Sandville. Un poble qualsevol a l'interior dels Estats Units, on els habitants porten una vida senzilla, aparentment tranquil·la. Només aparentment, perquè en tot moment hi ha esclats de fúria i desamor, de desesperació i amistat, de traïció i connexió, de vida i mort. Hi ha guspires que il·luminen tota una vida. Hi ha buits que la xuclen. Hi ha freds que la congelen. El camí dels esbarzers té ànima de novel·la. Hi anirem retrobant els mateixos personatges: el nen tímid que hem conegut a l'escola és, després, l'enamorat d'una noia impossible i, finalment, serà el piròman que incendiarà els camps de blat. De relat en relat, les vides dels habitants de Sandville es van teixint, o esquinçant, o cosint, o apedaçant. I els sentim tan propers, malgrat la distància geogràfica, perquè justament aquesta distància ens revela nítidament que els seus sentiments són els nostres, que la seva vida quotidiana s'assembla tant a la nostra que ens hi reconeixem en cada petit gest, en cada emoció.

La vida sentimental de les parelles té variacions infinites, potser tantes com la música. Alba Dalmau ha triat onze cançons clàssiques del jazz per formar aquest brillant repertori de sentiments, esperances, desitjos i desacords. Una parella perfecta a ulls de tothom però que és a punt de trencar-se, un matrimoni que es reenamora quan ell es jubila, parelles que són un trio -o un quartet-, l'estranya relació a distància d'una hostessa de vol i un home que té pànic a volar, una dona que vol abandonar fills i marit i no acaba de trobar mai el moment... Alba Dalmau aconsegueix, amb un estil fresc i directe, que el lector sintonitzi amb uns personatges que, com tothom, busquen aquell miracle que és la felicitat compartida -a vegades la troben; a vegades, no.

UNA RELACIÓ POC CONVENCIONAL QUE QÜESTIONA ELS TÒPICS DE L'AMOR Una parella jove se separa. S'havien conegut a Roma i allà havien viscut la seva història d'amor, que ara acaba. O potser no. Potser pot haver-hi amor després de l'amor. Ell, Yngve, trobarà la seva vocació en el món artístic. Ella, Carme, viurà vinculada al món de l'òpera. L'un i l'altre es necessitaran al llarg dels anys i trobaran maneres de ser-hi presents, de comunicar-se i de veure's. Es retrobaran a la ciutat d'ell, Estocolm; a la ciutat d'ella, Barcelona, o en qualsevol altre racó del món. I tindran altres amors, formaran famílies, tindran fills, reviuran el vertigen de la passió i el desencís, exploraran nous sentiments com noves terres per descobrir... Però sempre mantindran el caliu de l'altre, com un foc latent. Amb l'estil plàstic i cinematogràfic que la caracteritza, Alba Dalmau desplega amb mestria l'evolució d'una relació poc convencional que qu?estiona els tòpics de l'amor.