«Si un home, o un poble, no són capaços de canviar la seva ànima, sucumbiran inevitablement al seu destí.»

Quan a Roma arriben veus de l'existència d'una fera terrible al nord d'Àfrica, el cèlebre orador Ciceró, Pare de la Pàtria, decideix enviar-hi el seu fill rebel. Si aconsegueix capturar la bèstia potser recuperi l'estima del seu pare.

En ple desert, però, el jove Marc Tuli Ciceró i els seus companys d'expedició s'hauran d'enfrontar a un perill inimaginable. Un enemic que pot acabar amb la ciutat fundada per Ròmul i Rem... i amb l'existència mateixa tal com l'han conegut els humans a la superfície de la Terra.

Davant l'amenaça esfereïdora, només uns generals tan bregats com Juli Cèsar i Pompeu, rivals polítics, però mestres de les arts militars, poden enfrontar-se a l'adversari més temible de Roma. Aconseguiran unir forces o, com sospita Ciceró, la Fi del Món ja va començar amb la decadència de la República?

A Pregària a Prosèrpina, Sánchez Piñol capgira la història de la nostra civilització tal com l'havíem llegit fins ara i, amb una narració trepidant, plena de girs sorprenents, deixa el lector sense alè fins a la darrera pàgina.

La història tragicòmica de 8 dictadors africans. Unes històries que farien riure si no fossin terriblement certes.

Aquesta és la història d'Idi Amin Dada, Bokassa, Banda, Mobutu Sese Keko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macías i Obiang. Eren uns ignorants i es van investir mestres. Eren insignificants i es van creure déus. És la història d'un grapat de dictadors africans.

Aquests homes es van presentar davant dels seus i de tot el món com a éssers d'excepcionals qualitats. En justa correspondència amb els seus suposats mèrits, es van atorgar títols altisonants, com ara Líder d'Acer, Senyor de les Bèsties de la Terra i de l'Aigua i Miracle Únic. Es van fer portar en cadira gestatòria. Van obligar tot un poble a dirigir-los pregàries.

Van penjar els seus retrats en escoles, esglésies, tavernes i bordells. Van donar el seu nom a carrers i universitats, i també a illes i llacs. Res no era impossible per a aquests individus: podien traslladar la capital del seu país al seu poblat o dipositar el tresor del banc nacional als soterranis de casa seva. Qualsevol caprici es convertia en realitat per obra de la seva voluntat.

Eren pallassos, però també monstres. I en el monstre l'extravagància és inseparable de l'espant. Els seus súbdits van conèixer tot l'espectre dels horrors.

Si no fos perquè han estat contemporanis nostres, tindríem la temptació de negar-ne l'existència. Però eren reals. Per això hem preferit cedir-los la paraula. Que siguin ells mateixos els qui es retratin tal com eren o tal com són.

Sánchez Piñol confirma con Vae Victus su pulso narrativo, un equilibrio prodigioso entre el rigor histórico, la imaginación más desbordante y un sentido del humor que convierten su prosa en una de las más modernas y a la vez populares de nuestro tiempo.

Vae Victus narra cuatro nuevas aventuras del ingeniero Martí Zuviría.

El libro comienza el 12 de septiembre de 1714, el día siguiente de la caída de Barcelona y poco antes de que Zuviría huya a Norteamérica, donde ayudará a los indios yamas en la guerra contra los colonos ingleses. Después de la aventura americana, volveremos a Cataluña, pero también iremos a Londres, Alemania e incluso a Nueva Zelanda. Nos reencontraremos con personajes históricos que ya conocimos en Victus, como el ambiguo duque de Berwick, su acérrimo enemigo Verboom o el admirado general Villarroel, al mismo tiempo que descubriremos a algunos nuevos, como el famoso guerrillero antiborbónico Pere Joan Barceló -alias Carrasclet- o el explorador inglés James Cook.

Sánchez Piñol confirma amb Vae Victus el seu pols narratiu, un equilibri prodigiós entre el rigor històric, la imaginació més desbordant i un sentit de l'humor que converteixen la seva prosa en una de les més modernes i alhora populars del nostre temps.

Vae Victus narra quatre noves aventures de l'enginyer Martí Zuviría.

El llibre comença el 12 de setembre de 1714, l'endemà de la caiguda de Barcelona i poc abans que Zuviría fugi a l'Amèrica del Nord, on ajudarà els indis yames en la guerra contra els colons anglesos. Després de l'aventura americana tornarem a Catalunya, però també anirem a Londres, Alemanya i fins i tot Nova Zelanda. Hi retrobarem personatges històrics que ja vam conèixer a Victus, com l'ambigu duc de Berwick, el seu acèrrim enemic Verboom o l'admirat general Villarroel, alhora que en descobrirem de nous, com el famós guerriller antiborbònic Pere Joan Barceló -àlies Carrasclet- o l'explorador anglès James Cook.

«Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, fins ara, d’aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l’enemic.» VICTUS és una novel•la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s’acaba l’11 de setembre del 1714 amb l’apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d’en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l’enginyeria militar. VICTUS és un prodigi d’informació i rigor històric al servei d’un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils. VICTUS posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d’en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l’altre de les muralles. Però, per sobre de tot, VICTUS és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s’han devorat les grans obres, com ho demostra que se n’hagin venut els drets al rus, l’alemany, l’holandès, l’italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès. «Un huracà d’aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el mite del 1714 amb més potència. Més vibrant. Més proper.» JOAN B. CULLA, professor d’Història Contemporània.

«¡Lo contaré todo! Cómo jodieron al general Villarroel, cómo derrotaron nuestras victorias. Porque, hasta ahora, de aquella guerra solo he oído las versiones que vienen de arriba o del enemigo.» VICTUS es una novela histórica que nos narra la guerra de Sucesión española, un conflicto que puede considerarse como la primera de las contiendas mundiales y que termina el 11 de septiembre de 1714 con el apocalíptico asalto a Barcelona. También es la tragedia de Martí Zuviría, un joven barcelonés, alumno aventajado del marqués de Vauban, que se convierte en un genio de la ingeniería militar. VICTUS es un derroche de información y rigor histórico al servicio de un relato ágil, potente y desenfadado, con una dicción rabiosamente contemporánea que nos lleva de Francia a Barcelona pasando por Madrid, Toledo, Tortosa o las batallas de Brihuega y Almansa. Y es también una obra sobre la Barcelona irreductible de 1714, que sufrió un asedio desigual de trece meses y el bombardeo de más de treinta mil proyectiles. VICTUS cuestiona las versiones oficiales de ambos bandos y cede la palabra a los auténticos protagonistas de la historia, desde la figura inmensa de Villarroel, el general que defendió la capital catalana con lágrimas en los ojos, hasta los civiles y soldados anónimos de todas las naciones que lucharon a un lado y otro de las murallas. Pero, ante todo, VICTUS es un festín literario de primer orden que se devora del modo en que siempre se han devorado las grandes obras, como lo demuestra el que antes de su aparición ya se hayan vendido los derechos al ruso, el alemán, el holandés y el francés. «Un huracán de aire fresco, una iconoclasta visión desde abajo que rehace el mito de 1714 con más potencia. Más vibrante. Más cercano.» Joan B. Culla, profesor de Historia Contemporánea.