Francesc Tosquelles (1912-1994) va ser un psiquiatre republicà que es va exiliar a França, on va dur a terme una pràctica transformadora en el camp de la salut mental i les institucions psiquiàtriques. Partidari de la interacció dels interns amb el personal mèdic i els cuidadors, i de la relació amb la gent de l?entorn rural de la Losera, va fomentar la vida i el treball en comú en la dinàmica terapèutica. A l?hospital de Saint-Alban, hi van confluir la psiquiatria d?avantguarda, l?antifeixisme i unes pràctiques culturals, entre les quals el que s?ha conegut com a art brut, que van traspassar els murs de la institució. Convençut del caràcter intrínsecament humà de la bogeria, Tosquelles va reivindicar l?estrangerisme de la llengua i una manera de dir desbarrada. Va veure en la trobada fortuïta ?com una màquina de cosir en un camp de blat? un principi per entendre millor el nostre vincle amb els altres i amb els llocs, i una forma de cura basada en la capacitat humana de superar l?adversitat. El catàleg recull assaigs de Mireille Berton, Christophe Boulanger, Kaira M. Cabañas, Éric Fssin, Savine Faupin, Carles Guerra, Jean Khalfa, Rapgaël Koenig, Sarah Lombardi, Josée Manenti, Joana Masó, Julien Michel, Paul B. Preciado, Alejandra Riera, Valérie Rousseau, Mireia Sallarès i Annabelle Ténèze, a més de documentació gràfica i la reproducció d?una selecció de les obres exposades, en color.

No hi ha res més universal que l’amor incondicional que sent una mare pels seus fills; un sentiment comú a qualsevol mare. A través dels sensibles textos de Sébastien Perez i de les magnífiques il·lustracions de Benjamin Lacombe, en aquest llibre descobriràs que tots els éssers vius estem connectats per aquest vincle indestructible. Però, quina és la millor mare del món? La mare aranya, que se sacrifica per les seves cries? La mare cavallet de mar, que, conscient de les seves capacitats limitades, prefereix confiar al pare la cura dels seus petits? En aquests entranyables retrats que juguen amb la poesia i l’humor, trobaràs l’essència de la maternitat en totes les seves variants.

En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d?enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n?hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d?Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.
Els desposseïts d?Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi.
Una novel·la imprescindible, d?una profunda crítica social i política, escrita amb l?habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.

Aquesta guia per endinsar-se en el veganisme mostra d'una manera senzilla les repercussions saludables que proporciona un estil de vida diferent. Adreçada als més joves, les seves pàgines expliquen els beneficis que té el veganisme, no només per a la salut, sinó també per al medi ambient o el benestar animal. Amb un plantejament molt pràctic, aquest llibre ofereix consells nutricionals, diverses receptes i menús vegans i nombrosa informació per gaudir d'una tendència totalment consolidada a la nostra societat.

Les grans veritats de la humanitat presents en la mitologia continuen vigents. Són relats que s?adrecen a la part més profunda de la nostra psique. Tot allò que es desplega en un mite es pot produir en la vida de qualsevol de nosaltres. Aquest llibre explora de manera original la ressonància que aquestes històries mil?lenàries tenen actualment.
L'autora ens convida a fer un viatge apassionant al voltant de dotze figures femenines a través de les quals actuen les forces divines, mostrant-nos la seva ambivalència i les seves contradiccions. Amb una mirada fresca que entrellaça mite, símbol, art i vivències, descobrim que, potser sense saber-ho, avui lluitem com una Amàzona, ens consumeix la passió com a Hèlena, obrim capses prohibides com va fer Pandora, teixim i desfem com Penèlope. Cada personatge porta un missatge que projecta un reflex en el nostre interior. Els mites que mai van ser contínuament s?esdevenen, els encarnem dia a dia.

La pandèmia ha alterat la nostra visió del món. Ara, més que d?un «món comú», hauríem de parlar de molts «mons» que se superposen, si tenim en compte que una bona part dels recursos no són compartits equitativament per tothom. ¿Com hauríem de viure-hi, en aquest món? ¿Què cal perquè el món sigui habitable? La destrucció mediambiental, la pobresa, el racisme, les desigualtats, la violència social, inclosa la violència contra les dones i les minories sexuals, són, sens dubte, qüestions que condicionen la manera de viure individualment i col·lectiva.
Perquè la vida sigui digna de ser viscuda cal fer valdre la nostra interdependència, la implicació dels uns amb els altres, i adquirir un compromís ferm amb el planeta i els seus habitants, humans i no humans, per respirar en un «món comú» de debò.

Si l'alfabet és ideològicament neutre, no ho és un abecedari il·lustrat: d'entrada la tria dels mots ja delata unes afinitats i uns rebutjos, mentre que els dibuixos, que hauran de funcionar com una definició gràfica del mot, afirmaran uns aspectes del seu camp semàntic i en negaran uns altres. El resultat, aquest diccionari finament irònic, poètic i provocatiu, descriptiu i mordaç, no és sinó el reflex d'una concepció del món. Mariscal mira al món de reüll, imaginant noves formes, històries i personatges, sempre emfatitzant les seves línies distorsionades, que persegueixen trencar els límits: ?Me pagan para divertime?. Ha mantingut sempre una estreta relació amb el món editorial, tant en la seva faceta d?il·lustrador com d?autor de contes i retrospectives de la seva extensa obra. En totes les seves publicacions es fa palès el seu únic propòsit: sorprendre i captivar al lector convertint les seves pàgines en un intens viatge amarat de creativitat i de llum.

Els personatges del llibre no paren de pensar. Què és un amic? Quin tipus de lloc és un col·legi? A mesura que van trobant-se al seu dia a dia, els van sorgint noves idees sobre les quals pensar: Què és perdonar? En què consisteix madurar? Serem partícips dels seus enginyosos raonaments i divertides conclusions sobre diferents temes, uns de més senzills i altres de més complexitat: Què és la justícia? Què em fa ser jo? Per Shinsuke Yoshitake, pensar s'assembla una mica a córrer una marató, requereix entrenament, per tant, com més ens hi apliquem, més senzill ens resultarà i millors resultats obtindrem. Encara que també arriba a comparar pensar amb llençar-se un pes, ja veureu com. Un llibre per a totes les edats que probablement us doni de pensar, i si no és així, segurament us riureu perquè Shinsuke Yoshitake mai falla.

Un llibre enlluernador i assequible que ens permet accedir a un dels progressos més transcendentals de la ciència contemporània: la teoria quàntica.  

Els orígens, el desenvolupament i les claus d’una teoria que serveix per explicar l’univers i les galàxies, que fa possible la invenció dels ordinadors i altres enginys, i que encara avui ens desconcerta. 

Que La gran novel·la sobre Barcelona sigui un llibre de contes confirma que no podem refiar-nos de les aparences. Les quinze històries que componen aquesta intensa experiència narrativa aporten una visió profunda i perspicaç de diverses passions humanes. L'amor, els vicis, la fatalitat o la perplexitat de viure en un món feliçment caòtic són qüestions que, tractades amb una prosa que defuig la transcendència, permeten al lector fruir d'un espectacle d'una inusual força literària, en el qual Sergi Pàmies aconsegueix un equilibri perfecte entre la satisfacció d'escriure i el plaer de llegir.
«Còmic, satíric, sense aires de grandesa.» burkhard scherer, Frankfurter Allgemeine Zeitung.
«La mirada de Pàmies no s'enterboleix amb els vapors de la revolta. Cap prejudici no atura aquesta mirada. Això dóna a la seva escriptura, molt treballada, parca, calculadora, una eficàcia indiscutible.» Patrick Kéchichian, Le Monde.
«Pàmies fa veure que tot és tal com els nostres ulls es pensen que és, al mateix temps que, amb una mirada diguem-ne evident, trasbalsa aquesta percepció i deixa aflorar tot de detalls que l'esmicolen.» Josep M. fonalleras, El País.