionada pel vent, i quan està a punt de tancar-la, s'esquitlla a l'apartament una bola de foc.»
Els colors dels dies narra l'aprenentatge sentimental i sexual d'un nen que viu el pas de la infància a l'adolescència amb una intensitat prodigiosa i una imaginació desbordant.

«La tercera persona» és un enigma. El narrador, ingenu admirador del protagonista, intenta reconstruir-ne la trajectòria vital. Però s'adona que tot el que en coneix és parcial i enganyós. Tot i així, és per mitjà d'aquest narrador que haurem de treure l'entrellat d'una trama que combina misteri i fascinació. El protagonista, J., ¿és un geni o un ximple? ¿Un malalt d'amor o un egòlatra? ¿Un petitburgès lletraferit o un revolucionari? Un personatge desconcertant, polièdric, que lluita per assolir la immortalitat de la persona estimada. En la recerca d'aquest impossible, haurà d'enfrontar-se a un estrany enemic: qui sap si de carn i ossos o de la matèria dels immortals... «La tercera persona» inaugura brillantment un període de maduresa en l'obra d'Albert Mestres.
BIOGRAFIA AUTOR
Albert Mestres (1960)
Ha publicat els llibres de poesia «O res» (1991), «A sac» (1999) i «Tres» (2001), les novel·les «Ales de cera» (1996) i «La ela de Milet» (1998). els reculls de contes «Vides de tants» (2000) i «El conte de la llacuna. Mites i llegendes dels indis huave» (2000), el text dramàtic «La bufa» (1998) i les peces «Contes estigis» i «Peça cua per a l''Informe per a una acadèmia' de Kafka» (1999), i amb Mónica Piera «El moble a Catalunya. L'espai domèstic del gòtic al modernisme» (1999).
Ha estrenat l'òpera «La petita bufa» (1995). ña camtafaula «La llet del paradís» (1996) i l'acció poètica «Comèdia» (1998).
Ha traduït el marquès de Sade. Villiers de L'Isle-Adam, Marcial, Tommaso Landolfi, Charles Nodier, George Steiner, Fernando Pessoa i Alessandro Baricco.

BIOGRAFIES DELS AUTORS



Mónica Piera (1963)

És historiadora de l'art, especialitzada en història del moble. L'any 1997 va presentar la tesis de llicenciatura sota el títol "Los mueblistas de Barcelona a finales del siglo XVIII". Ha publicat diversos articles sobre la història del moble, ha fet feines de catalogació a diversos museus catalans i hi ha impartit nombroses conferència sobre el moble i la decoració d'interiors. Actualment és col·laboradora del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, professora d'història del moble i segueix amb les tasques d'investigació, preparant la tesi doctoral sobre el moble català del segle XVIII.



Albert Mestres (1960)

Ha publicat els llibres de poesia: O res (1991) i A sac (1999), les novel·les: Ales de cera (1996) i La ela de Milet (1998), i el text dramàtic: La bufa (1998). Ha col·laborat amb els grups Zootrop i la Fura dels Baus i ha estrenat l'òpera La petita bufa (1995) i la cantafaula, La llet del paradís(1996). Ha traduït obres del marquès de Sade, Villiers de L'Isle-Adam, Marc Valeri Marcial,Tommaso Landolfi, Charles Nodier, George Steiner i Fernando Pessoa. Forma part del consell de redacció de la revista: El Contemporani. Arts història societat.