Després de «El Llop de Sorra» (Premi Atrapallibres 2020) i «Les històries del Llop de Sorra», aquest volum final presenta la faceta més divertida de la Valentina que, encara que es faci gran, continua sorprenent a tothom amb el seu enginy i les seves vivències en l?àmbit familiar.

Tras «El Lobo de Arena» (Premio Atrapallibres 2020, Catalunya) y «Las historias del Lobo de Arena», este volumen final presenta la faceta más divertida de Zackarina que, aunque se hace mayor, sigue sorprendiendo con su ingenio y sus vivencias en el ámbito familiar.

Tras «O Lobo de Area» (Premio Atrapallibres 2020, Catalunya) e «As historias do Lobo de Area», este volume final presenta a faceta máis divertida de Zackarina que, aínda que se fai maior, segue sorprendendo co seu enxeño e coas súas vivencias no eido familiar.

"La Valentina vivia amb el seu pare i la seva mare en una casa a la vora del mar. La casa era petita, però el mar era immens i t?hi podies banyar, almenys a l?estiu. Ara estàvem a l?estiu, feia sol i calor, i la Valentina volia anar a nedar. Però hi havia un problema: no la deixaven banyar-se al mar tota sola i el pare no tenia cap ganes de baixar a la platja..." Què els importa veritablement a les nenes i els nens? Que els majors treballin molt, que no facin coses junts, que no els entenguin... Perquè hi ha tantes Valentinas sofrint solitud, frustracions, incomprensió... Molts joves lectors se sentiran reflectits en aquest relat de la premiada Åsa Lind, tan real (i tan imaginari) com la vida mateixa; com també molts pares i mares es veuran culpablement retratats com els ?animals estranys? que són, en paraules de la protagonista.

"Zackarina vivía cos seus pais nunha casa á beira do mar. A casa era pequena, aínda que o mar era enorme. E no mar pódese un bañar, polo menos no verán. E xa era verán, un verán cálido e solleiro. E Zackarina queríase bañar. Pero había un problema. Non tiña permiso para bañarse soa, e a papá non lle apetecía baixar á praia..." Que lles importa verdadeiramente ás nenas e aos nenos? Que os maiores traballen moito, que non fagan cousas xuntos, que non os entendan... Porque hai tantas Zackarinas sufrindo soidade, frustracións, incomprensión... Moitos lectores mozos sentiranse reflectidos neste relato da premiada Åsa Lind, tan real (e tan imaxinario) como a vida mesma; como tamén moitas nais e pais veranse culpablemente retratados como os ?animais estraños? que son, en palabras da protagonista.