En el poema "De bell nou" s'estableix una mena de poètica, una lluita pel sentit i la necessitat de la poesia a les acaballes del segle XX.
Els temes clàssics, el compromís amb la vida, la labilitat de la memòria, la paraula en acció i el dolor composen el conjunt poètic de "Les branques del vímer".
El llibre es clou amb un "Himne al Sol" on els reflexos de Shille i Bachmann so hi són aliens.