La transformación de Barcelona en una smart city líder en el mundo, explicada por uno de sus protagonistas. Un manual de innovación y liderazgo para todos aquellos que participan en el diseño de las ciudades del siglo XXI. Barcelona es la capital mundial de las smart cities, uno de los motores de generación de empleo, bienestar y oportunidades más importantes del mundo. ¿Qué son y qué no son las smart cities? ¿Por qué existe tanta controversia a su alrededor? ¿Qué puede aprender el mundo del modelo Barcelona? ¿Cuáles deberían ser las prioridades de los gobiernos municipales que apuesten por este modelo de desarrollo? A partir de la valiosa experiencia del autor como teniente de alcalde de Hábitat Urbano en el Ayuntamiento de Barcelona y como asesor de ciudades del mundo entero, Smart plantea diez lecciones teóricas y prácticas para todos aquellos ?ciudadanos, funcionarios, cargos electos, arquitectos, urbanistas, empresarios, etc.? que desean contribuir al diseño de las ciudades del siglo XXI.

La colònia espanyola de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, als anys cinquanta: una jove barcelonina, Teresa,
hi acut per viure amb el seu marit, el terratinent Alberto Cirer, amb qui s’ha casat a distància. La Teresa, per fi
lliure, per fi feliç. Però allà, les finors provincianes de la colònia conviuen amb la natura salvatge, la violència i
l’explotació. En paral·lel, un fresc coral extraordinari del Cadaqués aïllat dels anys vint i trenta ens submergeix en
les tensions latents entre les faccions del poble, empeses per les enveges personals i la presència indefugible de les
bruixes. I, en un contrast colpidor, la segona part del llibre ens porta al Cadaqués dels anys seixanta, amb els
estiuejants progres, l’ambient desinhibit, els artistes, les festes...

En el clima políticament enrarit de la Barcelona de mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil, en Pau
Capdevila és un jove advocat que de tant en tant ajuda obrers anarquistes a suavitzar topades amb la llei. No acaba de
creure en res ni tampoc és gaire conscient que les seves accions poden tenir conseqüències més enllà del seu entorn més
immediat. Convalescent d'una tuberculosi, es veu obligat a allunyar-se de la ciutat just en començar la guerra, moment
que marcarà l'inici de la transformació vital d'en Pau. El somni de Farringdon Road, el debut en la narrativa d'Antoni
Vives, és una epopeia de la Guerra Civil. Una addictiva novel·la d'amor, d'aventures i d'acció traspassada pels
acarnissats debats ideològics de l'època. En temps de descreguts i desencantats, potser val la pena deixar-se
arrossegar pels somnis de llibertat i de justícia de tota una generació de lluitadors, encarnats aquí per una colla de
brigadistes internacionals.

Barcelona, una ciutat només per als turistes?
Propostes i iniciatives perquè Barcelona no perdi el seu encant.
Com ha de ser la Barcelona del segle XXI?
Diu Xavier Trias al pròleg: «L’Antoni ha volgut fer un exercici molt necessari: sentir la ciutat, tocar-la, recórrer-la, escoltar i estimar les persones que hi viuen i configuren realment la nostra ciutat.» I efectivament el llibre d’Antoni Vives només s’entén des de la vivència plena de Barcelona, des del seu coneixement i la seva estimació. Ens mostra Barcelona com una plataforma creativa i innovadora, amb capacitat de lideratge, una ciutat feta a la mesura de les persones, un espai idoni per promoure la cultura catalana i un excel·lent punt de trobada entre la gran diversitat de cultures del món.
Però Vives ens manifesta també la seva visió crítica amb el rumb que està prenent la ciutat i les polítiques que s’hi desenvolupen. Per no acabar sent una «ciutat de cartró pedra», gairebé un parc temàtic per a turistes, i per recuperar una certa Barcelona dels ciutadans, l’autor apunta línies estratègiques i d’actuació que, cada dia que passa, semblen més i més necessàries.
BIOGRAFIA AUTOR
Antoni Vives
Nascut a Barcelona el 1965, és llicenciat en Ciències Empresarials i especialitzat en màrqueting i comerç internacional. Ha estat president de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, president de la Fundació Aureli Maria Escarré pels drets col·lectius dels pobles i vicepresident de l’Associació Antisida de Catalunya. És soci d’Acció Cultural del País Valencià.
L’any 2002 va publicar els llibres Catalunya, entre la perplexitat i el somni, i, en col·laboració, Barcelona o Madrid? (Angle Editorial). L’any 2003 va guanyar el premi Octubre d’assaig amb El nacionalisme que ve. El 2005 va rebre el premi Prat de la Riba d’articles periodístics. Actualment, és vicesecretari general de militància, participació i formació de Convergència Democràtica de Catalunya, i director de la Fundació Ramon Trias Fargas.
Laura Cantarella (autora de les fotografies)
Nascuda a Savigliano (Itàlia) el 1972, és arquitecta i està especialitzada en fotografia de paisatges i reportatges d’arquitectura. La seva obra s’ha exposat a Barcelona, Madrid, València, Florència, Venècia i Torí. Ha estat professora d’Elisava Escola Superior de Disseny (UPF) i de la facultat d’Arquitectura de Torí.