Al setembre de 1921 es constituïa a Benassal l?Oficina d?Acció de la nounada Associació Protectora de l?Ensenyança Valenciana, encapçalada pel mestre i escriptor Carles Salvador. El seu pla d?acció preveia, entre altres qüestions, la publicació de materials adequats per a suplir la manca de publicacions en valencià orientades als nostres infants i als educadors. La Breu instrucció de doctrina cristiana, de Carles Salvador i mossén Eloi Ferrer, va ser el primer producte editorial de la Protectora, estampat el 15 de juliol de 1922 a Castelló de la Plana i sufragat pel mecenes Gaetà Huguet Breva. L?obra inaugurava la col·lecció «Biblioteca Infant» de l?APEV, tallada de colp en 1923, però va gaudir d?una bona difusió en diverses comarques valencianes fins als anys trenta. Aquest estudi, resultat de més de deu anys d?investigacions, explora el panorama catequètic heretat del segle xix i situa amb pèls i senyals la història externa d?aquesta doctrineta. A més a més, dona la veu a un dels autors ocults, el capellà benassalenc Eloi Ferrer Cadroy (1894-1936), la vida i l?obra del qual reconstrueix per primera vegada. En altres capítols, l?autor estudia l?estructura interna de la doctrineta i analitza el model de llengua emprat llavors per aconseguir la màxima proximitat als destinataris dels anys vint.

Aquesta obra narra les condicions socials, familiars i econòmiques a Mallorca i a la major part de l?Estat espanyol en el moment de l?esclat de la guerra civil i la situació de molta de gent, sobretot la dels pobles, en els duríssims anys posteriors al conflicte bèl·lic. La novel·la ho descriu a partir d?uns personatges i d?una trama centrada en tres protagonistes: un porqueret a qui tothom pren per boig, un cec que hi veu més que ningú i un militar feixista. De les seves relacions en va surant una història: El cor de la Geneta.

Una trentena de poemes, escrits amb versos lliures o ritmats, llargs o curts, on l’extensió dels quals no reflecteix necessàriament la intensitat i la força del plaer o del dolor viscuts. Tots aquests poemes són, en realitat, un llarg poema. Un poema “d’amor d’indefinits en el món de la definició”, d’amor a una persona i d’amor a la vida que l’autor sent efímera. Patiment d’amor i alhora de soledat, tot i que encara la presència de l’ésser estimat sigui real i fruïda, perquè és conscient de la fugacitat del present.

El segle xxi estarà marcat per la suma de diverses crisis: climàtica, energètica, digital, social, de pèrdua de biodiversitat? La conjunció d?aquestes crisis, si no hi ha una resposta ràpida i eficient, pot comportar un col·lapse de la nostra civilització, que, inevitablement, donarà peu a una altra societat a la qual la humanitat s?haurà d?adaptar de manera forçada. Des del món educatiu no podem ser simples espectadors d?aquests canvis, sinó que tenim la responsabilitat de preparar totes i cadascuna de les generacions que passen per les nostres aules per a un futur que no serà tal com es dibuixa des de certs sectors. Quins coneixements i quines eines seran les que necessitarà el jovent per a adaptar-se a aquest futur? Va la comunitat educativa (administració, docents, famílies) en la direcció adequada? Amb Educar per al col·lapse Jordi Marín reflexiona sobre l?actitud amb què l?àmbit educatiu hauria d?afrontar aquest escenari i convida tothom a participar obertament d?un debat tan necessari com urgent.

Un llibre d'imatges impactant en el qual dues veus diferents, un nen i un esquirol, van relatant la seva experiència en el transcurs d'un dia: «No tots els dies veus com surt el sol. No tots els dies vas a parar al peu d'una muntanya o aconsegueixes arribar al cim més alt. (...) A vegades ets com un gegant. I, de sobte, tots són gegants al teu voltant».
Tanmateix, un dia qualsevol també pot ser un dia extraordinari i ple de sorpreses. En Dies com aquest, veiem a través dels ulls de dos protagonistes molt diferents ?als quals encara no coneixem ni es coneixen? un mateix moment. Cada veu ofereix una perspectiva diferent del que observa al seu voltant: els pics i les valls de la vida quotidiana, que són els mateixos i, tot i això, no ho són. Perquè tot, des del més mínim detall o el moment més fugaç, es pot veure des de molts angles.
Les esplèndides illustracions d'Alice Gravier, igual que en el seu anterior llibre, La casa en el bosc (Libros del Zorro Rojo, 2019), condueixen la nostra mirada a través d'un mateix paisatge que reflecteix dos mons, dues escales, dues perspectives, que conviden el lector a posar-se en el lloc de l'altre: a jugar a veure el que ens envolta amb els ulls d'algú més petit.

Durant la infància, el món és un descobriment continu, un aprenentatge diari carregat de sorpreses. Així ho viu el protagonista d'aquest llibre de vinyetes, una espècie de conillet o petit rosegador, que mira, es pregunta i avança mentre fa front aventures vinculades amb la naturalesa i l'amistat: despertar, la cursa, la tempesta, petjades, el color de les estacions...
Cada historieta és un moment de la vida en el qual sorgeix una pregunta: per què no germina aquesta llavor?, per què els altres ho aconsegueixen i jo no?, què és més important arribar el primer o intentar-ho?
Un àlbum bellíssim, influenciat per l'estètica asiàtica, en què tant el text com les il·lustracions destil·len tendresa i senzillesa. Un passeig per la infància que agradarà fins i tot als adults, amb idees que neixen de pensaments tan comuns com transcendentals, afins a la meditació i la filosofia oriental.

Una noche de calor sofocante, los vecinos de un edificio estaban desesperados porque no podían dormir. De pronto, ¡la luna comenzó a derretirse! La portera, una abuelita muy ingeniosa, recogió las gotitas y fabricó helados para todos. Los helados estaban fresquitos y ricos, así que todos pudieron dormir a pesar de tener los ventiladores y el aire acondicionado apagados. Cuando todo estaba en calma, dos conejos que vivían en la luna tocaron a la puerta. Se habían quedado sin hogar. Pero la abuelita encontró la solución también para ellos... Una historia en la que una comunidad de vecinos vive una ola de calor y una ola de amor. El cuidado de unos que ayudan a otros y el cuidado de la tierra y la luna. Un álbum muy recomendable para todos esos pequeños imaginativos, adoradores de la luna ¡y de los helados! Y, por supuesto, para los enamorados de esas abuelitas que con empatía y amor inventan momentos mágicos.

Els divuit contes que conté aquest àlbum són això que promet el pròleg que l'encapçala. Són històries d'amor que renuncien al sentimentalisme i als finals feliços per proposar-nos una experiència molt més valuosa: la de la literatura que no està renyida amb la realitat, sinó que ens convida a veure-hi reflectides experiències que se'ns fan molt properes.
Amb aquest recull intens i variat, que ha obtingut el primer I Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré el que em fuig», la saviesa narrativa d'Isabel Olesti se'ns ofereix amb tota plenitud.
I Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré el que em fuig».

El famós científic Melvin Sagarsky ha tornat a casa de la seva neta Ellie decidit a sacsejar la seva vida plàcida i calmada. Perquè en Melvin no és un avi com els altres. Fa un any va descobrir una fórmula de rejoveniment del cos que va provar primer de tot en ell mateix, i ara va pel món amb l'aparença d'un noi de catorze anys, encara, que quan obre la boca, és ben clar que continua sent un vell maniàtic i malcarat.
L'Ellie i en Melvin uniran forces per guanyar el premi de la fira científica del comtat amb un experiment tan esbojarrat que farà tremolar els fonaments familiars, els del laboratori de ciències de l'escola i, de passada, els de tota la comunitat científica.
Després de l'èxit d'El peix número 14, tornen les peripècies de l'Ellie Cruz i en Melvin Sagarsky, una parella de científics una mica tocats del bolet que serien uns grans candidats al Premi Nobel... si hi hagués un Nobel de fer riure.

Jane Eyre és una nena pobra, òrfena i poc agraciada que viu amb la seva tieta, la miserable senyora Reed, la qual es mostra tothora cruel i insensible amb la seva neboda. Arran d'un atac de rebel·lia de la petita Jane, se'n desempallega enviant-la a l'escola Lowood, un internat on la noia creix a còpia d'humiliacions i maltractaments, fins que, havent superat els anys d'escola, decideix marxar per fer d'institutriu. El destí la porta a Thornfield Hall, una enorme i misteriosa mansió on té la responsabilitat de fer-se càrrec de l'educació de la filla natural del propietari, el senyor Rochester. Tot comença a canviar quan l'amo de la mansió, de caràcter sec, aspre i turmentat pel passat, descobreix inesperadament el plaer de conversar cada vespre amb la Jane, encisat per l'enginy d'ella i pel seu esperit decidit.
L'obra de Charlotte Brontë té un fort component autobiogràfic i obeeix al desig d'exposar la importància de viure amb plenitud, d'una manera digna i sense renúncies, sabent que l'amor transcendirà les limitacions imposades per la convenció social.