La conquesta de la jornada laboral de les vuit hores va ser el resultat d?una lluita titànica del moviment obrer organitzat que, des dels llunyans anys de la Primera Internacional, es reivindicava. En aquest aspecte reivindicatiu es desenvolupà la història de la Confederació Nacional del Treball, des dels seus inicis fundacionals el 1910 fins al Congrés de Sants del 1918, quan s?organitzaren els sindicats únics seguint les passes anarcosindicalistes d?acció directa, federalisme, solidaritat i suport mutu. El llibre també fa un recorregut per la història de la lluita de les dones treballadores per al reconeixement de condicions igualitàries amb els homes. La conquesta de les vuit hores continuava essent una fita de totes les reivindicacions obreres d?Espanya, però fou a Catalunya on un conflicte de tipus local com el de la Canadenca va esdevenir el gran cavall de batalla dels nous sindicats únics de la CNT. Els obrers, amb una gran intel·ligència, van saber jugar una estratègia essencial per vèncer les perspicàcies de la patronal i esmicolar la repressió governamental. Precisament fou després d?aquesta coneguda vaga que el Govern espanyol, presidit pel comte de Romanones, el 3 d?abril de 1919 va firmar el Reial decret de la jor¬nada de vuit hores o de quaranta-vuit hores de treball setmanal. La lluita obrera va ser llarga, ja que s?enfrontaren a una intransigent patronal que aplicà la seva pròpia «llei», condemnà els treballadors a la fam amb els locauts i finançà pistolers a sou.
Ferran Aisa i Pàmpols (Barcelona, 1948) ha estat comissari i documentalista d?exposicions, redactor i col·laborador de diversos diaris i revistes, professor d?Història de l?ACCAT i guionista de documentals. És premi Ciutat de Barcelona d?Història pel llibre Una història de Barcelona. Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999). És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen Camins utòpics. Barcelona 1868-1888 (coescrit amb Mei M. Vidal); La cultura anarquista a Catalunya; Contrarevolució. Els Fets de Maig de 1937; Mestres, renovació i avantguarda a Catalunya; ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La voz de la Revolución; Les avantguardes. Surrealisme i revolució; República, guerra i revolució. L?Ajuntament de Barcelona (1931-1939); CNT, la força obrera de Catalunya (1910-1939); Barcelona balla. Dels salons aristocràtics a les sales de concert;
Montjuïc, la muntanya popular de Barcelona i Viaje por la España franquista (1969-1970). Amb Mei M. Vidal, també ha coescrit El Raval. Un espai al marge i Joan Salvat-Papasseit 1894-1924. Entre els seus reculls de poemes hi ha els següents: Rambla del Raval, Terra de pas, Balada dels temps difícils, Sense bandera i El Raval de Barcelona.

¿Podemos interpretar por los gestos los sentimientos y las intenciones de los demás?

¿Qué tenemos que hacer para controlar y mejorar nuestra imagen?

¿Cómo podemos aumentar nuestra capacidad de seducción y persuasión?

¿Qué señales emiten las personas dominantes y cómo identifican a las víctimas a las que pretenden dominar?

La respuesta a todas estas preguntas se encuentra en las señales de comunicación no verbal que a diario intercambiamos con otras personas, como la postura de los hombros, la forma de mirar, el tono de la voz, la manera de movernos o la posición espacial que ocupamos en una habitación.En Hablar sin palabras aprenderemos a detectar en qué tipo de escenarios nos hallamos en cada momento (de confrontación, de colaboración o de indiferencia), cómo podemos influir en el comportamiento de los demás y cómo debemos actuar para emitir las señales que más nos convienen.Jose Hermida, consultor experto en comunicación, nos muestra de una forma práctica y divertida todo lo que hay de teatral, simbólico y verdaderamente efectivo en nuestras relaciones y nos brinda una herramienta imprescindible para sentirnos más seguros de nosotros mismos y tener éxito en nuestra vida social.

A les primeres dècades del segle xx, Europa va viure una revolució cultural i artística de primera magnitud. Un grup de creadors va impulsar una forta reacció contra els prejudicis estètics, l’academicisme, les normes establertes i la inèrcia contra els canvis. És el moviment conegut com avant-garde, que varen protagonitzar gent com Mallarmé, Apollinaire, Picasso, Modigliani, Picabia, i, a Catalunya, Salvat-Papasseit, Junoy, Foix, Miró i Dalí, entre d’altres. El llibre de Ferran Aisa estudia la versió catalana dels grans corrents culturals europeus d’aquells anys: el romanticisme, el dadaisme, el futurisme, el surrealisme i tots els moviments d’avantguarda. Van ser unes dècades apassionants durant les quals un grup de poetes, prosistes, músics, artistes plàstics, líders obrers, polítics progressistes van introduir a Catalunya nous models ideològics, noves estructures socials, noves maneres d’entendre la cultura i l’art i de posar-los al servei d’una causa revolucionària. Vist des d’aquest punt de vista," la ruptura franquista de 1939 assumeix proporcions dantesques. El llibre de Ferran Aisa constitueix una de les aportacions més clarificadores que s’han publicat mai sobre la interrelació cívica i cultural de les avantguardes a Catalunya.