«No puc, no, ja no puc suportar-la més!»
Així comença la lamentació de la Nina, una dona que lluita incansablement per sobreviure sense renunciar a la seva identitat i tirar endavant la seva família en un món convuls i despietat. A mesura que la societat grega s'ensorra per les envestides de la Segona Guerra Mundial, l'ocupació alemanya i la guerra civil, la Nina va quedant relegada a una classe social cada cop més baixa. A la voràgine de la vida, entre casaments, guerres, batejos i funerals, la Nina només troba refugi en l?Ekavi, la seva sogra, la seva confident, la seva amiga.
Publicada el 1962, 'El tercer casament' va ser l?única novel·la que va escriure Kostas Taktsís, assassinat en circumstàncies mai aclarides. La seva obra mestra, addictiva i inoblidable, es va convertir ràpidament en un dels llibres més venuts i traduïts de la literatura grega moderna, i és que el crit de la Nina ?descarnat, impetuós i d?una força infrangible? és el crit de totes les dones al llarg de la història.

Des de principis del segle xix l?evolució de la fotografia ha estat lligada a les innovacions tecnològiques, als avenços de la ciència i al progrés de les comunicacions, a l?abast d?una minoria Però des del moment en què la generació i difusió de les imatges ja és en mans de tothom, la fotografia ha adquirit una altra dimensió i juga un altre paper tant en les nostres vides individuals com en l?àmbit públic i col·lectiu.
La nostra societat contemporània ha forjat una cultura eminentment visual: allò que captura la càmera va molt més enllà de la realitat. La nostra mirada ja pot ser el producte d?una intel·ligència artificial aliena al nostre cos. ¿Què se n?ha fet del que revelava la fotografia, de la latència d?un temps que s?hi amagava? La sobresaturació de les imatges a què estem exposats ens ha fet adonar que ara les fotografies ens fan, més que no pas nosaltres a elles. La postfotografia ja és aquí i la nostra memòria hi haurà de dialogar.
Els dotze textos que componen el llibre van acompanyats de divuit reproduccions fotogràfiques d?obres de Joan Fontcuberta i de d?altres autors.

Conte acumulatiu, inspirat en una antiga cançó folk canadenca (en la seva versió anglesa), que narra la història rocambolesca d?una cabra amb una fam voraç, capaç de menjar-se tot el que troba en el seu camí: saques de farina, sabates velles, claus oxidats, galledes, paelles... Tot allò que al principi omple d?orgull al seu amo, aviat no resulta tan avantatjós. Aquesta història, extravagant i humorística, va ser publicada originalment el 1964, amb les il·lustracions, incloses en aquesta edició, d?Abner Graboff, artista nord americà que destaca en el seu treball com a il·lustrador de llibres infantils pel brillant ús de les formes i el color, així com pel disseny, tant en la composició d?escenes com en la creació de personatges. La cabra golafre és una peça de col·leccionista, inèdita fins ara en la nostra llengua, el text de la qual manté la sonoritat del llenguatge i els jocs de rimes, a més d?altres recursos típics dels contes de fórmula, com la hipèrbole i l?exageració.

La Meh és el millor que m?ha passat mai. Imagineu-vos quina emoció trobar-me set cries seves a la nevera. Set Olgamus minúsculs tots per a mi! Però després d?uns quants dies, quin esgotament! Cuidar set cries descontrolades tota sola no és gens fàcil. He de trobar una solució, i aviat!
TORNA LA DIVERTIDÍSSIMA NENA CIENTÍFICA QUE ESTIMA ELS ANIMALS (PERQUÈ SÓN ELS MILLORS)
Més de 500.000 lectors a tot el món!

Un llibre lluminós i vital. Parla de plantes, conreus i bèsties, de gent que encara viu de la terra i del bosc, de muntanyes i rieres, i dels canvis que es produeixen en el paisatge al llarg d’un any, des de la primera pluja de setembre fins a les calorades d’un estiu amb risc d’incendi.

Les hores noves pren com a referent el llibre de Josep Pla Les hores, del 1953, i l’adapta a un entorn canviant en el qual molts hem perdut la relació amb la natura. En un parell de generacions, la introducció extensiva de la mentalitat urbana ha transformat la manera de ser al món. Julià Guillamon observa, descriu, conversa amb un antic carboner o amb una colla de peladors de suro portuguesos. Busca formes noves d’anomenar i descriure el lliri, la camèlia i la flor d’estepa, el moviment d’un dragonet que ha entrat dins de casa, la sega a la moderna, amb uns grans tractors John Deere. I reviu la història de l’Emili Soms, l’home que ha recuperat més de cinquanta varietats de poma perdudes a la vall d’Arbúcies. El món potser no és com voldríem, però el que tenim té un valor immens.

De la tragèdia de la plaça de Tian?anmen, tothom en recorda una fotografia, avui dia ja històrica, en la qual es pot veure un jove protestant, anònim, enfrontant-se a un tanc. La imatge condensa la determinació dels manifestants i la violència desmesurada exercida per la República Popular de la Xina. El que va ocórrer aquells mesos a Pequín, però, va ser molt més complex i, sobretot, molt més inclement.

Tornen Cap i Pota, els criminals més ximples, els brètols més adorables del món. Els dos porcs bandits viuen noves aventures a L?inspector Joe, historieta en què continuen fent maleses i sent tan llaminers com sempre? Les coses, com ja saben els seus lectors, mai els surten com volen i sovint acaben entre barrots. Si us va atrapar la seva estupidesa, aquí en trobareu encara més...

Més enllà de l?art «dels folls», molt més enllà de l?art «outsider», els artistes d?art brut són, per damunt de tot, creadors fabulosos. Capbussa?t en les mitologies particulars d?artistes com Henry Darger, Carlo Zinelli, Madge Gill, Adolf Wölfli, Jean Perdrizet, Mary T. Smith (i del mateix Oriol Malet, que els fa aquest enorme homenatge acompanyat del galerista Christian Berst). Et convidem a una visita guiada al pinyol fascinant d?un món encara massa desconegut, el món de l?art brut, a través de les obres i les peripècies d´alguns dels seus principals creadors.
Oriol Malet és un dels dibuixants de còmic més importants del país, i amb Comanegra ja va signar Mandela i el general fent parella amb John Carlin. En aquest cas ha estat assessorat pel gran especialista mundial en art brut, Christian Berst, per signar la seva obra més ambiciosa.

La transmissió de la doctrina en l'homilia litúrgica pot prendre un to catequètic o informatiu, didàctic o poètic, i pot assumir molts registres. La cosa important és no fer-ne un cos estrany a la celebració, tant pel contingut com per la forma d'expressar-la. El recull present n'aplega cinquanta, una corresponent a cada any del mig segle de ministeri sacerdotal de l'autor.

Pablo Picasso és un dels artistes més importants de la història de l'art. Qui no coneix el quadre Guernica o ha identificat les formes geomètriques de les seves obres amb l'artista? Picasso va tenir una relació molt especial amb Barcelona i amb Catalunya. A Barcelona hi va viure 9 anys. En els seus anys barcelonins i, posteriorment, en els seus retorns des de París, va construir un mapa de relacions amb Catalunya. Horta de Sant Joan, Cadaqués i Gósol ocupen un lloc destacat en aquest mapa. Aquest llibre proposa una breu, però intensa immersió en la vida, l'obra i els vincles que amb Catalunya va establir un artista anomenat Picasso.