La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d?'unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l?'Empordà. A l?'expedició l?'acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L?'objectiu és refundar l?'Edat Mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l?'amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, el seu empatx filosòfic, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L?'amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres.
*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l?'activista australià Glenn Albrech. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.

A la Barcelona de principis del segle XIX hi ha una dona que s?ha cansat d?esperar. «És important passar fred a l?hivern per lloar la primavera tal com es mereix», li deia la mare. Carme Coroleu havia de convertir-se en una dona exemplar, discretament exemplar. Però la mort prematura del pare i patriarca Coroleu fa «convenient» la boda entre la Carme i un misteriós Francesc Castany massa ocupat a fer volar coloms. La Carme haurà de fer front a un negoci colossal tota sola, amb el marit que ha fugit a Londres perseguint una quimera. Hi haurà moments en què defallirà, se sentirà sola, impotent, però cridarà prou i es farà forta; una dona nova. Tancada en un rebost i fent inventari dels pots de confitura que delaten una emancipació molt traballada, la Carme ens narra una ciutat que sobreviu a les cendres de la guerra del Francès veient com es coven esperances renovades contra les falses promeses d?un Borbó. Barcelona, també, s?està transformant. ADA CASTELLS (Barcelona, 1968) torna a la novel?la sis anys després de Pura sang (premi Sant Joan 2012) i quan en fa vint de la publicació de l?aclamada El dit de l?àngel. Una carrera que no s?atura i que a cada pas guanya públic i ambició narrativa.