Vent de grop no és una novel·la rosa d?Aurora Bertrana. L?amor entre un pescador de la Cala i una turista anglesa no és l?espina dorsal de l?obra, sinó que és el pretext a partir del qual l?escriptora gironina descriu l?eclosió del turisme a la Costa Brava durant els anys seixanta. Bertrana parteix del xoc entre cultures, generacions i maneres de viure i veure el món. Es fa ressò, doncs, d?uns temps que estan canviant. Això a banda, el català empordanès, al costat del castellà defectuós dels turistes, així com l?anglès, el
francès i l?alemany basteixen un volum ric, amb diàlegs àgils i directes que fan avançar l?acció de la Costa Brava a Londres.
Vent de grop va ser un èxit de vendes, malgrat que també va generar escàndol. Així mateix, es va adaptar al cinema amb el títol La larga agonía de los peces fuera del agua (1970) protagonitzada per Joan Manuel Serrat.

Aurora Bertrana (1892-1974) va ser una magnífica prosista i una gran aventurera. Fascinada pel món i la literatura, els viatges que va fer a la Polinèsia, a Suïssa i al Marroc van servir-li de material per a novel·les, relats i, sobretot, articles periodístics. Interessada d'igual manera per la societat, va ser pionera a l'hora de parlar de feminisme i d'altres cultures, sempre des d'una fervent defensa de la llengua i cultura catalanes. Dona de món, mai va deixar d'escriure, fer conferències i defensar el llegat del seu pare. Aquest volum en dona fe: s'hi recullen els seus millors escrits, des dels anys 20 fins als 70, sobre tots els temes que van captivar-la; textos que mostren el recorregut d'una biografia única.

Un intenso triángulo amoroso en la Barcelona burguesa de los sesenta, una joya desconocida de Aurora Bertrana.

Claudia y Domènec son un matrimonio ejemplar, la pareja perfecta de la burguesía barcelonesa. Jóvenes, atractivos, cultos y ricos... Lo tienen todo. Desde hace mucho tiempo, su mejor amigo es Blai, un pintor con mucho talento. Pero el equilibrio de la relación se pone en peligro cuando Domènec le propone que pinte un cuadro de Claudia... desnuda. Al principio, tanto Claudia como Blai muestran su oposición, pero al final el proyecto se pone en marcha y, con él, un delicado juego de seducción y de celos.

Un intens triangle amorós a la Barcelona burgesa dels seixanta, una joia desconeguda d?Aurora Bertrana. 

La Clàudia i el Domènec són un matrimoni exemplar, la parella perfecta de burgesos barcelonins. Joves, atractius, cultes i rics... Ho tenen tot. Des de fa molt de temps, el seu millor amic és en Blai, un pintor amb molt de talent. Però l?equilibri de la relació es posa en perill quan en Domènec li proposa que faci un quadre de la Clàudia... nua. Al principi, tant la Clàudia com el Blai s?hi oposen, però al final el projecte tira endavant i s?engega així un joc delicat de seducció i de gelosies. 

Margarida Ramond és una jove francesa de bona família que passa l'estiu deixant-se festejar en el luxós hotel Palace, de Mürren, un pintoresc poble penjat sobre l'abisme, als Alps suïssos. Ella dubta entre el peculiar tennista japonès, Johasito Yoka, afalagador, divertit, energètic, i un tal Josep Ferrer, un tímid català que experimenta una intensa fascinació pels cims mítics del Cerví, la Jungfrau o el Breithorn.
Però la riallera Mademoiselle Ramond no és l'única que dubta. El català es debat entre el risc de deixar-se seduir pel dolç encant de la noia o emprendre la perillosa conquesta de les neus perpètues.
Una bellesa o una altra. Gràcia o magnificència. Frivolitat o tragèdia.
Aquest tercer llibre d'Aurora Bertrana tanca la Trilogia dels Viatges. A Edelweiss trobem la millor escriptora de viatges en la literatura catalana. Aquest cop el text no és la narració personal i antropològica de Paradisos oceànics, ni al crònica periodística d'El Marroc sensual, sinó que descobrim la primera novel·la de l'autora, exactament la història que va desvetllar la seva vocació literària. A Edelweiss la prosa intensa i colorista d'Aurora Bertrana es posa al servei d'una història on conflueixen bellesa i tragèdia, aconseguint una descripció corprenedora dels Alps suïssos.

Cendres o L?Inefable Philip són dues cares d?una novel·la que Aurora Bertrana no va aconseguir publicar, a causa de l?escàndol que podria suposar per a la moral de l?època. Emmarcada en l?abans i el després de l?esclat de la Guerra Civil, i situada entre Barcelona, la Costa Brava, Ginebra i l?Alta Savoia, l?obra dissecciona el fracàs d?un matrimoni burgès. Sense embuts, l?autora mostra l?existència dels «quatre sexes» i retrata tot de personatges pintorescos, entre els quals cal destacar els artistes de la bohèmia ginebrina que la van acollir durant els primers anys d?exili.
Així doncs, la gironina va escriure una novel·la basant-se en la pròpia experiència; això no obstant, va caure en l?ostracisme, malgrat el vot de confiança de Salvador Espriu, que va accedir a prologar-la. Es tracta d?una obra lligada a un context molt concret, d?una baula poc coneguda de la vida i l?obra d?Aurora Bertrana. Cendres és aquella novel·la del segle XX que s?obre pas en ple XXI.

Una colorista i vivíssima descripció d'una veí exòtic, en un moment històric, l'any 1936, que el món s'acostava al caire de l'abisme.
El 1936, pocs mesos abans de l'inici de la Guerra Civil, el diari La Publicitat va enviar al Marroc l'escriptora Aurora Bertrana, amb l'encàrrec de retratar la gent i els paisatges de l'aleshores Protectorat Francès i Espanyol. Bertrana ja havia sorprès els lectors amb Paradisos Oceànics, on feia un evocador retrat de la vida dels pobladors ancestrals de la Polinèsia. Aquest cop, però, al Marroc, no li va resultar tan fàcil connectar amb les seves germanes musulmanes. En un seguit de cròniques, la viatgera s'esforça una i altra vegada per endinsar-se en la intimitat de les llars marroquines, en els secrets de prostíbuls i palaus, a la recerca de la complicitats amb unes dones invisibles.
Narració en primera persona d'un viatge que recorre les ciutats del Marroc, de nord a sud, on l'autora buscarà la complicitat de les dones de tota condició social, en un intent de copsar l'ànima femenina de l'Islam.

Publiquem la més ambiciosa de les novel·les d?Aurora Bertrana per primer cop en versió íntegra, traduïda de l?original castellà per Núria Sales. Narra la vida en un poble francès entre 1942 i 1945 des d?una perspectiva inèdita: la de les dones pageses obligades a conviure amb els soldats alemanys. Una novel·la europea que tracta el fet bèl·lic amb intimisme i apropa Aurora Bertrana a Irène Némirovsky.
Aurora Bertrana va viure la Segona Guerra Mundial a Ginebra, rodejada de refugiats de tot Europa que fugien del feixisme. El 1945, ja firmat l?Armistici, va acompanyar una missió humanitària al poble francès d?Étobon, que s'havia quedat sense homes després que fossin afusellats pels nazis en represàlies a una acció del maquis. La importància d'aquells mesos en la seva vida és el que la nova edició d'Entre dos silencis posa en evidència. La novel·la comença el 1942, quan els pagesos s?organitzen en maquis i les dones han de conviure amb les tropes d?ocupació, i acaba el 1945, quan els soldats alemanys esdevenen presoners de guerra al servei dels civils. Entremig, és la guerra viscuda per les dones que explica Aurora Bertrana, amb totes les contradiccions creades per la convivència amb ?l?enemic?.
La gran lliçó d?aquesta novel·la europea: les fronteres no passen entre països, sinó entre caràcters. El postfaci de Georgina Solà explica els fets viscuts per Aurora Bertrana i la història accidentada del seu llibre, que donem per primer cop en la forma en què l?havia concebut l?autora.

Aurora Bertrana, con sus palabras, redujo el mundo. La Polinesia era un lugar remoto, perdido, inimaginable hasta que ella estuvo allí. Hasta que esta periodista zarpó hacia Papeete y empezó a enviar sus crónicas desde Oceanía hacia España. Fue a finales de la década de 1920. Bertrana, con treinta y cuatro años, llegó a aquel lugar exótico, absolutamente desconocido, y durante tres años se dedicó a describir su naturaleza y escribir sobre sus gentes. Hablaba sobre todo de las mujeres, de los matrimonios forzosos, de la maternidad sin contratos, de la sexualidad liberada. Bertrana viajaba porque buscaba y huía a la vez. Desde niña leía a escondidas en la biblioteca de su abuelo porque su pueblo se le quedó pequeño. Escapaba de una vida que su madre intentó confeccionar para ella cuando la enseñó a coser, bordar y hacer puntillas para convertirla en una señorita digna.

Aurora Bertrana, amb les seves paraules, va fer el món més petit. La Polinèsia era un indret remot, perdut, inimaginable, fins que ella hi va estar. Fins que aquesta periodista va salpar a Papeete i va començar a enviar les seves cròniques d'Oceania cap a Espanya. Va ser a finals de la dècada de 1920. Bertrana, de trenta-quatre anys, va arribar a aquell indret exòtic, absolutament desconegut i, durant tres anys, es va dedicar a descriure la seva naturalesa i a escriure sobre la seva gent. Parlava sobretot de les dones, dels matrimonis forçosos, de la maternitat sense contractes, de la sexualitat alliberada. Viatjava perquè buscava i perquè fugia alhora. Des que era una nena, llegia d'amagat a la biblioteca del seu avi: amb el poble no en tenia prou. Escapava d'una vida que la seva mare va pensar per a ella quan li ensenyava a cosir, a brodar i a fer puntes per convertir-la en una senyoreta com cal.<br><br>