Partint de la célebre meditació de John Donne, Nuccio Ordine amplia la seva «biblioteca ideal» convidant-nos a llegir—i rellegir—més pàgines escollides de la literatura universal. Convencut que una cita brillant pot despertar la curiositat del lector i animar-lo a llegir l’obra de la qual procedeix, Ordine continua la seva defensa dels clàssics, demostrant que la literatura és fonamental per fomentar l’entesa i la compassió entre les persones. En una època marcada per l’individualisme, les terribles desigualtats socials i econòmiques, la por del «foraster», l’antisemitisme i el racisme, aquestes pègines ens conviden a comprendre que «viure per als altres» és una oportunitat de dotar de sentit les nostres vides. Com La utilitat de l’inútil i Clàssics per a la vida, aquest nou volum és una defensa i un himne de tot allò que, lamentablement, una part de la societat acostuma a menysprear perquè no reporta profit material.

El fet insular, en el cas de les Illes Balears, marca la seva cultura de manera profunda, però aquest epistolari és la mostra de com es creuen els camins de músics, intel·lectuals i estudiosos dels Països Catalans, car documenta la correspondència entre Felip Pedrell (pare de la musicologia espanyola) i músics com Antoni Noguera, Antoni J. Pont i Miquel Marquès; intel·lectuals com Gabriel Alomar, Joan Lluís Estelrich, Miquel del Sants Oliver i altres personalitats com Enric Alzamora, Eustaquio de Uriarte i el bisbe Campins. Un aspecte a considerar, aquí, és l'existència d'una mena de llavor, present en la història de les Illes, cap a l'estudi de la música, que s'inicia amb la figura del tractadista Simó Ben Tzemah Duran, rabí que fugí de Mallorca el 1391 arran de les persecucions als jueus. La correspondència del fons de la Biblioteca de Catalunya que es transcriu aquí documenta, precisament, les primeres passes de la musicologia balear de caràcter il·lustrat. Constitueix una font per a analitzar i difondre material vinculat als estudis etnomusicològics illencs en unes dates primerenques que pot esdevenir punt de partida per a futurs treballs d'aprofundiment.

L?elefant està trist. S?ha queda t a l?ombra, i no parla ni es relaciona amb ningú. Els altres animals intenten animar-lo: el mico, que sap explicar acudits; les germanes estruç, que són excel·lents ballarines, i fins i tot el cocodril. Però l?elefant no somriu, ni es mou, només sospira i roman a l?ombra. Llavors, un petit ratolí s?acosta gairebé sense alè i s?asseu al costat de l?elefant. Només vol descansar. Així que els dos es queden en silenci. Més tard, el ratolí li explica la seva història, plor en i, finalment, més alleujats, marxen a la recerca de la casa del ratolí.
Les increïbles imatges en tons saturats i brillants, creades per Valerio Vidale, intensifiquen el contrast entre l?alegria i la tristesa, alhora que el degradat de blaus dona profunditat a una història narrada amb subtilesa i encant.

La retòrica de la llibertat, tan sovint lligada al ultranacionalisme i als crits amenaçadors a favor de la unitat, o simplement centrada en moments puntuals i èpics d’alliberament col·lectiu, pot arribar a encendre tant com a crear rebuig. Per a uns és la clau de la nostra autonomia, justícia i benestar; per a d’altres, la paraula llibertat ha perdut vigència i sentit. L’obsessió amb el concepte ens fa millors, i més lliures, o, en canvi, és el reflex d’un nihilisme galopant? A partir de material molt divers, des de teoria crítica fins a cultura popular passant per les intimitats i intercanvis de la nostra vida diària, Nelson en planteja les complexitats en quatre blocs separats —l’art, el sexe, les drogues i el clima— i analitza com pensem, experimentem o parlem de la llibertat segons les circumstàncies que ens envolten o les condicions del nostre dia. Per a Nelson, el fet de reflexionar públicament sobre temes tan candents com el llegat pertorbador de l’alliberament sexual, les paradoxes doloroses de l’addicció o la desesperació davant de la crisi climàtica és un exercici de llibertat, una manera de bastir fortalesa, coratge i companyonia entre les persones. Sobre la llibertat, que combina experiència pròpia i una sòlida base intel·lectual, és un llibre estimulant i necessari.

El Palau Robert acull entre el 19 de Maig i el 25 de setembre de 2022 l’exposició «Revolució VilaWeb». L’exposició explica el valor que ha tingut VilaWeb per al periodisme i la societat, des de la perspectiva de vint-i-set anys de trajectòria, fet que el situa entre els diaris digitals més antics del món i com el pioner als Països Catalans. La revolució d’internet és tecnològica però ha esdevingut social i té unes implicacions molt fortes en la política i els mitjans. Al llarg d’aquest quart de segle VilaWeb ha sabut construir un model fortament participatiu amb els lectors i ha posat dempeus un model econòmic sostenible basat en el suport de més de 22.000 subscriptors voluntaris. Aquest llibre neix de l’exposició i incorpora un extens assaig que repassa la trajectòria del diari i reflexiona sobre com VilaWeb ha incidit en els mitjans, obrint camí sempre, i en la societat.

Correspondència d’exili aplega totes les cartes conservades entre el poeta Josep Carner (1884-1970) i el polític Miquel Ferrer (1899-1990). El conjunt és format per vint-i-cinc cartes carnerianes que, un cop acabada la seva etapa mexicana, ressegueixen el darrer sojorn belga del poeta, ja instal·lat el matrimoni Carner & Noulet a Brussel·les, la capital del país imaginat. Carner i Ferrer es van conèixer a Mèxic al final de la Guerra Civil, on tots dos van desembarcar com a exiliats. Ferrer, que havia estat empresonat per la seva activitat política, milità al BOC, que es diluí en el PSUC. Fou secretari general de la UGT de Catalunya. El periple vital de Josep Carner és molt més conegut: escriptor precoç, dotat d’un do de llengua privilegiat i d’una tècnica poètica prodigiosa, amb la ironia, la facècia i l’humor com a senyes d’identitat, estava cridat a ser el representant poètic del Noucentisme i un dels més grans escriptors europeus de tots els temps. Des del respecte que crea l’amistat, aquesta correspondència també anirà posant de relleu les diferències polítiques entre tots dos.

Miscel·lània en homenatge a la lingüista i professora Lídia Pons i Griera, catedràtica a la Universitat de Barcelona fins a la seva jubilació.

Adrienne Barman presenta Bestiari dels colors, el nou títol d?aquesta simpàtica col·lecció, en el qual els més petits descobriran quines tonalitats vesteixen alguns dels seus animals preferits. De quin color és l?òliba albina? En què s?assemblen un camell i un caramel? Quants animals coneixes de color rosa? Al llarg de catorze il·lustracions, aquest petit llibre de cartró presenta als primers lectors escenes fàcils d?identificar, en les quals gaudiran del ventall de colors de la naturalesa. Pàgina a pàgina, el nen i l?adult podran admirar i recitar en veu alta aquest cant a la biodiversitat del nostre planeta.

El món és molt més formidable, complex i profund del que ens han fet creure. Les bruixes catalanes reals i somiades ho recorden en aquest llibre a través dels seus prodigis, però també a través de la terrible persecució que van patir. Existeix un món visible i un invisible. El misteri sempre bategarà. No es tracta de desvelar-lo, sinó d’intuir-lo i viure’l. Joan de Déu Prats i Maria Padilla signen aquí el seu llibre més perfecte.