978-84-96642-82-9
VENTANA DISCRETA, LA «CUADERNO DE LA RUEDA DEL TIEMPO»
ANTONI PUIGVERD
Editorial: La Vanguardia Fecha de publicación: 01/12/2014 Páginas: 408Formato: Rústica
www.paquebote.com > ANTONI PUIGVERD
Després de passar alguns anys a Itàlia, Salvi, un artista que ha perdut la vocació, torna a la petita ciutat familiar per treballar com a fotògraf en un diari local. S'endinsa en les intrigues de la política i d'unes falsificacions d'art, descobreix un assassinat inexplicable i retroba els vells amics (el Gras, en Sanglas, l'Àngel, en Boris) barrejats amb curiosos representants del poder local, com l'explosiva Salietti.Quan eren joves havien volgut canviar el món, però el món els ha canviat a ells. I ho paguen: estan dominats pel ressentiment i el tedi, turmentats per l'afany de triomf o de poder, insatisfets i obsessionats. Fan riure i fan angúnia, són irritants i entranyables, febles i cruels. Salvi pul·lula entre tots ells i els acompanya, distant i proper alhora, en llargues converses on l'eco de la vella amistat, tot i haver perdut la màgia juvenil, encara ressona. També coneix la Sunn, una noia segurament massa jove...
«Atrapa la imatge d'una dona esplèndida, la mare de l'amiga de la seva filla; aquesta dona l'encén i alhora el deprimeix: es morirà sense haver abraçat mai una dona com ella». Això pensa un dels personatges que apareixen a La pràctica dels vius. Com a ell, als altres protagonistes d'aquests deu contes tampoc els van del tot bé les coses, no acaben de sentir-se satisfets amb la vida que fan: llisquen amb pena o desesma per una rutina que de vegades és amable i més sovint adversa, i s'aferren potser a un escull per provar de vèncer el corrent que els empeny. Però allò que els rescata, redimint-los del seu malestar, és la mà mestra amb què Antoni Puigverd dibuixa els somnis d'un paraplègic, la passió d'una alumna de cabells taronges, l'avorriment d'Anita Von Arnim, una mala nit de Maur B., la follia de Salietti, els seixanta anys de la senyoreta Anna, un jove patriota amb bandera, les desavinences d'una família o l'heterodoxa conversió d'un llibertí. I també els peus de Déu.
El viatge del protagonista és curt: comença un dissabte amb una partida de tennis abans de dinar (que perd) i acaba durant el Madrid-Barça que retransmeten aquell vespre nadalenc i ventós per la televisió. Es diu Pau Paris, i fuig de la seva dona (parapetada darrere la muralla de les conviccions) per acabar trobant-se amb el cadàver d’una prostituta a les mans que no sap com fer desaparèixer. Metàfora de l’heroi contemporni, convertit en un Paris dubitatiu i sense horitzons que es deixa temptar pel diable i cau en un remolí pervers i fred, Paper de vidre és una novel·la descarnada i crua, que enxampa el lector amb la mateixa contundència amb què el destí s’ensonyereix dels personatges.