Durant la llarga guerra del Peloponnès, atenesos i espartans deixen de banda les seves llars i els seus
deures familiars. Per posar fi a la situació, la bella Lisístrata cridarà les dones dels dos bàndols a una revolta
sense precedents: una vaga de sexe que forci la reflexió dels soferts combatents. El doble missatge pacifista i
feminista de Lisístrata –i el seu caràcter eventualment vodevilesc– ha fet que sigui l’obra d’Aristòfanes més
representada, imitada i adaptada des de mitjan segle XIX ençà, no solament en el teatre de text, sinó també en el
teatre musical, en l’òpera, en el cinema i en el còmic, arribant fins i tot a esdevenir una eina simbòlica de denúncia
de conflictes armats contemporanis.

Els núvols és una sàtira sobre els canvis introduïts en els principis educatius vigents a l’Atenes del s. v
aC. Els sofistes, entre els quals Aristòfanes situa Sòcrates, posaven en qüestió el sistema de valors tradicionals i
promovien el relativisme moral. L’important és guanyar una causa pública, independentment que sigui justa o no. Així,
el vell Estrepsíades, perseguit pels creditors del seu fill, que l’ha arruïnat a causa de la seva afició als cavalls,
decideix portar el noi a l’escola dels sofistes, regentada per Sòcrates, perquè aprengui l’art de convencer amb la
paraula i el salvi dels seus deutes.

«Tienes un libro de teatro griego en las manos. ¡Aaaag!
Espera, no te des tanta prisa en devolverlo al expositor donde los libros aguardan anhelantes un amo que se los lleve y los cuide, si es que lo estás hojeando en una librería. Aristófanes es puro rocanrol Hurgaba en los vertederos del comportamiento humano más común: en la corrupción política, en la violencia, en la injusticia, consiguiendo arrancar la carcajada sin que la audiencia dejase de ser consciente de los problemas que la acuciaban, de la mano que la oprimía…»
[Traducción: Elsa García Novo].